04
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
11:38h
L'any que deixem enrere ha servit per constatar, després de massa temps d'un cert cofoisme injustificat o de no voler reconèixer el problema, la mala salut del català a casa nostra. Les dades són clares i alerten de la davallada de l'ús social de la llengua, especialment entre els joves, i indiquen que la immersió lingüística, la joia de la corona de l'escola catalana, no funciona. Detectat el problema, una de les incògnites d'aquest any 2023 serà veure si es comença a revertir el retrocés en l'ús del català o bé encara hi ha marge per empitjorar. El Govern, que ha situat en català com un dels eixos de la legislatura, té deures per fer en context difícil i en un estat obertament hostil davant la seva diversitat lingüística.
El castellà és la llengua inicial de la majoria de catalans. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de 2018, és la primera llengua per al 52,7% de la població i menys d'un terç -un 31,5%- ha crescut els primers anys de vida amb el català com a idioma de l'entorn. El castellà és la llengua habitual per a pràcticament la meitat de la població, un 48,6%, força per davant del 36,1% que citen el català. La llengua varia, i molt, a nivell territorial i és clarament habitual a les Terres de l'Ebre (un 72,2%) però residual a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (11,9%). Segons dades de Plataforma per la Llengua, el 80% dels catalanoparlants canvia de llengua quan els responen en castellà.
Revertir la davallada de l'ús del català requereix un abordatge transversal, per això el Govern va anunciar a finals de l'any passat un paquet de 100 mesures per canviar la situació. Un paper important el té l'escola, que continuarà sent notícia aquest proper any per la pressió judicial per forçar-hi més hores de castellà. El Tribunal Constitucional (TC) s'haurà de pronunciar sobre el mecanisme de la Generalitat per fer front al 25% de castellà, un número que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha trobat la manera d'esquivar amb sentències que, sense entrar en percentatges, ja demanen fer almenys una assignatura "principal" més en llengua castellana.
El castellà és la llengua inicial de la majoria de catalans. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de 2018, és la primera llengua per al 52,7% de la població i menys d'un terç -un 31,5%- ha crescut els primers anys de vida amb el català com a idioma de l'entorn. El castellà és la llengua habitual per a pràcticament la meitat de la població, un 48,6%, força per davant del 36,1% que citen el català. La llengua varia, i molt, a nivell territorial i és clarament habitual a les Terres de l'Ebre (un 72,2%) però residual a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (11,9%). Segons dades de Plataforma per la Llengua, el 80% dels catalanoparlants canvia de llengua quan els responen en castellà.
Revertir la davallada de l'ús del català requereix un abordatge transversal, per això el Govern va anunciar a finals de l'any passat un paquet de 100 mesures per canviar la situació. Un paper important el té l'escola, que continuarà sent notícia aquest proper any per la pressió judicial per forçar-hi més hores de castellà. El Tribunal Constitucional (TC) s'haurà de pronunciar sobre el mecanisme de la Generalitat per fer front al 25% de castellà, un número que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha trobat la manera d'esquivar amb sentències que, sense entrar en percentatges, ja demanen fer almenys una assignatura "principal" més en llengua castellana.