1 de 10
rumb al 2023

Deu causes judicials que marcaran el 2023

L'independentisme continuarà pendent dels tribunals, amb casos importants com el de Jové i Salvadó, mentre Europa dictarà sentències clau per als exiliats; els jutges també veuran enguany el cas de Laura Borràs o el finançament irregular de CDC

Puigdemont, Jové, Serret o Borràs s'enfrontaran als tribunals aquest any | Nació
per Bernat Surroca, Barcelona | 3 de gener de 2023 a les 09:00 |
Un any més, els tribunals condicionaran l'agenda política. Els independentistes continuaran pendents de judicis importants, com el de Josep Maria Jové o Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum, mentre a l'exili es començarà a esclarir l'estratègia judicial de l'exili. La justícia europea dictarà resolucions clau en aquests primers mesos de l'any, que permetran veure les possibilitats reals d'un retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Més enllà de la persecució contra els independentistes pels fets de 2017, els jutges també hauran de decidir sobre l'estratègia de la Generalitat contra la sentència del 25% de castellà a les aules i també dictaran sentència sobre Laura Borràs pels contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Aquests són els judicis que marcaran el nou any:

1. Tram final de l'estratègia de l'exili

L'any 2023 arrencarà amb una sentència important de la justícia europea, la que fa referència a les qüestions prejudicials que va plantejar Pablo Llarena. L'advocat general de la Unió Europea va donar la raó a les tesis del Tribunal Suprem i el 31 de gener hi haurà sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'altra gran carpeta de l'exili fa referència a la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats. Després de la vista oral, es preveu que hi hagi sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) durant el primer trimestre de l'any, però encara hi haurà marge per interposar recurs. El futur de Puigdemont i l'escenari d'un possible retorn a Catalunya estaran condicionats pel que diguin Luxemburg.


 

2. El cas de Jové i Salvadó, i l'abast del nou codi penal

El cas contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius de l'1-O arribarà a judici aquest any. Estan processats per malversació, revelació de secrets, prevaricació i desobediència i en els pròxims dies la Fiscalia presentarà el seu escrit d'acusació, que podria demanar penes de presó i inhabilitació importants. El seu cas permetrà veure quina interpretació fa el ministeri fiscal del nou delicte de malversació pactat entre el PSOE i ERC, si finalment decideix acusar els dos dirigents republicans per aquest delicte. Qui també anirà a judici pels mateixos fets serà la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, processada per desobediència, delicte que no implica presó però que podria posar en risc la seva continuïtat al Govern.


 

3. Els preparatius del referèndum i l'acció exterior

Lligat al cas de Jové i Salvadó hi ha també la macrocausa pilotada pel jutjat d'instrucció 13 que hauria d'arribar a judici en els pròxims mesos. El cas està aturat mentre els jutges decideixen si agrupen o no aquesta causa amb la que s'investiga al jutjat d'instrucció 18 i que fa referència a l'acció exterior de la Generalitat. En tot cas, hi ha implicats una trentena d'exalts càrrecs de la Generalitat que s'enfronten a penes elevades de presó. Per ara no hi ha escrit d'acusació, però aquesta causa també permetrà veure quin és l'abast de la reforma del codi penal, especialment pel que fa al delicte de malversació, que amenaça diversos d'aquests dirigents independentistes.
 

4. La mesa de l'1-O, segon round

La mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ja va ser jutjada i condemnada l'any 2020 a penes d'inhabilitació per desobediència per les lleis de desconnexió. Fa unes setmanes el Tribunal Suprem va anul·lar aquella sentència per manca d'imparcialitat del tribunal, i va ordenar repetir el judici contra Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. La nova vista oral es farà el març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els jutges tornaran a dictar una sentència condemnatòria o, com ha passat aquest any amb la mesa del Parlament de Roger Torrent, apostaran ara per l'absolució? Ho sabrem abans de l'estiu. 



 

5. La mesa de Torrent, l'absolució en risc

De fet, l'absolució que van aconseguir Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado no està ni molt menys garantida i el Tribunal Suprem tindrà en els propers mesos l'última paraula. El TSJC va decidir absoldre els dirigents independentistes perquè aquests no tenien voluntat de desobeir les ordres del Tribunal Constitucional, que a més no eren prou clares i permetien marge d'interpretació. La Fiscalia hi ha presentat recurs, i també alguns dels independentistes, perquè la sentència, malgrat que sigui absolutòria, no protegeix la immunitat parlamentària. Sigui com sigui, si el Suprem tomba l'absolució, la continuïtat de Torrent al Govern com a conseller d'Empresa quedaria qüestionada.


 

6. Serret i Gabriel, dues exiliades a judici

També aquest any veurem dos judicis contra dues exiliades, Meritxell Serret i Anna Gabriel, que van decidir tornar a Catalunya i posar-se a disposició del Suprem. Totes dues s'enfronten a penes d'inhabilitació per desobediència. La Fiscalia demana per a Serret una pena d'un any d'inhabilitació pel seu paper en el referèndum de l'1-O, quan era consellera d'Agricultura. Serà jutjada al TSJC, perquè és aforada. Gabriel va tornar a Catalunya al juliol i va declarar davant Pablo Llarena al setembre. El seu cas acabarà previsiblement en un jutjat ordinari de Barcelona, perquè la dirigent de la CUP no és aforada, i s'enfrontarà com a molt a una pena d'inhabilitació.


 

7. Què passa amb el català a l'escola?

Més enllà de l'àmbit penal, serà rellevant el que digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre el mecanisme legal de la Generalitat per esquivar la sentència del 25% de castellà a l'escola. La qüestió, que té l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, ja està sobre la taula de l'alt tribunal, que s'hauria de pronunciar en les properes setmanes o mesos. Mentrestant, el govern ha aconseguit aturar una resolució que afectava totes les aules del país, tot i que en algunes encara s'hi aplica de manera cautelar i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja demana que es facin més assignatures en castellà sense entrar a parlar de percentatges. El català a l'escola serà notícia aquest 2023.


 

8. Laura Borràs i els contractes fraccionats

Un dels judicis importants de l'any serà el de la presidenta de Junts, Laura Borràs, que s'enfronta a sis anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació pels contractes fraccionats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) quan n'era la directora. Borràs defensa la seva innocència i assegura que és víctima d'una persecució política, punt que no comparteixen la resta de partits independentistes. Tot plegat s'haurà d'esclarir en el judici, que el TSJC ha fixat per al febrer. La sentència que en surti marcarà el futur personal i polític d'una de les principals dirigents de l'independentisme.


 

9. El cas del 3% de Convergència

Una de les principals trames de corrupció a Catalunya, la del 3% de Convergència, es troba en el tram final i el judici podria arribar aquest any. La Fiscalia ja ha presentat el seu escrit d'acusació contra desenes d'acusacions, entre polítics, empresaris i empreses. Segons el fiscal, les peces clau en l'entramat eren Germà Gordó, aleshores secretari del Govern; els extresorers de CDC Andreu Viloca i Daniel Osàcar; i el secretari econòmic del partit, Francesc Sánchez, que va ser ascendit a l'executiva quan Oriol Pujol va assumir la secretaria general convergent en el congrés del 2012. Això lliga amb la petició de penes, que arriben fins als 21 anys de presó per a Viloca i els 18 anys i 10 mesos per a Gordó.


 

10. El cas Pujol  

Una causa que fa anys que dura i que està pendent de judici és la que investiga l'origen de la fortuna de la família Pujol. En els darrers anys han anat apareixent informacions que vinculen aquest procediment amb les clavegueres de l'Estat, que es van activar contra Pujol quan l'exlíder de CDC va començar a flirtejar amb l'independentisme. La Fiscalia situa el fill gran de l'expresident com a peça clau de la trama de corrupció, amb una petició de pena que arriba als 29 anys. El ministeri fiscal demana nou anys per Jordi Pujol mentre que l'advocacia de l'Estat l'exculpa. En els darrers temps, Pujol ha començat a sortir de l'ostracisme i ha tornat a participar d'actes públics. L'expresident, de 92 anys, va patir un ictus fa unes setmanes.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació