22
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:27h
La reforma del codi penal, aprovada aquest dijous al Senat enmig de la guerra judicial iniciada pel PP, ha tornat a ser debatuda aquest dijous al Parlament arran d'una moció presentada per Junts que tenia per intenció que la cambra constatés que la reforma, que inclou la contrapartida dels desordres públics, restringeix "el dret fonamental de manifestació i reunió". Només Junts i la CUP han votat a favor d'aquesta part de la moció, tot i que els anticapitalistes l'han criticat perquè Junts només carrega contra la repressió de l'estat, sense incloure la de la Generalitat a través dels Mossos d'Esquadra: "Ens genera un profund malestar", ha declarat el diputat Xavier Pellicer, que els ha recordat que no van fer "res" per retirar les acusacions particulars de la Generalitat contra activistes independentistes. ERC, s'ha abstingut.
La reforma del codi penal ha aplegat el consens del moviment independentista en la part de la derogació del delicte de sedició, però el gruix de l'independentisme no l'ha vist amb bons ulls per la contrapartida del delicte de desordres públics, que creuen que pot criminalitzar la dissidència al carrer. "El nou delicte ens preocupa molt. Restringeix un dret fonamental bàsic", ha apuntat el portaveu de Junts Josep Rius en la seva intervenció, en la qual ha qüestionat la utilitat d'arribar a acords amb l'estat espanyol: "No és de fiar, sempre hi ha un franquista que et vigila, sempre hi ha un TC que et persegueix, un deep state que actua sense parar", ha afegit. També ha fet una crida, en plena guerra entre el PSOE i el PP, a aprofitar la crisi institucional "per agafar una posició de força i culminar la independència".
Des d'ERC han fet oïdes sordes a les crides de Junts i a les seves crítiques. La portaveu Marta Vilalta ha aprofitat la seva intervenció per celebrar l'aprovació definitiva del codi penal, i ha instat el partit de Jordi Turull i Laura Borràs a acompanyar-los per plantejar la proposta sobre el referèndum acordat, tot i que Rius prèviament els havia advertit que l'estat "mai pactarà" un referèndum amb l'estat. Tot i això, Vilalta ha assegurat que no s'arribarà a victòries si Junts continua amb una posició del "tot o res". "Per aconseguir el tot, hem de sortir del res. I nosaltres fem això, caminar per aconseguir-ho tot", ha tancat la portaveu republicana.
Des del PSC i els comuns, han considerat que aquesta moció forma part de la guerra entre ERC i Junts. El diputat socialista Ferran Pedret ha furgat en la ferida oberta que hi ha entre els tres partits independentistes, recordant que no tenen una estratègia compartida, i ha assegurat que l'1-O no hi va haver cap delicte. David Cid, dels comuns, ha considerat que Junts està "molt despistat", i els ha exigit que no donin lliçons sobre la defensa dels fonamentals quan "Jordi Turull deia que els activistes del 15-M havien d'anar a la presó", o quan els Mossos espiaven activistes. "No volen canviar les coses, nosaltres volem solucions. Si no volen arremangar-se, deixin d'enredar", ha etzibat el diputat.
Al contrari del que ha passat amb aquesta part de la moció, sí que s'han aprovat altres parts, amb l'ajuda d'ERC. En concret, el Parlament ha constatat que l'1 d'octubre es va celebrar un referèndum i que els seus organitzadors no van cometre cap delicte quan el van fer possible, sinó que van exercir "un dret fonamental". En aquesta part, els comuns s'han abstingut. Així mateix, amb el suport dels tres partits independentistes, el Parlament ha instat la Generalitat a què, tot i la reforma aprovada al Congrés del delicte de desordres públics agreujats, prengui "totes les mesures necessàries" per a garantir el dret fonamental de manifestació i reunió. També s'han abstingut en aquest punt els de Jéssica Albiach.
La reforma del codi penal ha aplegat el consens del moviment independentista en la part de la derogació del delicte de sedició, però el gruix de l'independentisme no l'ha vist amb bons ulls per la contrapartida del delicte de desordres públics, que creuen que pot criminalitzar la dissidència al carrer. "El nou delicte ens preocupa molt. Restringeix un dret fonamental bàsic", ha apuntat el portaveu de Junts Josep Rius en la seva intervenció, en la qual ha qüestionat la utilitat d'arribar a acords amb l'estat espanyol: "No és de fiar, sempre hi ha un franquista que et vigila, sempre hi ha un TC que et persegueix, un deep state que actua sense parar", ha afegit. També ha fet una crida, en plena guerra entre el PSOE i el PP, a aprofitar la crisi institucional "per agafar una posició de força i culminar la independència".
Des d'ERC han fet oïdes sordes a les crides de Junts i a les seves crítiques. La portaveu Marta Vilalta ha aprofitat la seva intervenció per celebrar l'aprovació definitiva del codi penal, i ha instat el partit de Jordi Turull i Laura Borràs a acompanyar-los per plantejar la proposta sobre el referèndum acordat, tot i que Rius prèviament els havia advertit que l'estat "mai pactarà" un referèndum amb l'estat. Tot i això, Vilalta ha assegurat que no s'arribarà a victòries si Junts continua amb una posició del "tot o res". "Per aconseguir el tot, hem de sortir del res. I nosaltres fem això, caminar per aconseguir-ho tot", ha tancat la portaveu republicana.
Des del PSC i els comuns, han considerat que aquesta moció forma part de la guerra entre ERC i Junts. El diputat socialista Ferran Pedret ha furgat en la ferida oberta que hi ha entre els tres partits independentistes, recordant que no tenen una estratègia compartida, i ha assegurat que l'1-O no hi va haver cap delicte. David Cid, dels comuns, ha considerat que Junts està "molt despistat", i els ha exigit que no donin lliçons sobre la defensa dels fonamentals quan "Jordi Turull deia que els activistes del 15-M havien d'anar a la presó", o quan els Mossos espiaven activistes. "No volen canviar les coses, nosaltres volem solucions. Si no volen arremangar-se, deixin d'enredar", ha etzibat el diputat.
Al contrari del que ha passat amb aquesta part de la moció, sí que s'han aprovat altres parts, amb l'ajuda d'ERC. En concret, el Parlament ha constatat que l'1 d'octubre es va celebrar un referèndum i que els seus organitzadors no van cometre cap delicte quan el van fer possible, sinó que van exercir "un dret fonamental". En aquesta part, els comuns s'han abstingut. Així mateix, amb el suport dels tres partits independentistes, el Parlament ha instat la Generalitat a què, tot i la reforma aprovada al Congrés del delicte de desordres públics agreujats, prengui "totes les mesures necessàries" per a garantir el dret fonamental de manifestació i reunió. També s'han abstingut en aquest punt els de Jéssica Albiach.