02
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
18:54h
Els preus s'han enfilat aquest 2022 com feia molts anys que no es veia a l'Estat. L'Índex de Preus al Consum (IPC) ha marcat en alguns moments dels darrers mesos xifres de rècord, que s'han traduït en un increment de preus dels productes, també dels subministraments i del combustible. Com passa sovint, qui més ha pagat les conseqüències d'aquesta inflació desbocada han estat les classes mitjanes i baixes. Tot plegat s'ha traduït en un increment dels tipus d'interès. Després d'anys en mínims històrics, el diner s'ha encarit. En clau econòmica, una de les grans incògnites de l'any 2023 serà precisament si la inflació baixarà de manera clara o bé encara tornarà a repuntar.
L'IPC a l'Estat ha caigut un punt al desembre i ha tancat l'any amb una variació anual del 5,8%, el valor més baix des del novembre del 2021. Segons l'indicador avançat que ha publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la baixada s'explica per la moderació dels preus de l'electricitat i els carburants. En canvi, la inflació subjacent –que exclou els aliments no elaborats i l'energia- s'ha enfilat sis dècimes, fins al 6,9%, per l'encariment del cistell de la compra, i acumula pujades interanuals des de l'abril del 2021. Pel que fa a la variació mensual, l'IPC ha registrat un repunt de tres dècimes respecte del novembre.
Els preus van començar a pujar el juliol de 2021, però des de l'estiu d'aquest any passat s'han estabilitzat. Els preus continuen alts, però no creixen tants com en el primer semestre de l'any. Alguns experts apunten que no tornarem a veure nivells d'inflació del 10%, però la pregunta més difícil de resoldre és quan tornaran els preus als nivells normals. Segons informava El País fa uns dies, les dades de BBVA apunten que l'IPC d'Espanya se situaria de mitjana aquest any 2023 al voltant del 4%, mentre que les de CaixaBank se situen al 4,5%. Els pronòstics sempre tenen milers de condicionants.
En tot cas, la inflació preocupa a tot Europa i els principals països han adoptat mesures per mirar de revertir-la. Segons La Vanguardia, Alemanya ha optat per deflactar l'IRPF i un paquet de mesures de 65.000 milions d'euros, amb rebaixes temporals del preu dels combustibles. França també ha adoptat una bateria de mesures de frenar l'increment de preus, especialment destinades a les famílies més necessitades. Pel que fa a Itàlia, el govern de la líder neofeixista Georgia Meloni ha aprovat un paquet de mesures per a contenir el preu de l'energia xifrada en 21.000 milions d'euros, així com reduccions de l'IVA en alguns productes per a nadons o higiene femenina. El temps dirà si les mesures adoptades tenen els resultats esperats.
L'IPC a l'Estat ha caigut un punt al desembre i ha tancat l'any amb una variació anual del 5,8%, el valor més baix des del novembre del 2021. Segons l'indicador avançat que ha publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la baixada s'explica per la moderació dels preus de l'electricitat i els carburants. En canvi, la inflació subjacent –que exclou els aliments no elaborats i l'energia- s'ha enfilat sis dècimes, fins al 6,9%, per l'encariment del cistell de la compra, i acumula pujades interanuals des de l'abril del 2021. Pel que fa a la variació mensual, l'IPC ha registrat un repunt de tres dècimes respecte del novembre.
Els preus van començar a pujar el juliol de 2021, però des de l'estiu d'aquest any passat s'han estabilitzat. Els preus continuen alts, però no creixen tants com en el primer semestre de l'any. Alguns experts apunten que no tornarem a veure nivells d'inflació del 10%, però la pregunta més difícil de resoldre és quan tornaran els preus als nivells normals. Segons informava El País fa uns dies, les dades de BBVA apunten que l'IPC d'Espanya se situaria de mitjana aquest any 2023 al voltant del 4%, mentre que les de CaixaBank se situen al 4,5%. Els pronòstics sempre tenen milers de condicionants.
En tot cas, la inflació preocupa a tot Europa i els principals països han adoptat mesures per mirar de revertir-la. Segons La Vanguardia, Alemanya ha optat per deflactar l'IRPF i un paquet de mesures de 65.000 milions d'euros, amb rebaixes temporals del preu dels combustibles. França també ha adoptat una bateria de mesures de frenar l'increment de preus, especialment destinades a les famílies més necessitades. Pel que fa a Itàlia, el govern de la líder neofeixista Georgia Meloni ha aprovat un paquet de mesures per a contenir el preu de l'energia xifrada en 21.000 milions d'euros, així com reduccions de l'IVA en alguns productes per a nadons o higiene femenina. El temps dirà si les mesures adoptades tenen els resultats esperats.