04
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
19:05h
Hem tancat l'any polític amb la reforma del codi penal, que inclou la derogació de la sedició i la modificació de la malversació. Aquests són els dos delictes que van permetre al Tribunal Suprem condemnar els líders de l'1-O l'any 2019 i amb els canvis a la llei tot apunta que s'hauran de revisar les sentències i, potser, rebaixar algunes penes. Alguns dels condemnats ho van ser només per sedició, delicte que ha desaparegut, per tant, el Suprem haurà d'analitzar com queda la seva sentència d'acord amb la nova llei. També ho haurà de fer pels que van ser condemnats per sedició i malversació, tot i que en aquest cas la despesa destinada al referèndum encara seria delicte en el nou codi penal.
La interpretació que en faci l'alt tribunal, que s'oposa a la desjudicialització del procés, permetrà resoldre un dels principals dubtes: saber si Oriol Junqueras, Jordi Turull o els altres condemnats pel procés queden alliberats de la pena d'inhabilitació i poden tornar a la primera línia política. Això podria passar si el Suprem rebaixa o elimina la inhabilitació dels dirigents independentistes, que ara no poden ostentar cap càrrec públic. La dreta espanyola dona per fet que els canvis al codi penal s'han fet pensant en un retorn de Junqueras a la política, mentre ERC insisteix que la reforma no s'ha fet pensant en solucions individuals, sinó per millorar la situació del conjunt del moviment.
Veure com entomen els tribunals la nova legislació també permetrà esclarir un altre dels grans dubtes de l'any: veure si es produeix el retorn de Carles Puigdemont, Marta Rovira o algun dels altres exiliats. Puigdemont començarà a tenir respostes de la justícia europea en les principals carpetes de l'exili -les prejudicials i la immunitat- i que determinaran el seu futur. Difícilment l'expresident tornarà si no obté protecció europea, més enllà del que passi amb el codi penal. Una altra cosa és que passi amb Rovira, processada per rebel·lió, un cop el Suprem comenci a interpretar els canvis legislatius. De moment, tant ella com ERC neguen que s'hagi posat sobre la taula un retorn a Catalunya.
La interpretació que en faci l'alt tribunal, que s'oposa a la desjudicialització del procés, permetrà resoldre un dels principals dubtes: saber si Oriol Junqueras, Jordi Turull o els altres condemnats pel procés queden alliberats de la pena d'inhabilitació i poden tornar a la primera línia política. Això podria passar si el Suprem rebaixa o elimina la inhabilitació dels dirigents independentistes, que ara no poden ostentar cap càrrec públic. La dreta espanyola dona per fet que els canvis al codi penal s'han fet pensant en un retorn de Junqueras a la política, mentre ERC insisteix que la reforma no s'ha fet pensant en solucions individuals, sinó per millorar la situació del conjunt del moviment.
Veure com entomen els tribunals la nova legislació també permetrà esclarir un altre dels grans dubtes de l'any: veure si es produeix el retorn de Carles Puigdemont, Marta Rovira o algun dels altres exiliats. Puigdemont començarà a tenir respostes de la justícia europea en les principals carpetes de l'exili -les prejudicials i la immunitat- i que determinaran el seu futur. Difícilment l'expresident tornarà si no obté protecció europea, més enllà del que passi amb el codi penal. Una altra cosa és que passi amb Rovira, processada per rebel·lió, un cop el Suprem comenci a interpretar els canvis legislatius. De moment, tant ella com ERC neguen que s'hagi posat sobre la taula un retorn a Catalunya.