Aquest any hem après que... La desjudicialització ha comportat derogar la sedició

La reforma del codi penal, en el nucli de la crisi institucional que viu l'Estat, també ha comportat la modificació de la malversació en la línia de reduir les conseqüències penals de l'1-O

Tercera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa.
Tercera reunió de la taula de diàleg a la Moncloa. | ACN
30 de desembre del 2022
Actualitzat a les 12:04h
Quan les delegacions de l'Estat i la Generalitat es van reunir a finals de juliol al complex de la Moncloa, van rubricar un acord que consistia en dur a terme les reformes necessàries abans que acabés l'any per desjudicialitzar el conflicte. També es va pactar que la mesa de negociació es tornaria a reunir a finals d'any. Dels dos compromisos, el primer s'ha concretat -derogació de la sedició, modificació de la malversació-, però el segon ha quedat congelat pel fre al diàleg de Pedro Sánchez. Un fre que, segons la Generalitat, és atribuïble a la crisi institucional oberta a l'Estat, derivada -també segons la versió de Palau- de l'avenç de la negociació política.

En tot cas, tant la derogació de la sedició com la modificació de la malversació, negociades discretament per ERC i el PSOE amb l'aval d'Unides Podem, permeten que els líders de l'1-O obtinguin avantatges. En el cas de la sedició, ja no es podrà aplicar ni als presos polítics, ni als exiliats, ni tampoc a cap altre ciutadà en cap altre moment, perquè deixarà d'existir. Ara bé, això no vol dir que uns fets com els de 2017 deixin de ser delicte, perquè es reforma el delicte de desordres públics en la seva modalitat agreujada.

Podrien tornar Carles Puigdemont i Marta Rovira, per exemple? És incert i dependrà en bona part de la interpretació que facin els jutges. El que està clar és que ni l'expresident de la Generalitat, ni la secretària general d'ERC ni la resta d'exiliats podran ser extradits pel delicte de sedició, perquè ha desaparegut. Sí que se'ls podria reclamar pel delicte de desordres públics agreujats, si els jutges consideren que els fets de 2017 s'emmarquen en aquest tipus delictiu, però aquí hi ha discrepància sobre si aquest tipus l'acceptarien fora d'Espanya o no. Bèlgica, per exemple, no va voler extradir Lluís Puig per risc de vulneració de drets, i això no necessàriament hauria de canviar.