Construint la Catalunya del coneixement: la nova llei de la ciència

«Disposem d'un nou instrument per avançar cap a una societat de major progrés, competitivitat i benestar»

Investigadores en un laboratori
Investigadores en un laboratori | Cedida
27 de desembre del 2022
Actualitzat el 30 de desembre a les 9:54h
El soroll mediàtic constant ha fet que passés quasi desapercebuda una notícia clau per al país: l'aprovació al Parlament de la primera llei de la ciència de Catalunya. És una fita molt rellevant perquè, com sabem, la recerca científica, el coneixement i la innovació són factors clau per al progrés, el benestar i la competitivitat.

La llei ha estat aprovada per una amplíssima majoria; de fet, hi han votat a favor tots els grups parlamentaris excepte la CUP, que s'ha abstingut, i Vox, que hi ha votat en contra. Ens hem de felicitar, doncs, per disposar per primer cop a la història d'una llei que coordini la recerca i impulsi el model català de ciència. I, alhora, de posar en valor aquesta ampla majoria de grups parlamentaris que l'han recolzat en el procés d'esmenes i debat parlamentari, amb la mà estesa del Govern. De fet, en els darrers decennis s'ha sabut consolidar un cert model de política de recerca i universitària que ha donat uns fruits significatius i ha permès fer un avenç social enorme. I ho ha fet amb una gran eficiència, si tenim en compte els (escassos) recursos destinats i els resultats obtinguts. La nova llei, en aquesta línia, ha de permetre consolidar aquest model i alhora ajudar a resoldre alguns dels problemes endèmics del sistema: el finançament escàs (tant públic com, sobretot, privat), l'excessiva reglamentació i burocratització, la necessitat de fomentar una carrera professional estable i competitiva i la interrelació empreses-universitats-centres de recerca per fomentar la innovació i la transferència de coneixements.

Un nou instrument de política de recerca en un moment crític

En altres ocasions he destacat la bona salut de la ciència a Catalunya (per exemple a Perquè la ciència catalana té una salut de ferro?). Però cal ser conscients que som en un moment crític. Les darreres crisis han colpejat durament el sistema. Vivim anys complexos que poden malmetre seriosament la feina ben orientada dels darrers decennis, o que poden fer aturar una màquina que no pot deixar de córrer en una societat cada cop més intensiva en coneixement.

La capacitat legislativa del Parlament és limitada, tant en matèria de recerca científica com d'universitats, així com en altres àmbits que també determinen en part l'activitat del sector: reforma laboral, organització pública, etc. Malgrat això, cal esprémer al màxim les competències pròpies per reforçar el sistema de recerca, d'universitats i de coneixement del país. Ens hi juguem el futur com a societat i com a economia.

La llei preveu que en els mesos vinents es dissenyin quatre plans rectors pel sistema de coneixement: el pla estratègic universitari en recerca i transferència d'excel·lència, l'estratègia d'igualtat de gènere a la ciència, l'estratègia de ciència oberta i l'estratègia d'innovació i transferència de coneixement. De fet, la llei es fonamenta en bona part en les propostes i recomanacions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, subscrit també per ampli consens l'any 2020. Així mateix, amb la finalitat d'enfortir el sistema, fixa l'objectiu de convergir amb els estàndards d'inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea. En aquest sentit, protegeix el percentatge d'inversió de la Generalitat en R+D+I fins al 2031 en l'1% del PIB i pretén afavorir l'increment de la inversió privada en recerca i innovació, avui dia molt migrada. La llei també blinda institucions rellevants pel model de ciència de Catalunya com CERCA, ICREA, AGAUR, AQUAS i CSUC.

Aspectes clau i propostes

En la compareixença que vaig poder fer el mes d'abril com a convidat expert davant la comissió del Parlament que tramitava la llei, vaig destacar set aspectes clau que, al meu entendre, caldria desenvolupar amb determinació en els mesos vinents i anys. De forma molt esquemàtica, són els següents:

1. La inversió en recerca científica

Cal una aposta decidida en els anys que venen per assolir el 3% del PIB d'inversió en R+D (comptant la part pública i privada), tal com recomana la Unió Europea i com diversos països del nostre entorn ja estan assolint. Tinguem ben present que la inversió en educació superior i en recerca obté uns retorns socials, culturals però també econòmics molt significatius. Només per esmentar algunes dades, sabem que per cada 100 euros d'inversió de la Generalitat en educació superior i recerca en retornen més de 400 euros a la societat. O que el nostre país atreu prop del 60% dels recursos competitius europeus de recerca que arriben al conjunt d'Espanya.

2. La recerca universitària

Les universitats són el pal de paller de la recerca al nostre país: prop de dos terços de la producció científica del país es duu a terme a les universitats, majoritàriament a les públiques. Però aquesta estructura està en perill; de fet, es troba des de fa més d'una dècada en una situació precària. El Projecte de llei parla de la recerca a les universitats, però no ho fa prou ni aporta gaire iniciatives pel seu redreçament. En aquesta línia, proposo que es desenvolupin dos aspectes específics: a) La necessitat que les universitats públiques del país disposin d'un finançament basal anual i suficient per a la recerca, ara inexistent; b) Posar en valor la tasca del personal docent i investigador de les universitats per a la recerca científica. Són el centre del sistema i es troben en una situació precària: envelliment, manca de reposició durant anys, carrera professional molt dura per als joves. Caldrien mesures concretes de suport als investigadors (joves) per tal que puguin desenvolupar una carrera professional adequada i aconseguir la consolidació a una edat raonable, tot sent conscient que la política de professorat és en bona part competència de l'Estat.

3. La recerca en ciències socials i humanitats

El coneixement genera progrés i benestar. Una societat culta és una societat que progressa, que millora els seus índexs de participació ciutadana, que redueix riscos i millora el benestar i la salut, que promou una societat oberta, tolerant, que també vol ser activa a escala global. En aquest sentit, les ciències socials i les humanitats hi juguen un paper clau. Àmbits com l'economia, la sociologia, les llengües i la llengua catalana, la història, l'art, l'ètica, la demografia, la gestió pública i les polítiques públiques, el dret, i tants d'altres, són determinants per assentar la democràcia i construir una societat, com hem dit, de progrés i amb benestar. Calen instruments específics de política pública pel seu impuls.

4. Ciència oberta i ciutadana per enfortir la democràcia i el progrés social

Necessitem que la ciència esdevingui una prioritat social. Que la ciutadania valori la importància del coneixement, la ciència i l'educació pel progrés i el benestar. En aquesta línia, proposo que es desplegui un programa potent i estable per al foment de la divulgació científica, enfocat sobretot, encara que no únicament, als infants i al jovent, per tal de despertar vocacions en totes les branques del saber, en especial les STEM. Ara disposem d'una munió de microiniciatives, massa inconnexes, no consolidades i poc avaluades. Un programa estable i robust per a la divulgació científica és imprescindible. Així mateix, cal promoure la ciència ciutadana: fer recerca amb la societat i per a la societat. La ciència oberta n'és un aspecte clau, i la llei ho recull adequadament.

5. Polítiques de gènere i recerca científica

Cal reconèixer la problemàtica de la incorporació i consolidació de les dones en la carrera científica i acadèmica. En els estudis universitaris hi trobem una pràctica igualtat i presència de dones, però a mesura que es desenvolupa primer la formació via doctorat i després la consolidació de la carrera, es va eixamplant la distància entre homes i dones. Calen, per tant, mesures específiques per reduir aquesta bretxa i incentivar la carrera científica i acadèmica de les dones, també en posicions de responsabilitat.

6. L'aposta per la innovació

La gran activitat científica d'Europa i, en el nostre cas de Catalunya, té moltes dificultats per ser convertida en innovació, desenvolupament empresarial i creixement econòmic. Així mateix, el nostre país també té un dèficit significatiu d'inversió privada/empresarial en R+D+I. El teixit econòmic és poc innovador i, per tant, menys competitiu i amb llocs de treball de menor qualificació i menor retribució. En aquest àmbit, la llei es queda molt limitada. De fet, en el preàmbul es diu textualment que "caldrà que aquest impuls es vegi reforçat i consolidat amb una llei específica sobre empreses, tecnologia i disrupció". Crec que és un plantejament erroni, que perpetua els dos mons desconnectats i amb lògiques que han d'estar estretament interrelacionats. Cal, en aquest sentit, fer una aposta estratègica per la innovació, la política industrial i les interrelacions empreses-universitats-centres de recerca i tecnològics.

7. L'organització del sistema de ciència i d'universitats

Sabem que el sistema català de ciència i universitats ha estat capaç de consolidar-se i donar bons resultats en els darrers decennis. Sabem, també, que és un sistema ric i alhora complex, amb una gran diversitat d'actors institucionals. Convé que aquests agents col·laborin al màxim: la col·laboració enforteix el sistema i els seus resultats. En l'àmbit de les universitats, cal major autonomia institucional i de gestió. En els darrers anys, la teranyina burocràtica que no afegeix valor s'ha incrementat en lloc de reduir-se. De fet, si els centres de recerca han obtingut bons resultats ha estat, en bona part, perquè gaudeixen de major autonomia i capacitat estratègica, mentre que les universitats viuen immerses sovint en la burocràcia inoperant i els controls de procediments que paralitzen la institució.

No voldria acabar sense agrair sincerament a totes les persones i institucions que han fet possible la llei: a les conselleres, els consellers i secretaris d'Universitats i Recerca de la Generalitat dels darrers anys, als equips tècnics de l'Administració de la Generalitat, a les universitats i centres de recerca i als grups parlamentaris. Disposem d'un nou instrument per avançar cap a una societat de major progrés, competitivitat i benestar. Despleguem la llei amb tot el seu potencial.