Té sentit la figura del funcionari avui dia?

Els funcionaris, aquella figura clau per fer rutllar l'administració pública d'un país i, també, el blanc habitual de moltes crítiques. Fugint de tòpics suats, aquest col·lectiu tan divers ha estat notícia per la intenció del govern espanyol d'avaluar anualment els funcionaris de l'Estat i poder frenar promocions d'ascens o concedir-los plusos salarials. Ara com ara, la proposta tot just té forma d'avantprojecte de llei. Els treballadors de l'administració general de l'Estat no es mostren gaire convençuts per la mesura i els sindicats han posat el crit al cel. És una bona idea, aquest mecanisme d'avaluació? I si anem una mica més enllà: té sentit, l'any 2023, la figura del funcionari?

Les veus consultades per Nació assenyalen que el funcionari o el treballador públic és necessari, però també apunten que cal actualitzar-lo per donar resposta a les necessitats de la societat. Els canvis que plantegen els experts no passen tant per assenyalar el col·lectiu de treballadors de l'administració, sinó centrar-se en les "regles del joc", en paraules del professor de Ciències Polítiques i de l'Administració, i especialista en Administració Pública, Miquel Savador. Intervenir sobre aquestes regles del joc -per exemple, els mètodes de selecció o la planificació i avaluació dels objectius- afavorirà l'arribada de nous perfils més adaptats a les noves demandes socials.

Els canvis a l'administració són necessaris per adaptar-la als nous temps. El director de l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat, Ismael Peña-López, sosté que el model de funcionari tal com s'ha entès en els darrers 200 anys "ha tocat sostre" i defensa que calen perfils diferents per passar "de la funció pública a la política pública". En altres paraules, el funcionari sempre serà necessari per a tràmits administratius concrets, però calen treballadors més especialitzats per a cada àmbit de l'administració. "Hi ha un ampli consens arreu del món que cal anar cap a la política pública i treballar per objectius, i que això s'ha d'avaluar", argumenta en declaracions a aquest diari. 

Per adaptar els treballadors a les noves realitats es poden identificar diversos àmbits sobre els quals intervenir per tal de facilitar que els empleats del sector públic disposin de competències adaptades a les demandes de la societat. Un element són les proves de selecció. El model d'oposició, pensant per garantir el mèrit i la capacitat, fomenta perfils "memorístics". "Cal complementar les proves memorístiques amb altres mecanismes per triar la gent més qualificada", sosté Salvador. L'empleat públic no només ha de tenir competències per aplicar la llei -que és important i s'ha de conèixer- sinó també ha de poder adaptar-se a l'entorn i focalitzar-se en els resultats.

La solució no es limita a canviar el tipus d'examen per accedir a l'administració pública, sinó que implica un canvi general, també en la manera com s'acompanya l'empleat públic des de la pròpia organització. "Ja no es tracta només de proporcionar cursets d'actualització, sinó de dissenyar un pla de carrera, dotar d'eines de coneixement que el treballador pugui aplicar a la seva feina, i una avaluació al final per veure com va el procediment", detalla Peña-López. En aquest sentit, cal facilitar al treballador la possibilitat de desenvolupar-se professionalment per evitar que els bons empleats "s'espatllin". "L'administració ofereix espais per als diversos perfils", assenyala Salvador.

Claredat i estabilitat en la direcció política

Un dels problemes habituals a l'administració és la manca de claredat en la direcció política, que dirigeix l'organització i sovint, més enllà de fites generals més o menys definides, té problemes per traduir-les en línies estratègiques concretes o objectius que es puguin assignar als treballadors. Això pot ser provocat per la debilitat del polític o bé, com apunta Salvador, per la manca d'un perfil concret que és el directiu públic. "Aquesta figura podria dinamitzar les regles del joc per canviar el concepte de funció pública", indica el professor. Peña-López ressalta també a necessitat de professionalitzar més la direcció pública, amb perfils especialitzats capaços de fer política pública.

És necessària també una major implicació dels directius de l'administració i que la direcció política, pel que fa al projecte, tingui certa estabilitat, per no afavorir un distanciament entre el treballador públic i la direcció de l'administració. Aquesta direcció, com apunta Peña-López, també ha d'estar subjecte a l'avaluació."No podem avaluar només els treballadors i no fer-ho amb els que defineixen els objectius", apunta el director de l'Escola de l'Administració Pública. La qüestió de l'avaluació és el que ha encès les alarmes a l'Estat i els experts consultats per aquest diari ressalten que és un element important, però que no s'ha d'entendre com un "control" del treballador.

 

Una avaluació que tingui conseqüències

L'avaluació dels treballadors públics és només una part -rellevant- de tot aquest seguit de canvis per actualitzar l'administració a les noves realitats. Això passaria, diu Salvador, per "planificar i avaluar" l'acompliment dels objectius. "Si hi ha d'haver una avaluació de la feina, primer s'ha de definir què s'espera del treballador", assenyala el professor. ​Aquesta avaluació, remarca Peña-López, no és una "fiscalització" o un "control" del funcionari, sinó que s'entén de manera "integral", per fer que el transatlàntic de l'administració funcioni correctament i determinar si s'han assolit els objectius. "Volem saber l'impacte de la política pública i veure com hi ha contribuït el treballador", explica.

En tot cas, les avaluacions han de tenir conseqüències, ja sigui en forma de plusos salarials o bé amb possibilitats d'ascens. El pacte retributiu, és a dir, que més resultats vagin associats a un millor salari, és "arriscat", segons Salvador, en una administració mancada de la cultura de l'avaluació. "Posa molta pressió al treballador i sovint, quan es fa això, s'acaba neutralitzant l'avaluació i tothom acaba cobrant igual", explica. L'altra opció, el reconeixement per a la carrera, redueix la pressió sobre l'empleat, que pot recuperar-se en cas de tenir un any "dolent", i facilita "consolidar pautes d'avaluació". 

Sigui com sigui, la figura del funcionari s'ha d'actualitzar amb canvis que no només afectin el treballador, sinó que canviïn les regles del joc. "Més que desmuntar la figura del funcionari, el que cal es repensar-la, perquè les actulals regles no són les que necessita una administració pública del present", apunta Salvador. En la mateixa línia, Peña-López sosté que l'actual model de funcionari "queda curt" i defensa la necessitat d'un "canvi global", amb mesures que s'han d'anar introduïnt poc a poc, sense perdre drets laborals pel camí. "La decisió no ha de ser precaritzar; calen unes regles que permetin reconèixer, incentivar o penalitzar les conductes davant dels reptes que es plantegen", rebla Salvador.

Els sindicats, a l'expectativa

El debat sobre l'administració pública s'intensificarà a principis de l'any vinent, a mesura que es vagi concretant la nova llei de l'Escola d'Administració Pública, que hauria d'arribar al Govern de cara al febrer. El seu director assegura que hi ha consens amb els sindicats per "repensar la funció pública i la manera de treballar", sempre amb l'objectiu de millorar el servei públic que rep el ciutadà. Des de la Intersindical-CSC, segona força més votada entre funcionaris de la Generalitat i tercera entre docents, refreden l'optimisme, i avisen que la millora del servei públic no es pot deslligar de les bones condicions laborals dels treballadors. La solució no passa per fer "por" als treballadors públics, sinó per "dignificar" la seva feina. 

"El model de funció pública el tenim a debat, però s'ha de situar en uns eixos concrets: l'administració ha de garantir un servei públic digne i de qualitat, tant per a la ciutadania com per al treballador", defensa Àngels Torrents, responsable de la Federació de Serveis Públics de la Intersindical. L'organització no vol posicionar-se sobre la mesura d'avaluar els treballadors públics que arriba des de Madrid fins que no hagin pogut llegir el text definitiu, però sí que avisa que no la veuen clara. En aquest sentit, insisteix que si no es fa correctament aquest sistema d'avaluació pot permetre "abusos" de l'administració cap al treballador i reclama que també existeixi un control al mateix sistema. "Cal un control, però també control del control", afirma.

El sindicat és favorable a introduir canvis que serveixin per "millorar" el servei públic, però Torrents recorda que cada col·lectiu de treballadors públics és diferent. És clau, en tot cas, que els canvis que s'introdueixin no impliquin una pèrdua de drets laborals. "No és coherent que qui hagi d'oferir un servei públic digne no tingui unes condicions laborals dignes", remarca. Un col·lectiu de funcionaris blindat pot oferir un bon servei públic? Torrents defensa, en aquest sentit, que cal trobar la manera d'incentivar els treballadors i que se sentin part del projecte. "L'administració ha de fer que el treballador se senti tingut en compte i partícip del model; si el treballador se sent valorat i important, estarà més motivat", conclou.