03
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
11:57h
La crisi institucional que va marcar les darreres setmanes de l'any va afluixar amb la renovació del Tribunal Constitucional, però aquest és només un primer pas d'un problema més profund que fa quatre anys que dura: la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'òrgan de govern dels jutges va ser escollit el 2013, quan el PP de Mariano Rajoy tenia majoria absoluta al Congrés i al Senat, i el seu mandat va caducar l'any 2018. Des d'aleshores, els populars, primer amb Pablo Casado i ara amb Alberto Núñez Feijóo, han bloquejat sistemàticament els acords amb el PSOE per renovar el Poder Judicial. Saber si finalment es renovarà el CGPJ serà una de les grans incògnites de 2023.
El govern dels jutges és una peça fonamental de l'Estat, i per això les majories que hi hagi són importants. Des de 2013, l'organisme està controlat per una majoria conservadora, nomenada pel PP. El CGPJ és l'encarregat de designar els magistrats dels principals tribunals espanyol, amb caràcter vitalici, i durant anys ho ha fet tot i tenir el mandat caducat, cosa que ha incrementat el ja sistemàtic biaix conservador en l'alta judicatura espanyola. Una reforma legal del govern espanyol impedeix des de fa uns mesos que el CGPJ caducat pugui fer nomenaments, però això té conseqüències en diversos tribunals, que no poden cobrir places vacants per jubilació o mort.
La renovació del Poder Judicial és urgent, i així ho ha indicat la Unió Europea en diverses ocasions. També ha afegit pressió Felip VI, que en el tradicional discurs de Nadal va exigir al PSOE i PP que deixessin d'erosionar les institucions. El CGPJ comença el seu cinquè any en funcions sense president -Carlos Lesmes va dimitir per fer evident el seu desacord amb el bloqueig polític i el substitueix en funcions Rafael Mozo- i sense un acord a la vista per forçar-ne la renovació. Feijóo, entregat al sector més dur del PP, no vol cedir el poder al govern dels jutges, encara que això suposi als populars allunyar-se del que ordena la Constitució. El 2023 arrenca amb crisi institucional a l'Estat.
El govern dels jutges és una peça fonamental de l'Estat, i per això les majories que hi hagi són importants. Des de 2013, l'organisme està controlat per una majoria conservadora, nomenada pel PP. El CGPJ és l'encarregat de designar els magistrats dels principals tribunals espanyol, amb caràcter vitalici, i durant anys ho ha fet tot i tenir el mandat caducat, cosa que ha incrementat el ja sistemàtic biaix conservador en l'alta judicatura espanyola. Una reforma legal del govern espanyol impedeix des de fa uns mesos que el CGPJ caducat pugui fer nomenaments, però això té conseqüències en diversos tribunals, que no poden cobrir places vacants per jubilació o mort.
La renovació del Poder Judicial és urgent, i així ho ha indicat la Unió Europea en diverses ocasions. També ha afegit pressió Felip VI, que en el tradicional discurs de Nadal va exigir al PSOE i PP que deixessin d'erosionar les institucions. El CGPJ comença el seu cinquè any en funcions sense president -Carlos Lesmes va dimitir per fer evident el seu desacord amb el bloqueig polític i el substitueix en funcions Rafael Mozo- i sense un acord a la vista per forçar-ne la renovació. Feijóo, entregat al sector més dur del PP, no vol cedir el poder al govern dels jutges, encara que això suposi als populars allunyar-se del que ordena la Constitució. El 2023 arrenca amb crisi institucional a l'Estat.