El passat mes de novembre, tot just un mes després de la posada en marxa del renovat canal SX3, la nova aposta pel públic infantil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estrenava la sèrie “Ideafix i els irreductibles”, una preqüela de les aventures dels populars Astèrix i Obèlix emesa inicialment per Okoo, la plataforma de la televisió pública francesa destinada a infants i joves. El llançament de la versió catalana d’aquesta nova sèrie és una excel·lent ocasió per repassar algunes curiositats de l’Ideafix, el simpàtic gosset que la protagonitza.
L’inici de les aventures d’Ideafix que tenen lloc a Lutècia durant l’any 52 abans de Crist Foto: Les Éditions Albert René
Lutècia, any 52 abans de Crist
“Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans. Tota? No!”. Aquesta famosa frase, que pot trobar-se a l’inici de totes les aventures d’Astèrix, fa temps que s’ha incorporat al llenguatge popular i a l’imaginari col·lectiu de les moltes generacions que han llegit les històries dels irreductibles gals. Ara, amb la preqüela protagonitzada per Ideafix, l’expressió s’ha adaptat a les noves circumstàncies i afirma: “Som a l’any 52 abans de Crist. Tota Lutècia és ocupada pels romans... Tota Lutècia? No! Un petit grup d’irreductibles animals lutecis conduïts per l’Ideafix rebutja una vegada i una altra ferotgement l’invasor”.
La sèrie “Ideafix i els irreductibles”, que es pot veure a l’SX3 i a les seves plataformes, ens situa doncs a Lutècia, el París de l’època dels gals, l’any 52 aC. És a dir, dos anys abans que els camins de l’Ideafix i els de l’Astèrix i l’Obèlix s’entrecreuin durant la volta a la Gàl·lia protagonitzada per aquests darrers. A diferència de les històries principals dels irreductibles gals, en aquest cas el protagonisme recau sobre una sèrie d’animals (tres gossos: l’Ideafix, la Turbina i el Devòrix, clarament inspirat en l’Obèlix; una gata: la Picarina; un mussol, el Voldenix, company i aprenent de druida, que juga el paper de Panoràmix; i un colom: l’Asmàtix) que es dediquen a combatre la dominació que els romans exerceixen sobre Lutècia.
Portada del primer volum del còmic d’Ideafix i els irreductibles publicat per Salvat Foto: Salvat
De la pantalla al paper
Així com en les aventures originals d’Astèrix i Obèlix, els irreductibles gals van fer el salt del paper a la gran pantalla, en aquest cas l’Ideafix i els seus irreductibles han seguit el camí invers i de la sèrie de televisió original se n’ha derivat un còmic en paper.
L’editorial Salvat, responsable de la publicació de les aventures d’Astèrix, ha assumit l’edició de les peripècies de l’Ideafix abans de conèixer els seus inseparables amics. Així doncs, des d’aquesta passada tardor, ja podem trobar a les llibreries el primer volum d’aquestes històries que recull tres dels episodis televisius sota el títol A baix els romans!
Fidel als jocs de paraules que tant agradaven René Goscinny, l’edició original francesa d’aquest primer volum portava per títol Pas de quartier pour le latin! i feia alhora referència a la condició llatina dels romans, al famós Quartier Latin, el barri Llatí de París, i a la frase “Pas de quartier”, que vindria a significar “Sense pietat” en francès. Tot un repte per Marga G. Borràs, la responsable de la traducció catalana.
Portada del llibre “La volta a la Gàl·lia d’Astèrix”, la primera aventura on apareix l’Ideafix Foto: Les Éditions Albert René
L’origen de l’Ideafix
La llegenda explica que, en el moment d’idear les figures d’Astèrix i Obèlix, Albert Uderzo i René Goscinny van renunciar deliberadament a acompanyar-los de cap animal: “N’estem farts de tots aquests herois amb un animal: Espirú i el seu esquirol, Tintin i el seu gos...” es comenta que van afirmar. Així i tot, a la cinquena aventura dels irreductibles gals, La volta a Gàl·lia d’Astèrix, publicada inicialment a la revista Pilote durant l’any 1963, quan Astèrix i Obèlix entren en una carnisseria de Lutècia es pot veure, a la porta de l’establiment, un petit gosset. Aquest animal, que en principi només havia de tenir una aparició fugaç, segueix als dos irreductibles al llarg de tota l’aventura i, finalment, quan aquesta arriba a la seva fi, l’Obèlix li fa una carícia i li regala un os. Curiosament, igual que només havia d’aparèixer en una casella, aquest gest final havia de fer-lo l’Astèrix, tot i que, a darrera hora, Albert Uderzo va canviar d’opinió provocant així la futura convivència entre Obèlix i Ideafix.
Primera aparició d’Ideafix a les aventures d’Astèrix i Obèlix a les portes d’una carnisseria de Lutècia Foto: Salvat
Un nom escollit pels lectors
La gran acollida que el petit gosset va tenir entre els lectors, que van enviar centenars de cartes a l’editorial preguntant per ell i reclamant la seva presència en futures aventures, va provocar que Goscinny i Uderzo decidissin donar-li continuïtat i el convertissin en un dels personatges centrals de l’univers Astèrix. Una prova de l’èxit del petit gosset va ser el concurs que, el desembre de 1963, quan feia tot just un mes que havia acabat la publicació de La volta a la Gàl·lia, va realitzar entre els seus lectors la revista Pilote per tal d’escollir-li un nom. Milers de propostes van inundar la redacció de la publicació juvenil amb noms com Patracourcix, Trépetix, Papeurdurix o Minimix, tots ells seguint els habituals jocs de paraules de Goscinny per batejar els seus personatges.
Finalment, el nom escollit va ser Idéfix, la contracció de l’expressió “idée fixe”, és a dir, tenir una idea fixa, afegida al sufix “-ix”, que tenien tots els noms gals de la sèrie. La denominació final era d’allò més encertada, ja que Ideafix tenia dues idees fixes que guiaven la seva existència: seguir obstinadament els seus dos amics gals i trobar un bon os per menjar.
En la majoria de les traduccions, l’Ideafix ha conservat un nom molt semblant. En català va ser primer Idèfix, tot i que, més endavant, per adequar la seva denominació al significat que aquesta tenia es va acabar optant per Ideafix. Segurament, la traducció més original del seu nom és l’anglesa. En la llengua de Shakespeare, l’Ideafix és el Dogmatix, un nom que barreja la paraula gos en anglès amb el dogmatisme, és a dir, amb les idees immutables, dos trets molt característics del gos gal.
Evolució física d’Ideafix des de la seva primera aparició Foto: Les Éditions Albert René
Un físic corregit per l’adaptació als dibuixos animats
En la seva primera aparició, l’Ideafix tenia un físic força diferent al que coneixem actualment. En el primer dibuix, el futur fidel company de l’Obèlix tenia unes formes més aviat arrodonides i unes potes molt curtes. A petició dels creadors de les animacions d’Astèrix, el gosset va veure com les seves cames s’allargaven i com la seva panxa disminuïa assolint així una figura més esvelta.
L’Ideafix, fora de si en veure que un arbre ha estat arrencat Foto: Les Éditions Albert René
Un convençut militant ecologista
Un dels principals trets del caràcter de l’Ideafix, més enllà de la seva tossuderia i de la seva fidelitat, ve marcat per les seves conviccions ecologistes. Com a bon enamorat de la natura, l’Ideafix no suporta que es faci mal als arbres. Quan en alguna de les aventures, com és el cas, per exemple, d’El domini dels Déus, els romans es dediquen a arrencar arbres, el petit gosset entra en còlera i no dubta a perseguir a mossegades els responsables de l’acte. En un temps on l’ecologisme polític començava a fer els seus primers passos, Goscinny i Uderzo no van dubtar a incloure’l a les seves aventures a través dels pensaments de l’Ideafix.
Una estrella de cinema
Quan els creadors d’Astèrix i Obèlix, vist l’èxit que tenien les seves adaptacions a la gran pantalla, van decidir crear el seu propi estudi d’animació el van batejar amb el nom de “Studios Idéfix” en una bona mostra de l’estima que tenien pel petit personatge. De fet, el logotip de la cinematogràfica, creada el 1974, parodiava el de la Metro-Goldwyn-Mayer, però substituïa el popular lleó de la marca nord-americana per la figura de l’Ideafix acompanyada de la frase llatina “Delirant isti romaní”. És a dir, estan bojos aquests romans!
Accés al bosc d’Ideafix, la zona del Parc Astèrix que acull les atraccions infatils Foto: Studios Idéfix
Un bosc ple d’atraccions
Conscients del gran impacte que la figura de l’Ideafix té entre els seguidors infantils de les aventures dels irreductibles gals, els promotors del Parc Astèrix, el parc temàtic dedicat a l’univers del petit guerrer de l’Armòrica que hauria de ser de visita obligada per tot amant de la nissaga que s’apropi a París, van crear, el 2014, “La forêt d’Ideafix”, el bosc de l’Ideafix, un espai que acull les atraccions aptes pels visitants més petits del parc.
Portada del primer llibre d’Ideafix en solitari, una autèntica peça de col·leccionista Foto: Dargaud
De secundari a protagonista
La sèrie d’animació “Ideafix i els irreductibles”, així com la seva versió en còmic, suposa el tercer cop que el petit gos gal fa el salt d’un rol d’actor secundari durant les aventures d’Astèrix a un paper de protagonista principal. Entre els anys 1973 i 1974 ja es van publicar setze volums d’aventures de l’Ideafix, que no van tenir traducció catalana, si bé aquesta sèrie no tenia cap relació amb l’univers Astèrix. El 1983, l’experiència es va repetir amb dos nous volums que no van tenir, però, continuïtat.
Avui, mentre l’Ideafix es consolida com a actor protagonista a través de la seva lluita contra l’invasor romà de Lutècia, les seves anteriors aventures són un preuat objecte de recerca dels molts col·leccionistes de tot allò que té a veure amb el món de l’Astèrix. Esperem que les peripècies a la Lutècia de l’any 52 abans de Crist que ens ofereixen l’SX3 i l’editorial Salvat tinguin continuïtat i que, evidentment, les puguem seguir veient i llegint, per molts anys, en català.