28
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:53h
El 2022 està a punt d'acabar i es tancarà així un any que passarà a la història de l'esport. I amb un nom propi molt clar: Lionel Messi. La llegenda del Barça es va fer també llegenda de l'Argentina després de guanyar el tan anhelat Mundial a Qatar. Mentrestant, els blaugrana han passat un any altre cop molt complicat, amb un Xavi Hernández que no ha pogut encara donar resultats al gran projecte que Joan Laporta ha preparat amb les famoses palanques.Caldrà veure quin impacte tenen en l'economia del club si els títols no arriben.
A Barcelona, l'any futbolístic també serà recordat per la segona Pilota d'Or consecutiva d'AlexiaPutellas -la primera i única futbolista de la història en aconeguir-ho- i el rècord d'assistència al Camp Nou en un partit de futbol femení; i per la retirada de Gerard Piqué, un dels millors defenses -si no el millor- de la història del club. A Girona, tornen a ser de primera. Per altra banda, però, el Reial Madrid ha tornat a guanyar la Champions League amb remuntades d'aquelles que només saben fer els blancs. Fora dels camps de futbol, el 2022 ha tingut com a protagonistes l'adeu de Roger Federer del tennis, el número 1 de Carlos Alcaraz, Max Verstappen i el seu segon mundial de F1 i Kilian Jornet que no es cansa de batre rècords.
Els argentins van debutar a la cita mundialista deixant la gran sorpresa de la competició: l'Aràbia Saudita guanyava l'Argentina contra tot pronòstic i deixava els sud-americans a tocar de l'eliminació. Però Messi va decidir que no, que era massa d'hora per abandonar de nou el seu somni. I tirant del carro va ser com va aconseguir superar a Mèxic i Polònia a la fase de grups, Austràlia als vuitens del final, Països Baixos als quarts de final i Croàcia a les semifinals.
I un últim escull, i molt gran: la gran final contra França. Una de les millors finals de la història de tots els Mundials. El que semblava un partit plàcid amb victòria argentina va acabar sent un empat in extremis tant en el temps reglamentari com a la pròrroga i tot es decidia als penals. Allà, el porter argentí Emiliano "Dibu" Martínez es va fer gran i Messi tampoc va fallar. L'Argentina, campiona del món. Leo Messi, el rei del futbol ja sense cap debat.
Robert Lewandowski és ara la nova estrella d'uns culers que lluitaran per aconseguir una Europea League que en la temporada anterior tampoc va ser possible. No cal ni recordar aquella invasió alemanya d'aficionats de l'Eintracht de Frankfurt que va tenyir el Camp Nou de blanc. Els de Xavi també buscaran reconquerir una Lliga que es resisteix des del 2019 i que ara lideren per dos punts d'avantatge per sobre del Reial Madrid.
Que la catalana és la millor jugadora del món ja ho sabien als voltants de l'Estadi Johan Cruyff i del Camp Nou. I també lluny de Sant Joan Despí. Però ara ja no hi ha discussió possible. Tot i acabar la temporada lesionada en trencar-se el lligament creuat anterior del seu genoll esquerre i perdre's l'Eurocopa, les xifres l'avalen. 34 gols i 21 assistències en 43 partits per convertir-se en la màxima golejadora europea poden ajudar a resoldre qualsevol dubte.
A banda dels títols col·lectius i individuals, Alexia Putellas i les seves companyes també recordaran per sempre haver fet història al Camp Nou. No només un cop, sinó que fins a dues ocasions van aconseguir batre elrècord d'assistència de públic en un partit de futbol femení. El 30 de març, als quarts de final de la Champions League, 91.553 persones van viure una maneta contra el Reial Madrid. Un mes després, en les semifinals contra el Wolfsburg, 91.648 persones van tornar a omplir el Camp Nou. És, també, un dels partits de futbol -tan masculí o femení- amb més públic un cop passada la pandèmia.
Abans, la final havia començat amb 37 minuts de retard pel desastre organitzatiu de la UEFA. Els de Carlo Ancelotti, com no podia ser d'altra manera, van obrir camí cap a la final de París amb remontades d'aquelles que només sap fer el Reial Madrid, especialment a les semifinals contra el Manchester City on, ja en temps afegit, estaven eliminats. Van aconseguir portar el partit fins a la pròrroga i van eliminar als de Pep Guardiola. Allà, els blancs ja se sentien campions i no van fallar.
El tennista suís, possiblement el millor de la història al marge de les estadístiques i de les comparatives obligades amb Rafael Nadal i Novak Djokovic, penja la raqueta per sempre. Federer tanca així una carrera amb 20 Grand Slams -dos per sota de Nadal, un menys que Djokovic-, 103 tornejos guanyats, 310 setmanes com a número 1 del món i el reconeixement unànime del món de l'esport. El tennista suís és una figura que transcendeix el seu esport: juga a la mateixa lliga que Michael Jordan, Leo Messi i Muhammad Ali. Icona global, imatge publicitària de grans marques, amb una reputació impecable pel seu comportament exemplar dins i fora de la pista.
La suma del declivi de Nadal, de Federer i de Djokovic, sumada a la irregularitat mostrada pels seus presumptes successors, ha fet que Alcaraz hagi arribat al número 1 després d'un any majestuós, amb victòries als Masters 1000 de Miami i de Madrid, de triomf de prestigi al Godó i un nivell de joc especialment sòlid per la seva joventut. Té alts i baixos -també els tenia Nadal a la seva edat, especialment en pistes que no eren de terra batuda-, però difícilment es deixa anar quan té el marcador advers.
A Barcelona, l'any futbolístic també serà recordat per la segona Pilota d'Or consecutiva d'AlexiaPutellas -la primera i única futbolista de la història en aconeguir-ho- i el rècord d'assistència al Camp Nou en un partit de futbol femení; i per la retirada de Gerard Piqué, un dels millors defenses -si no el millor- de la història del club. A Girona, tornen a ser de primera. Per altra banda, però, el Reial Madrid ha tornat a guanyar la Champions League amb remuntades d'aquelles que només saben fer els blancs. Fora dels camps de futbol, el 2022 ha tingut com a protagonistes l'adeu de Roger Federer del tennis, el número 1 de Carlos Alcaraz, Max Verstappen i el seu segon mundial de F1 i Kilian Jornet que no es cansa de batre rècords.
Messi, el deu del futbol
Era la seva última oportunitat. Leo Messi sabia que era ara o mai. L'Argentina es trobava entre les favorites per guanyar el Mundial. Després de molts anys, el combinat entrenat per Lionel Scaloni semblava tenir bons companys de viatge per fer arribar Messi a tocar el cel de Qatar i passar a l'eternitat del futbol i de l'esport. I malgrat que l'aventura no va començar del tot bé, finalment el final ja és història viva de l'esport.Els argentins van debutar a la cita mundialista deixant la gran sorpresa de la competició: l'Aràbia Saudita guanyava l'Argentina contra tot pronòstic i deixava els sud-americans a tocar de l'eliminació. Però Messi va decidir que no, que era massa d'hora per abandonar de nou el seu somni. I tirant del carro va ser com va aconseguir superar a Mèxic i Polònia a la fase de grups, Austràlia als vuitens del final, Països Baixos als quarts de final i Croàcia a les semifinals.
I un últim escull, i molt gran: la gran final contra França. Una de les millors finals de la història de tots els Mundials. El que semblava un partit plàcid amb victòria argentina va acabar sent un empat in extremis tant en el temps reglamentari com a la pròrroga i tot es decidia als penals. Allà, el porter argentí Emiliano "Dibu" Martínez es va fer gran i Messi tampoc va fallar. L'Argentina, campiona del món. Leo Messi, el rei del futbol ja sense cap debat.
El Barça, un altre cop a l'Europa League
A qui no li ha anat tan bé és a l'equip on Messi es va fer llegenda. El Barça encara no ha aconseguit tornar a ser el que era. Laporta va decidir apostar aquest estiu per un projecte curtterminista, destinat a construir un equip guanyador a través de les famoses palanques de les quals no se'n sap com afectaran l'economia del club si no hi ha els resultats esperats. Per ara, no han arribat. Xavi Hernández no ha aconseguit tornar el club a les rondes eliminatòries de la Champions League, amb una nova eliminació dramàtica aquesta temporada a la fase de grups.Robert Lewandowski és ara la nova estrella d'uns culers que lluitaran per aconseguir una Europea League que en la temporada anterior tampoc va ser possible. No cal ni recordar aquella invasió alemanya d'aficionats de l'Eintracht de Frankfurt que va tenyir el Camp Nou de blanc. Els de Xavi també buscaran reconquerir una Lliga que es resisteix des del 2019 i que ara lideren per dos punts d'avantatge per sobre del Reial Madrid.
L'adeu de llegenda de Piqué
El Camp Nou també ha dit adeu a una de les seves llegendes més importants dels últims temps. Gerard Piqué, el nen que no somiava ser futbolista, sinó que volia ser jugador del Barça, va decidir penjar les botes a mitja temporada. Del triplet amb aquell meravellós equip de Pep Guardiola passant per la mítica parella de centrals amb Carles Puyol i finalment carregant-se el pes defensiu de l'equip a l'esquena. Piqué deixa un llegat excepcional dins del terreny de joc, però també fora, on mai ha dubtat a defensar els colors blau i grana on fes falta.Alexia d'Or i rècord al Camp Nou
Intentar competir contra Alexia Putellas, avui en dia, és una tasca inútil. La capitana del Barça s'ha tornat a coronar aquest any amb la Pilota d'Or, la segona que guanya i també de manera consecutiva. El Barça ha tornat a fer una gran temporada, altre cop guanyant la Lliga la Copa de la Reina i la Supercopa, però aquest cop no hi ha hagut fortuna a la Champions League. Això, però, no ha estat un impediment perquè Alexia Putellas fos coronada de nou, també com la millor jugadora d'Europa.Que la catalana és la millor jugadora del món ja ho sabien als voltants de l'Estadi Johan Cruyff i del Camp Nou. I també lluny de Sant Joan Despí. Però ara ja no hi ha discussió possible. Tot i acabar la temporada lesionada en trencar-se el lligament creuat anterior del seu genoll esquerre i perdre's l'Eurocopa, les xifres l'avalen. 34 gols i 21 assistències en 43 partits per convertir-se en la màxima golejadora europea poden ajudar a resoldre qualsevol dubte.
A banda dels títols col·lectius i individuals, Alexia Putellas i les seves companyes també recordaran per sempre haver fet història al Camp Nou. No només un cop, sinó que fins a dues ocasions van aconseguir batre elrècord d'assistència de públic en un partit de futbol femení. El 30 de març, als quarts de final de la Champions League, 91.553 persones van viure una maneta contra el Reial Madrid. Un mes després, en les semifinals contra el Wolfsburg, 91.648 persones van tornar a omplir el Camp Nou. És, també, un dels partits de futbol -tan masculí o femení- amb més públic un cop passada la pandèmia.
El Girona de primera del "català" Michel
El 2022 també ha vist el retorn d'un equip català a la màxima categoria del futbol espanyol. Girona torna a ser equip de primera i ho ha fet de la mà de Michel Sánchez, l'entrenador madrileny que va entendre des de primer moment on estava i es va esforçar per aprendre el català, una llengua que poc més d'un any després d'arribar a Montilivi ja té ben agafada i amb la qual pot intercanviar declaracions a les rodes de premsa sense cap problema. Ara, l'objectiu és la permanència en una temporada que serveixi d'assentament a primera divisió amb la vista posada en seguir creixent, i qui sap si en cert moment acabant en la lluita per trepitjar Europa.Una altra Champions blanca
Semblava impensable que tornés a passar. Un equip molt jove, encara amb marge de creixement, acomapanyats de velles glòries que ja havien passat el seu millor moment. Però res és impossible quan et dius Reial Madrid i jugues la Champions League. Saps també que la moneda sempre et sortirà cara i que la fortuna estarà de part teva. Els blancs han guanyat aquest 2022 la seva catorzena Copa d'Europa en una final ensopida contra el Liverpool en què només Vinicius Jr va aconseguir posar la pilota dins la porteria.Abans, la final havia començat amb 37 minuts de retard pel desastre organitzatiu de la UEFA. Els de Carlo Ancelotti, com no podia ser d'altra manera, van obrir camí cap a la final de París amb remontades d'aquelles que només sap fer el Reial Madrid, especialment a les semifinals contra el Manchester City on, ja en temps afegit, estaven eliminats. Van aconseguir portar el partit fins a la pròrroga i van eliminar als de Pep Guardiola. Allà, els blancs ja se sentien campions i no van fallar.
Federer, el comiat de l'elegància
Més enllà del futbol, el món de l'esport ha viscut aquest 2022 la retirada d'un d'aquells pocs que es pot dir que forma part del club dels millors de tots els temps. Roger Federer, als 41 anys, ha decidit penjar definitivament la raqueta. Al suís li hauria agradat deixar el tennis després d'una gira per tots els Grand Slams. Acomiadar-se del públic a la pista, acabar els partits amb la salutació a les quatre graderies, treure's la cinta del cabell, guardar les raquetes -impol·lutes- en una bossa -també impol·luta- amb el seu logotip, signar autògrafs i rebre els honors dels seus companys al vestidor. Però no va ser possible. El genoll, sotmès a múltiples operacions i a processos de recuperació que no han acabat de funcionar, li ha impedit el comiat que es mereixia.El tennista suís, possiblement el millor de la història al marge de les estadístiques i de les comparatives obligades amb Rafael Nadal i Novak Djokovic, penja la raqueta per sempre. Federer tanca així una carrera amb 20 Grand Slams -dos per sota de Nadal, un menys que Djokovic-, 103 tornejos guanyats, 310 setmanes com a número 1 del món i el reconeixement unànime del món de l'esport. El tennista suís és una figura que transcendeix el seu esport: juga a la mateixa lliga que Michael Jordan, Leo Messi i Muhammad Ali. Icona global, imatge publicitària de grans marques, amb una reputació impecable pel seu comportament exemplar dins i fora de la pista.
Alcaraz, el número 1 més jove
La retirada de Federer és un dels símptomes que el relleu generacional al tennis ja és una realitat. Al suís, més d'hora que tard el seguiran Nadal i Djokovic. I després d'ells què? Bé, després no perquè ja és present. El tennis tanca el 2022 amb Carlos Alcaraz com el número 1 més jove de la història. Amb només 19 anys i quatre mesos, el tennista murcià va aconseguir el passat setembre situar-se el primer del rànquing ATP després de guanyar l'US Open. Alcaraz ha emergit aquest any -ja com una realitat, allunyada de l'aura de promesa que tenia des dels quinze anys, quan ja es mostrava convençut que podria convertir-se en el millor tennista del món- com a principal dominador del circuit.La suma del declivi de Nadal, de Federer i de Djokovic, sumada a la irregularitat mostrada pels seus presumptes successors, ha fet que Alcaraz hagi arribat al número 1 després d'un any majestuós, amb victòries als Masters 1000 de Miami i de Madrid, de triomf de prestigi al Godó i un nivell de joc especialment sòlid per la seva joventut. Té alts i baixos -també els tenia Nadal a la seva edat, especialment en pistes que no eren de terra batuda-, però difícilment es deixa anar quan té el marcador advers.