27
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:35h
La renovació del Tribunal Constitucional (TC) comença a desbloquejar-se. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat per unanimitat aquest dimarts nomenar els dos magistrats de l'alt tribunal que li corresponen per llei. Seran César Tolosa, del sector conservador, i María Luisa Segoviano, del progressista. Els vocals del govern dels jutges, que tenen el mandat caducat des de fa quatre anys, han acceptat aquests dos noms a proposta del bloc conservador, una decisió clau que permet desbloquejar la renovació del TC, que tindrà majoria progressista per set a quatre.
El moviment del CGPJ permet fer efectiu, també, els nomenaments del govern espanyol, que va triar fa unes setmanes l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries, Laura Díez, com a membres del TC. Un cop es facin efectius aquests canvis, hi haurà un canvi de majories a l'alt tribunal, que passarà a estar controlat pels progressistes després d'anys de domini conservador. Tot plegat, en un moment en què el govern espanyol es juga l'agenda legislativa, ja que diverses lleis de caràcter social estan sobre la taula del TC arran dels recursos del PP i Vox.
El govern espanyol ha celebrat la decisió del CGPJ i ha aprofitat per criticar el PP, que continua bloquejant la renovació de l'òrgan de govern dels jutges. "Tot i el retard i el bloqueig provocat pel PP, avui el CGPJ ha complert amb les seves obligacions, la llei i la Constitució", assenyalen fonts de la Moncloa, que desitgen que el nou TC "recuperi el prestigi, l'objectivitat i la credibilitat malmesos després de les insòlites decisions adoptades darrerament". El govern espanyol es refereix a la decisió del TC de bloquejar la tramitació dels canvis en la llei per accelerar la renovació de l'alt tribunal.
César Tolosa, nascut a Segòvia el 1957 i ubicat en el sector conservador, és des de 2020 el president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem. Va arribar a l'alt tribunal l'any 2014, després de fer carrera en diversos tribunals de l'Estat i d'arribar a la presidència del TSJ de Cantàbria. María Luisa Segoviano, nascuda a Valladolid el 1950 i situada en el bloc progressista, va ser la primera dona a presidir una sala en tota la història del Tribunal Suprem, concretament va ser designada presidenta de la sala social l'any 2020. Tot just aquest octubre va jubilar-se, a l'edat de 72 anys.
De fet, aquesta és una de les raons que expliquen el bloqueig. Els vocals conservadors del CGPJ han intentat ajornar la renovació del TC i, a l'hora de triar, han intentat condicionar futures decisions internes del tribunal de garanties, com ara la tria del nou president. Un dels noms que apareix en les travesses és el de Conde Pumpido, considerat del sector progressista i que va ser fiscal general de l'Estat entre 2004 i 2011 a proposta del govern espanyol, que aleshores presidia el PSOE amb José Luis Rodríguez Zapatero. Amb la designació de Segoviano en lloc de Bandrés, els conservadors confien tenir més opcions perquè Conde Pumpido no arribi a la presidència del TC.
Els dos noms triats pel CGPJ, juntament amb Campo i Díez, permetran renovar els magistrats Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez Vares, que tenien el mandat caducat des del juny. La majoria, ara, serà de set magistrats progressistes i quatre de conservadors. El TC té a dia d'avui onze magistrats i no dotze perquè Alfredo Montoya, conservador, va renunciar per motius de salut i no ha estat encara substituït. Amb aquest moviment, el CGPJ desbloqueja la renovació sense necessitat del canvi legislatiu que pretenia el govern espanyol i que va ser suspès la setmana passada pel propi TC arran d'un recurs del PP. La decisió va provocar una crisi institucional a l'Estat, que ara comença a desinflar-se.
El moviment del CGPJ permet fer efectiu, també, els nomenaments del govern espanyol, que va triar fa unes setmanes l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries, Laura Díez, com a membres del TC. Un cop es facin efectius aquests canvis, hi haurà un canvi de majories a l'alt tribunal, que passarà a estar controlat pels progressistes després d'anys de domini conservador. Tot plegat, en un moment en què el govern espanyol es juga l'agenda legislativa, ja que diverses lleis de caràcter social estan sobre la taula del TC arran dels recursos del PP i Vox.
El govern espanyol ha celebrat la decisió del CGPJ i ha aprofitat per criticar el PP, que continua bloquejant la renovació de l'òrgan de govern dels jutges. "Tot i el retard i el bloqueig provocat pel PP, avui el CGPJ ha complert amb les seves obligacions, la llei i la Constitució", assenyalen fonts de la Moncloa, que desitgen que el nou TC "recuperi el prestigi, l'objectivitat i la credibilitat malmesos després de les insòlites decisions adoptades darrerament". El govern espanyol es refereix a la decisió del TC de bloquejar la tramitació dels canvis en la llei per accelerar la renovació de l'alt tribunal.
César Tolosa, nascut a Segòvia el 1957 i ubicat en el sector conservador, és des de 2020 el president de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem. Va arribar a l'alt tribunal l'any 2014, després de fer carrera en diversos tribunals de l'Estat i d'arribar a la presidència del TSJ de Cantàbria. María Luisa Segoviano, nascuda a Valladolid el 1950 i situada en el bloc progressista, va ser la primera dona a presidir una sala en tota la història del Tribunal Suprem, concretament va ser designada presidenta de la sala social l'any 2020. Tot just aquest octubre va jubilar-se, a l'edat de 72 anys.
Els progressistes deixen caure el magistrat Bandrés
Els noms de Tolosa i Segoviano han estat proposats pel sector conservador del CGPJ. Normalment, els dos blocs proposaven un candidat cada un, però aquest cop no ha estat possible pel bloqueig dels vocals triats pel PP a acceptar els candidats dels vocals del PSOE i IU. Finalment, després de mesos d'intents d'acord fallits, els progressistes han cedit i han donat suport a la candidata Segoviano. El magistrat que volien en un principi era José Manuel Bandrés, que de bon començament va ser vetat pel bloc conservador, ja que preveia que el seu vot, com a membre del TC, seria favorable a la presidència del magistrat Cándido Conde Pumpido, progressista.De fet, aquesta és una de les raons que expliquen el bloqueig. Els vocals conservadors del CGPJ han intentat ajornar la renovació del TC i, a l'hora de triar, han intentat condicionar futures decisions internes del tribunal de garanties, com ara la tria del nou president. Un dels noms que apareix en les travesses és el de Conde Pumpido, considerat del sector progressista i que va ser fiscal general de l'Estat entre 2004 i 2011 a proposta del govern espanyol, que aleshores presidia el PSOE amb José Luis Rodríguez Zapatero. Amb la designació de Segoviano en lloc de Bandrés, els conservadors confien tenir més opcions perquè Conde Pumpido no arribi a la presidència del TC.
Els dos noms triats pel CGPJ, juntament amb Campo i Díez, permetran renovar els magistrats Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez Vares, que tenien el mandat caducat des del juny. La majoria, ara, serà de set magistrats progressistes i quatre de conservadors. El TC té a dia d'avui onze magistrats i no dotze perquè Alfredo Montoya, conservador, va renunciar per motius de salut i no ha estat encara substituït. Amb aquest moviment, el CGPJ desbloqueja la renovació sense necessitat del canvi legislatiu que pretenia el govern espanyol i que va ser suspès la setmana passada pel propi TC arran d'un recurs del PP. La decisió va provocar una crisi institucional a l'Estat, que ara comença a desinflar-se.