L’1 de gener de 1993, ara fa tot just trenta anys, Txecoslovàquia va deixar d’existir. De forma acordada i pacífica, l’estat nascut el 1918 fruit de la descomposició de l’Imperi Austrohongarès va fer efectiu un “divorci de vellut” que va comportar el naixement de la República Txeca i d’Eslovàquia, dos nous estats independents sorgits d’un pacte polític que, a diferència del que en aquell mateix moment succeïa als Balcans, es va assolir sense cap mena de violència.
Amb la dissolució de Txecoslovàquia desapareixia també una de les seleccions que havia marcat el futbol europeu i mundial al llarg del segle XX. De fet, en el moment de la seva disgregació, el combinat nacional txecoslovac tenia un palmarès envejable per moltes de les grans seleccions de l’època que li permetia presumir d’una Eurocopa, d’una medalla d’or olímpica i de dos subcampionats del món.
El 1934, en la seva primera participació mundialista, Txecoslovàquia, aleshores l’única república democràtica d’una Europa central que s’encaminava cap a la guerra, només es va inclinar a la final i després d’una agònica pròrroga davant l’amfitriona, la Itàlia de Mussolini. Gairebé tres dècades després, amb Txecoslovàquia convertida en un estat socialista després de la Segona Guerra Mundial, els integrants de la seva selecció van repetir la proesa al mundial de Xile de 1962 arribant fins a la final on només la màgia del Brasil va poder evitar el seu triomf.
El gran èxit futbolístic del combinat txecoslovac va arribar, però, el 1976, quan va aconseguir alçar-se amb la victòria en l’Eurocopa que es va disputar a Iugoslàvia. La final d’aquell torneig, que va oposar Txecoslovàquia i l’Alemanya federal, amb les implicacions polítiques que això comportava, es va haver de resoldre a la tanda de penals després que el marcador del Petit Maracanà de Belgrad reflectís un empat a dos a la fi del temps reglamentari. Aquella final, però, serà sempre recordada pel llançador del cinquè i darrer penal, Antonín Panenka, que, amb una autèntica obra d’art, va donar la primera gran victòria a Txecoslovàquia.
Imatge de la final del mundial de 1962 que va oposar a Txecoslovàquia amb Brasil Foto: @philharrison192
Amb la divisió entre txecs i eslovacs de 1993, la selecció que fins aleshores compartien va escriure un darrer epíleg, sota el nom de Representació dels Txecs i els Eslovacs, intentant assolir la qualificació pel mundial dels Estats Units de 1994. Sota aquesta denominació, el combinat txec i eslovac va disputar, al llarg de 1993, 7 partits d’una fase de classificació mundialista que havia iniciat amb la denominació de Txecoslovàquia. En no obtenir el bitllet pels Estats Units, aquella va ser la darrera ocasió en què txecs i eslovacs van compartir samarreta deixant pas a dues noves seleccions, la d’Eslovàquia i la de la República Txeca, que van debutar oficialment el 1994, més d’un any després d’haver materialitzat les seves respectives independències.
És curiós, doncs, que una de les poques coses que, després de la dissolució amistosade Txecoslovàquia, va mantenir units als dos nous estats sorgits d’aquell “divorci de vellut” va ser el futbol. Al marge de la selecció batejada com a Representació dels Txecs i els Eslovacs, que va continuar competint al llarg de tot l’any 1993, encara es van mantenir vives, durant alguns mesos, les competicions futbolístiques txecoslovaques que s’havien iniciat abans de la separació. Així, doncs, la copa i el campionat de lliga txecoslovac de 1992/93, que va servir per determinar quins equips jugarien les futures lligues de la República Txeca i d’Eslovàquia en funció de la classificació obtinguda en la darrera competició federal, van ser dels pocs elements que van mantenir certa cohesió entre txecs i eslovacs durant els primers mesos de l’any.
Curiosament, el palmarès d’aquesta darrera temporada, finalitzada quan Txecoslovàquia ja havia deixat d’existir, es va repartir a parts iguals entre els clubs dels dos nous estats nascuts fruit del divorci. Mentre l’Sparta de Praga txec es va imposar en el campionat de lliga, el Košice eslovac va aconseguir guanyar la copa després de derrotar, el 6 de juny de 1993 i per un contundent 5-1, al mateix Sparta praguès, en una final que, en certa manera, es va convertir en un enfrontament futbolístic entre les nounades repúbliques txeca i eslovaca.
L'Sparta de Praga celebra el triomf a la lliga txecoslovaca de 1993, guanyada quan Txecoslovàquia ja no existia Foto: sparta.cz
La rivalitat futbolística entre txecs i eslovacs, entesa com a metàfora de la seva lluita política, no va néixer, però, aquell juny de 1993 sinó que es remunta pràcticament al mateix origen de les competicions txecoslovaques. En aquest sentit, els partits entre l’Slovan de Bratislava i els principals clubs de Praga transcendien l’àmbit estrictament esportiu i esdevenien confrontacions de naturalesa política, com també ho eren els que enfrontaven a l’Spartak de Trnava eslovac als seus rivals txecs.
Igual que succeïa en la gran majoria d’àmbits de Txecoslovàquia, on els txecs tenien una posició dominant, especialment a nivell econòmic, el futbol evidenciava també aquesta desigual correlació de forces. Així, doncs, els tres grans clubs de Praga ocupaven el podi en el palmarès de títols de lliga txecoslovacs. Els seguien, a força distància, els dos principals equips eslovacs, l’Slovan de Bratislava i l’Spartak de Trnava.
Tot i tenir posicions comunes identificades amb el nacionalisme txec i amb el rol dominant dels txecs al si de l’estat txecoslovac, els tres grans clubs de Praga mantenien una forta oposició social entre ells. Mentre l’Sparta de Praga, el gran dominador del futbol txecoslovac, tenia un origen humil i obrer; el seu principal rival, l’Slavia, trobava les seves arrels en un grup d’estudiants de procedència aristòcrata. Així i tot, ambdós clubs tenien com a elements comuns el fet d’haver nascut a finals del segle XIX i representar, de diferents maneres, l’anhel nacionalista d’una Bohèmia aleshores integrada a l’Imperi Austrohongarès. El Dukla, el tercer club praguès en discòrdia, era un equip molt més jove, nascut el 1948 com a entitat esportiva vinculada a l’exèrcit de la nova Txecoslovàquia socialista i, per tant, associada a les idees comunistes.
Samarreta de la representació dels txecs i els eslovacs que va competir al llarg de 1993 Foto: oldfootballshirts.com
Com a singularitat històrica és interessant ressaltar que el “divorci de vellut” no va ser la primera separació entre Txèquia i Eslovàquia. El 1939, en circumstàncies molt més tràgiques arran de l’ocupació nazi, Txecoslovàquia va ser dividida entre el Protectorat de Bohèmia i Moravia, integrat al Tercer Reich alemany, i la República d’Eslovàquia, un estat titella del nazisme. Ambdues entitats van impulsar les seves respectives seleccions de futbol que van tenir, però, una activitat efímera ja que la seva existència va coincidir amb el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.
La segona divisió de Txecoslovàquia, la de l’1 de gener de 1993, fa temps que s’ha consolidat, tant a nivell polític com futbolístic, deixant en un record passat la fita de Panenka i els seus companys de portar fins a Praga el màxim títol continental de futbol. Una gesta que fa, però, que tot i la seva fi com a estat, Txecoslovàquia visqui per sempre en la memòria dels nostàlgics del futbol.