05
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
10:47h
Quan Junts va decidir quedar fora del Govern, la primera conseqüència va ser que ERC es quedava governant en solitari i amb només 33 escons fixos com a suport parlamentari. Uns números que debiliten el projecte del president Pere Aragonès, obligat a buscar aliances per tirar endavant totes les iniciatives. Cap d'elles és tan rellevant com els pressupostos de la Generalitat per al 2023, que per ara només tenen el suport dels comuns. El Govern continua negociant amb el PSC i amb Junts, que ja han fet arribar les seves propostes a Palau. Els socialistes, per exemple, ho han fet aquesta setmana, i han posat damunt la taula, ara ja de manera oficial, l'impuls al Hard Rock del Camp de Tarragona, l'ampliació de l'aeroport del Prat i el Quart Cinturó.
Aragonès, per tant, arrenca aquest 2023 amb el comptes com a principal prioritat en el curt termini. També intentarà donar forma a l'acord de claredat, proposta estrella per plantejar un referèndum acordat a l'Estat. Un referèndum que ja sap que no compta amb el suport de Pedro Sánchez -el va descartar dimarts de la setmana passada en el tradicional balanç anual celebrat a la Moncloa- i que també genera dubtes a Catalunya, tenint en compte les crítiques de Junts a l'acord de claredat. Tampoc la CUP ho veu clar. Està per veure quin format vol donar el president al debat de país sobre la proposta, que s'emmiralla en el Québec i que també té a veure amb el plantejament estratègic d'ERC d'una votació amb un 55% de vots a favor perquè es pugui negociar la independència.
En situació de debilitat parlamentària, el president també ha de tirar endavant les quatre grans transformacions -verda, democràtica, social i feminista- i gestionar un panorama econòmic complex, marcat per la inflació i les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que al febrer complirà el primer aniversari. Les municipals seran el primer examen d'ERC des del Govern, amb l'aspiració de conquerir Barcelona i mantenir Tarragona i Lleida. La intenció d'Aragonès és que la legislatura aguanti fins al 2025, que és quan haurien de ser les eleccions, però des de José Montilla cap president és capaç de no avançar els comicis.
Aragonès, per tant, arrenca aquest 2023 amb el comptes com a principal prioritat en el curt termini. També intentarà donar forma a l'acord de claredat, proposta estrella per plantejar un referèndum acordat a l'Estat. Un referèndum que ja sap que no compta amb el suport de Pedro Sánchez -el va descartar dimarts de la setmana passada en el tradicional balanç anual celebrat a la Moncloa- i que també genera dubtes a Catalunya, tenint en compte les crítiques de Junts a l'acord de claredat. Tampoc la CUP ho veu clar. Està per veure quin format vol donar el president al debat de país sobre la proposta, que s'emmiralla en el Québec i que també té a veure amb el plantejament estratègic d'ERC d'una votació amb un 55% de vots a favor perquè es pugui negociar la independència.
En situació de debilitat parlamentària, el president també ha de tirar endavant les quatre grans transformacions -verda, democràtica, social i feminista- i gestionar un panorama econòmic complex, marcat per la inflació i les conseqüències de la guerra a Ucraïna, que al febrer complirà el primer aniversari. Les municipals seran el primer examen d'ERC des del Govern, amb l'aspiració de conquerir Barcelona i mantenir Tarragona i Lleida. La intenció d'Aragonès és que la legislatura aguanti fins al 2025, que és quan haurien de ser les eleccions, però des de José Montilla cap president és capaç de no avançar els comicis.