28
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
21:31h
Moltes coses s'haurien de tancar perquè en les següents 48 hores hi hagués un pacte de pressupostos amb un dels dos partits amb els quals continua negociant el Govern, el PSC i Junts. Tot és possible en política catalana, però a hores d'ara, l'executiu té coll avall que serà amb el nou any quan arribin els acords per als comptes de 2023, que després s'hauran de saber fer compatibles amb l'acord ja assolit entre Pere Aragonès i els comuns. Aquest dijous el PSC ha marcat perfil propi i ha desafiat l'executiu amb un document de 26 pàgines amb les propostes que consideren que hauria de recollir l'acord. Des del Govern, demanen discreció per continuar les negociacions amb el PSC i Junts, i consideren que aquesta proposta -a la qual no donen resposta en públic- no suposa "cap canvi rellevant".
Mentre a l'executiu treuen pes a aquest moviment al tauler de joc, des dels comuns opten per la prudència. Aragonès i Jéssica Albiach van arribar a un pacte a mitjans desembre "tancat i barrat". Aquesta primera entesa, que permet a ERC disposar de 41 escons a favor de la tramitació dels comptes -els 33 d'ERC i els vuit dels comuns- és el punt de partida d'una cursa on encara falten 27 escons per la majoria absoluta, que només poden provenir del PSC o de Junts, o de tots dos, si és possible. Són compatibles a hores d'ara les propostes a les quals s'ha compromès Aragonès amb els comuns i el document que ha posat el PSC damunt la taula?
Des del PSC, consideren que si hi ha incompatibilitats, és responsabilitat d'Aragonès "conjugar-les", però no tanquen la porta a "cedir" segons com avancin les negociacions per tal d'arribar a bon port. Des dels comuns opten per no posicionar-se sobre un document que consideren que encara no és definitiu, ja que no és un acord tancat entre el PSC i el Govern: "Descartem reaccionar a globus sonda. No valorem propostes de partit, el nostre acord és amb el Govern", sentencien. A continuació, repassem els punts on conflueixen i divergeixen els documents: una proposta i un acord "tancat i barrat".
La proposta del PSC inclou en la primera plana que el Govern ha d'adquirir el compromís de "desbloquejar" projectes que han de generar "prosperitat" a Catalunya. Demanen pel Hard Rock, que la Generalitat aprovi de manera definitiva el Pla Director Urbanístic -aturat per un informe desfavorable d'Acció Climàtica- per iniciar les obres el 2023; pel Quart Cinturó, que en dos mesos el Govern subscrigui amb el govern espanyol el conveni per redactar i executar les obres; i per l'Aeroport del Prat, que el primer semestre del 2023 serveixi per abordar amb el govern espanyol i Aena la transformació i la seva ampliació.
Són propostes que de moment ERC no ha rebutjat frontalment -ja les reclamava Junts quan eren socis- però sí que ha advertit que són "extrapressupostàries". Des dels comuns no volen situar-les com a línies vermelles, però s'han posicionat en contra d'aquests projectes que "trinxen el territori" en reiterades ocasions. En el seu acord amb el Govern, no apareixen per escrit compromisos sobre aquests projectes, però si propostes que van en un sentit contrari com és fer de Catalunya "un país de trens" i així, prioritzar les inversions en matèria ferroviària per damunt de qualsevol altra via com podria ser el Quart Cinturó.
Més enllà de projectes concrets, una de les carpetes amb visions completament oposades és en matèria de fiscalitat. Des del PSC insisteixen per activa per passiva, com va dir la portaveu Alícia Romero en aquesta entrevista a Nació, que en un context econòmic delicat per la guerra i la inflació, el més adient és "prudència fiscal". En el document presentat repeteixen aquesta idea i aposten per "no augmentar la pressió fiscal" i mantenir la "fiscalitat vigent".
L'acord entre el Govern i els comuns és contrari a aquesta posició. Si bé l'executiu de Pere Aragonès era partidari de no revisar excessivament la fiscalitat, finalment la formació de Jéssica Albiach ha aconseguit arrencar compromisos en aquesta matèria als republicans, recollits sota el títol "fiscalitat solidària i transformadora", on s'inclou un impost a l'alça als pisos buits, la creació d'un impost per als creuers o modificar l'impost sobre el patrimoni. Entre un extrem i l'altre, el Govern confia trobar un punt intermig.
Altres punts d'acord es troben en l'àmbit de la salut. El PSC aposta per incrementar la partida per a la Conselleria en prop de 1.300 milions d'euros -la proposta de Giró i que el 24% d'aquest pressupost es dediqui a l'atenció primària. El pacte entre ERC i els comuns pels pressupostos preveu que es passi del 17% al 20% de fons destinats a l'atenció primària el 2023 amb el compromís d'arribar al 25% el 2025. En qualsevol cas, segons va explicar el conseller de Salut, Manel Balcells, al novembre el projecte de pressupostos inclou 1.000 milions d'euros més per reforçar el sistema sanitari, xifra que també incloïen els pressupostos de l'exconseller Jaume Giró.
Deixant de banda els punts d'acord i desacord, també hi ha propostes que només presenten una de les dues formacions. El PSC ha incorporat en el document qüestions sobre les quals els comuns no s'han posicionat ni reclamat en el marc de la seva negociació. Són per exemple les peticions perquè el Govern no obri cap delegació exterior durant l'any 2023 o eliminar la delegació territorial de la Generalitat a Barcelona. També, modificar la llei del CEO per tal que sigui un òrgan depenent del Parlament, incrementar en 52 milions d'euros el pressupost de la CCMA per "afavorir nous projectes audiovisuals" i que l'Agència Catalana de Notícies -actualment sota la responsabilitat de la Conselleria de Presidència- passi a dependre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
En canvi, els comuns aposten per un capítol sobre igualtat i feminismes. L'acord subscrit entre el Govern i Jéssica Albiach recull el compromís d'incrementar en gairebé 20 milions d'euros el pressupost per a la Conselleria de Tània Verge. També incrementar les partides per al pressupost destinat a l'erradicació de les violències masclistes, per a les polítiques LGTBI o per les polítiques de migracions, refugi i antiracisme.
Les negociacions amb Junts continuen, però es condueixen amb més discreció que les converses entre el PSC i Govern. L'executiu d'Aragonès negocia des del passat 30 de novembre amb una proposta damunt la taula per part dels juntaires: un document de deu pàgines on s'acosten molt més als plantejaments del PSC que als que podria tenir l'executiu dels republicans en qüestions relacionades amb el desenvolupament del Hard Rock o l'ampliació del Prat. En canvi, no conjuguen amb el PSC en l'àmbit fiscal.
Els juntaires proposen reformes que passen per menys IRPF i una revisió a la baixa de successions, en la línia del que es va aprovar en el congrés de la formació del mes de juliol. Entre un extrem que és dels comuns per incrementar impostos i l'altra de Junts de rebaixar-ne, en un punt intermig s'hi troba un PSC que demana deixar-ho tot igual o com a molt, "no reduir fiscalitats", com va dir Salvador Illa en aquesta entrevista a Nació. Veurem, finalment, com avancen les negociacions en els següents dies i com el Govern és capaç o incapaç d'encabir totes aquestes incompatibilitats per no dilatar durant molta més estona uns pressupostos que, a hores d'ara, no entraran en vigor l'1 de gener de 2023. L'any començarà, inevitablement, amb pròrroga pressupostària.
Mentre a l'executiu treuen pes a aquest moviment al tauler de joc, des dels comuns opten per la prudència. Aragonès i Jéssica Albiach van arribar a un pacte a mitjans desembre "tancat i barrat". Aquesta primera entesa, que permet a ERC disposar de 41 escons a favor de la tramitació dels comptes -els 33 d'ERC i els vuit dels comuns- és el punt de partida d'una cursa on encara falten 27 escons per la majoria absoluta, que només poden provenir del PSC o de Junts, o de tots dos, si és possible. Són compatibles a hores d'ara les propostes a les quals s'ha compromès Aragonès amb els comuns i el document que ha posat el PSC damunt la taula?
Des del PSC, consideren que si hi ha incompatibilitats, és responsabilitat d'Aragonès "conjugar-les", però no tanquen la porta a "cedir" segons com avancin les negociacions per tal d'arribar a bon port. Des dels comuns opten per no posicionar-se sobre un document que consideren que encara no és definitiu, ja que no és un acord tancat entre el PSC i el Govern: "Descartem reaccionar a globus sonda. No valorem propostes de partit, el nostre acord és amb el Govern", sentencien. A continuació, repassem els punts on conflueixen i divergeixen els documents: una proposta i un acord "tancat i barrat".
Hard Rock, ampliació del Prat i Quart Cinturó
La proposta del PSC inclou en la primera plana que el Govern ha d'adquirir el compromís de "desbloquejar" projectes que han de generar "prosperitat" a Catalunya. Demanen pel Hard Rock, que la Generalitat aprovi de manera definitiva el Pla Director Urbanístic -aturat per un informe desfavorable d'Acció Climàtica- per iniciar les obres el 2023; pel Quart Cinturó, que en dos mesos el Govern subscrigui amb el govern espanyol el conveni per redactar i executar les obres; i per l'Aeroport del Prat, que el primer semestre del 2023 serveixi per abordar amb el govern espanyol i Aena la transformació i la seva ampliació.Són propostes que de moment ERC no ha rebutjat frontalment -ja les reclamava Junts quan eren socis- però sí que ha advertit que són "extrapressupostàries". Des dels comuns no volen situar-les com a línies vermelles, però s'han posicionat en contra d'aquests projectes que "trinxen el territori" en reiterades ocasions. En el seu acord amb el Govern, no apareixen per escrit compromisos sobre aquests projectes, però si propostes que van en un sentit contrari com és fer de Catalunya "un país de trens" i així, prioritzar les inversions en matèria ferroviària per damunt de qualsevol altra via com podria ser el Quart Cinturó.
Fiscalitat
Més enllà de projectes concrets, una de les carpetes amb visions completament oposades és en matèria de fiscalitat. Des del PSC insisteixen per activa per passiva, com va dir la portaveu Alícia Romero en aquesta entrevista a Nació, que en un context econòmic delicat per la guerra i la inflació, el més adient és "prudència fiscal". En el document presentat repeteixen aquesta idea i aposten per "no augmentar la pressió fiscal" i mantenir la "fiscalitat vigent". L'acord entre el Govern i els comuns és contrari a aquesta posició. Si bé l'executiu de Pere Aragonès era partidari de no revisar excessivament la fiscalitat, finalment la formació de Jéssica Albiach ha aconseguit arrencar compromisos en aquesta matèria als republicans, recollits sota el títol "fiscalitat solidària i transformadora", on s'inclou un impost a l'alça als pisos buits, la creació d'un impost per als creuers o modificar l'impost sobre el patrimoni. Entre un extrem i l'altre, el Govern confia trobar un punt intermig.
Punts d'acord: renovables i salut
Més enllà dels punts on més divergeixen aquestes formacions, hi ha altres qüestions on es poden posar meridianament d'acord, com és en l'augment dels recursos per a les energies renovables. Tant el PSC en el seu acord, com els comuns en l'acord amb el Govern, aposten per dotar l'Energètica Pública amb una partida de 25 milions d'euros perquè comenci amb el desplegament de plaques fotovoltaiques a sostres dels instituts per assolir un mínim de 15 megawatts.Altres punts d'acord es troben en l'àmbit de la salut. El PSC aposta per incrementar la partida per a la Conselleria en prop de 1.300 milions d'euros -la proposta de Giró i que el 24% d'aquest pressupost es dediqui a l'atenció primària. El pacte entre ERC i els comuns pels pressupostos preveu que es passi del 17% al 20% de fons destinats a l'atenció primària el 2023 amb el compromís d'arribar al 25% el 2025. En qualsevol cas, segons va explicar el conseller de Salut, Manel Balcells, al novembre el projecte de pressupostos inclou 1.000 milions d'euros més per reforçar el sistema sanitari, xifra que també incloïen els pressupostos de l'exconseller Jaume Giró.
De la CCMA a la Conselleria de Feminismes
Deixant de banda els punts d'acord i desacord, també hi ha propostes que només presenten una de les dues formacions. El PSC ha incorporat en el document qüestions sobre les quals els comuns no s'han posicionat ni reclamat en el marc de la seva negociació. Són per exemple les peticions perquè el Govern no obri cap delegació exterior durant l'any 2023 o eliminar la delegació territorial de la Generalitat a Barcelona. També, modificar la llei del CEO per tal que sigui un òrgan depenent del Parlament, incrementar en 52 milions d'euros el pressupost de la CCMA per "afavorir nous projectes audiovisuals" i que l'Agència Catalana de Notícies -actualment sota la responsabilitat de la Conselleria de Presidència- passi a dependre de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En canvi, els comuns aposten per un capítol sobre igualtat i feminismes. L'acord subscrit entre el Govern i Jéssica Albiach recull el compromís d'incrementar en gairebé 20 milions d'euros el pressupost per a la Conselleria de Tània Verge. També incrementar les partides per al pressupost destinat a l'erradicació de les violències masclistes, per a les polítiques LGTBI o per les polítiques de migracions, refugi i antiracisme.
I Junts?
Les negociacions amb Junts continuen, però es condueixen amb més discreció que les converses entre el PSC i Govern. L'executiu d'Aragonès negocia des del passat 30 de novembre amb una proposta damunt la taula per part dels juntaires: un document de deu pàgines on s'acosten molt més als plantejaments del PSC que als que podria tenir l'executiu dels republicans en qüestions relacionades amb el desenvolupament del Hard Rock o l'ampliació del Prat. En canvi, no conjuguen amb el PSC en l'àmbit fiscal.Els juntaires proposen reformes que passen per menys IRPF i una revisió a la baixa de successions, en la línia del que es va aprovar en el congrés de la formació del mes de juliol. Entre un extrem que és dels comuns per incrementar impostos i l'altra de Junts de rebaixar-ne, en un punt intermig s'hi troba un PSC que demana deixar-ho tot igual o com a molt, "no reduir fiscalitats", com va dir Salvador Illa en aquesta entrevista a Nació. Veurem, finalment, com avancen les negociacions en els següents dies i com el Govern és capaç o incapaç d'encabir totes aquestes incompatibilitats per no dilatar durant molta més estona uns pressupostos que, a hores d'ara, no entraran en vigor l'1 de gener de 2023. L'any començarà, inevitablement, amb pròrroga pressupostària.