Felip VI esbronca el PSOE i el PP per «erosionar» les institucions
El monarca assumeix que l'escenari d'enfrontament entre els grans partits també pot tenir "riscos" per la unitat d'Espanya i referma el compromís amb l'OTAN
Felip VI ha dictat avui, davant les càmeres de TVE i en difusió per totes les cadenes autonòmiques llevat de TV3 i EiTB, el tradicional discurs de la nit de Nadal. I ho ha fet per esbroncar el PSOE i el PP. Si en altres ocasions la intervenció venia marcada per la situació a Catalunya presentant els independentistes com l'enemic comú o pels escàndols de corrupció del seu pare que qüestionaven la institució monàrquica, enguany era inevitable referir-se a l'enfrontament institucional entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional atiat per la dreta judicial i política. "Tots hauríem de fer un exercici de responsabilitat i reflexionar de manera constructiva", ha dit el monarca en la seva intervenció després d'alertar dels perills que comporta l'actual tensió.
Felip VI no ha defugit l'assumpte tot i que s'ha situat en una posició deliberadament equidistant entre el govern espanyol, que es presenta com a víctima de la deslleialtat i el poc respecte a les regles del joc de la dreta bloquejant iniciatives per renovar el poder judicial; i el PP, que acusa Pedro Sánchez de subvertir les regles per satisfer ERC i la resta d'aliats. El monarca ha afirmat, en clara referència a les tensions, que la democràcia corre "riscos" arreu, però que a Espanya n'hi ha tres: "la divisió, el deteriorament de la convivència, i l'erosió de les institucions", ha enumerat.
Tot seguit ha afirmat, en un missatge gravat al saló d'audiències del Palau de la Zarzuela, la seva residència oficial, que "ignorar" aquests avisos i aprofundir en l'enfrontament polític entre els dos grans partits espanyols pot tenir "riscos per a la nostra unió, per la nostra convivència i per les nostres institucions". En una entrevista a Nació, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar dijous que, per a l'independentisme, "la crisi institucional a l'Estat és una oportunitat" perquè allunya els dos grans partits espanyols, que van respondre junts al procés el 2017.
Felip VI s'havia negat a intervenir en l'actual crisi després que, discretament, li ho hagués demanat el govern espanyol per mirar de temperar els ànims amb la dreta. La corona, que en els darrers anys s'ha guanyat un favor dels sectors conservadors que incomoda cada cop més a l'esquerra espanyola, ha optat per situar-se en una posició per damunt de la pugna. Segons el rei, "la divisió fa més fràgils les democràcies; la unió, per contra, les enforteix".
No ha estat rotund sobre si el govern del PSOE encerta forçant per renovar el TC i el CGPJ, ara controlats per la dreta, o si ho fa el PP bloquejant-ho per frenar la desjudicialització entre altres qüestions. Ha afirmat amb calculada ambigüitat que "les institucions han de respondre a l'interès general i exercitar les seves funcions en col·laboració lleial, amb respecte a la Constitució i a les lleis, i ser un exemple d'integritat i rectitud". N'hi ha hagut per uns i altres.
Avís contra el dret a decidir
Felip VI ha volgut acabar amb un missatge d'optimisme, que ell fonamenta en l'actual Constitució, en el projecte europeu i en el valor de la unitat d'Espanya. "Som una de les grans nacions del món, amb molts segles d'història, i els espanyols hem de continuar decidint tots junts el nostre destí", ha afirmat per recordar que, com el 2017, la Corona farà pinya per barrar el pas a qualsevol intent de qüestionar la unitat d'Espanya.
Però el monarca és conscient que l'enfrontament pot posar les coses menys difícils als independentistes i per això ha cridat a "cuidar la nostra democràcia, protegir la convivència, i enfortir les institucions".
Cap resposta a la crisi
Felip VI s'ha referit també a la guerra d'Ucraïna i les seves conseqüències. De fet, l'emissió del missatge estava presidida per una foto de la cimera de l'OTAN a Madrid. Ha indicat que és necessari continuar ajudant els ucraïnesos i reformar "la capacitat de defensa col·lectiva" amb els aliats de l'Aliança Atlàntica. I, de nou, ha aprofitat per recordar que "la integritat territorial i la independència dels estats són principis irrenunciables".
Menys importància ha dedicat a les estretors que la guerra porta per a les butxaques de molts espanyols arran de la crisi d'inflació. Ho ha lamentat, però no ha esmentat cap resposta més enllà de la confiança en els poders públics per sortir-se'n abans d'acomiadar el seu discurs amb un "bon Nadal" en català, gallec i euskera en la ja tradicional concessió folklòrica que va incorporar quan va pujar al tron.
