21
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
23
de desembre
a les
11:07h
El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, ja no pot prorrogar més la decisió. Dimarts o dijous que ve determinarà en el consell de ministres el futur imminent de l'habitatge. Pressionat alhora pel calendari i per les evidències d'uns lloguers amb preus disparats, l'executiu estatal haurà d'aclarir si manté l'escut social -vigent des de la irrupció de la Covid i útil per aturar una part dels desnonaments i talls de subministraments- més enllà de la data límit del 31 de desembre.
Alhora, però, s'espera que es pronunciï sobre el futur dels lloguers, després que la vicepresidenta Yolanda Díaz es reunís tres setmanes enrere amb entitats pel dret a l'habitatge i es comprometés a defensar la congelació dels lloguers en les mesures anticrisi d'aquest mes de desembre. Mentrestant, famílies llogateres expliquen a Nació pujades de preu de fins al 42% a l'hora de renovar el contracte d'arrendament. Unes xifres que no poden assumir.
Les dades fetes públiques aquest dimarts detallen que, de mitjana, mai hi havia hagut uns lloguers més alts que els actuals. Ni a Catalunya, ni a Barcelona, on el cost mitjà d'un contracte d'arrendament ja s'enfila fins als 1.067 euros mensuals. En plena crisi socioeconòmica, trobar-se unes xifres de rècord en el mercat de lloguer hauria de precipitar una reacció immediata des del govern estatal, defensa Carme Arcarazo com a portaveu del Sindicat de Llogateres. "Qualsevol decret per fer front a una crisi inflacionària que no impliqui la regulació de lloguers serà paper mullat", resol la representant dels inquilins.
La pressió hi és tota, a l'esquerra del govern. A principis de mes, tant Arcarazo com membres de les PAH catalanes i de l'Ajuntament de Barcelona van trobar-se amb la vicepresidenta segona. En aquella reunió, es van trobar un compromís per part Díaz que les darreres setmanes hauria implicat un nou intent per posar un topall als lloguers.
Ara bé, fonts al corrent de les negociacions internes de l'executiu remarquen que l'escull és clar: la vicepresidenta i màxima responsable d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, i la seva oposició frontal a la proposta. Preguntada per aquesta qüestió, la portaveu del Sindicat de Llogateres planteja que Sánchez ha de decidir "si escolta la majoria del seu govern" o si fa cas a una figura "alineada amb el loby immobiliari".
La mesura anticrisi lligaria amb altres moviments de països europeus, remarquen els activistes pel dret a l'habitatge. En aquest sentit, se cita la congelació de lloguers d'Escòcia o el noutopall de 1.100 euros que s'ha anunciat als Països Baixos aquesta mateixa setmana.
Si no s'intervé el mercat, els preus continuaran pujant, apunten des del Sindicat de Llogateres. Els darrers mesos -amb la norma catalana que regulava els lloguers tombada pel Tribunal Constitucional- aquest fenomen s'ha tornat a desfermar. "A mi se m'acabava el contracte aquest novembre i em van proposar passar de 750 euros a un nou preu de 1.069 euros", explica l'Érika, una mare soltera d'un adolescent de 15 anys, i amb informes de vulnerabilitat econòmica i exclusió residencial. Això suposa un increment del lloguer del 42% d'un mes per a l'altre. "Jo no ho puc pagar, i no vull marxar del que ha estat casa meva els últims deu anys", afegeix la dona, qui encara viu al seu pis del barri del Poblenou de Barcelona.
Després d'haver vist l'actitud de la propietat del seu pis, que és una gran tenidora i no s'ha avingut a negociar, ara ha decidit passar a l'ofensiva. Recentment, ha sabut que pot lluitar per obligar, per llei, a la propietat a fer-li un lloguer social. I és l'única escletxa que li queda.
Situacions similars s'estenen arreu del territori. La Maryan, de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, ha viscut un estira-i-arronsa similar. Després d'estar sis anys en el seu pis de lloguer pagant 650 euros, va arribar una nova proposta: 900 euros al mes. "Vaig dir que era impossible. Que no havia deixat mai de pagar cap mensualitat, però que ja estava fent un sobreesforç", explica a aquest diari la inquilina.
En el seu cas, assegura que ha hagut de retallar gairebé qualsevol despesa que no digui allò bàsic. "Ni sopar fora, ni viatjar, ni comprar roba. L'únic que se'm pot dir és el que em gasto en els meus gats, i ja veus tu el que és això", relata la dona. En aquest cas, té clar que "no podria assumir" el que li plantejava la intermediadora immobiliària. Després d'això, i després de la insistència de la pressió del Sindicat de Llogateres, s'hauria arribat a un pacte per limitar el nou contracte als 750 euros mensuals. "Però m'han dit que llavors ho fem sense contracte", exposa la Maryan.
La llogatera de Sant Andreu de Llavaneres, davant d'aquesta proposta il·legal, s'encomana a la decisió del govern de Sánchez la pròxima setmana. La regulació dels lloguers li donaria un respir. Entre les propostes sobre la taula hi ha la d'establir l'obligació de renovar els contractes si no hi ha una causa especial que justifiqui el canvi de llogaters, però també el topall per fer-ho amb els mateixos preus que hi ha actualment -o amb un màxim marge del 2% de creixement- en els contractes. Això se sumaria a l'actual mesura, ja tancada, de mantenir el màxim del 2% d'actualització de l'IPC en els contractes vigents, que són coses diferents. La part que està en joc, afecta als contractes que s'han de renovar. La part ja pactada pel govern de l'Estat amb EH Bildu és la que protegeix els contractes que encara no han caducat.
Ara bé, una altra cara de l'augment del preu de l'habitatge és el nombre de desnonaments que es produeixen. I això també està en mans del govern estatal, sobretot pel que fa a la moratòria de desallotjaments, que si bé deixa espai als jutges per seguir executant llançaments, també protegeix milers de famílies. "El mínim que esperem és que s'allarguin les mesures de protecció social actuals, almenys mentre no s'aprova una llei d'habitatge estatal que segueix encallada pel PSOE", valora la representant de les PAH catalanes Diana Virgós.
També des de la PAH es recorda que caldria anar més enllà, no només amb els lloguers, sinó amb mesures per evitar que s'accentuï la sobrecàrrega de les famílies que estan patint els efectes de l'Euríbor, que aquesta mateixa setmana ha pujat per sobre del 3% per primera vegada des del desembre de 2008. "Cada vegada hi ha més famílies en risc de caure en exclusió social. El govern hauria de tenir com a prioritat evitar-ho", resol. La resposta, però, segueix evitant dir-se en veu alta. Dijous que ve, a tot estirar, això haurà de canviar. Almenys parcialment.
Alhora, però, s'espera que es pronunciï sobre el futur dels lloguers, després que la vicepresidenta Yolanda Díaz es reunís tres setmanes enrere amb entitats pel dret a l'habitatge i es comprometés a defensar la congelació dels lloguers en les mesures anticrisi d'aquest mes de desembre. Mentrestant, famílies llogateres expliquen a Nació pujades de preu de fins al 42% a l'hora de renovar el contracte d'arrendament. Unes xifres que no poden assumir.
Les dades fetes públiques aquest dimarts detallen que, de mitjana, mai hi havia hagut uns lloguers més alts que els actuals. Ni a Catalunya, ni a Barcelona, on el cost mitjà d'un contracte d'arrendament ja s'enfila fins als 1.067 euros mensuals. En plena crisi socioeconòmica, trobar-se unes xifres de rècord en el mercat de lloguer hauria de precipitar una reacció immediata des del govern estatal, defensa Carme Arcarazo com a portaveu del Sindicat de Llogateres. "Qualsevol decret per fer front a una crisi inflacionària que no impliqui la regulació de lloguers serà paper mullat", resol la representant dels inquilins.
La pressió hi és tota, a l'esquerra del govern. A principis de mes, tant Arcarazo com membres de les PAH catalanes i de l'Ajuntament de Barcelona van trobar-se amb la vicepresidenta segona. En aquella reunió, es van trobar un compromís per part Díaz que les darreres setmanes hauria implicat un nou intent per posar un topall als lloguers.
Ara bé, fonts al corrent de les negociacions internes de l'executiu remarquen que l'escull és clar: la vicepresidenta i màxima responsable d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, i la seva oposició frontal a la proposta. Preguntada per aquesta qüestió, la portaveu del Sindicat de Llogateres planteja que Sánchez ha de decidir "si escolta la majoria del seu govern" o si fa cas a una figura "alineada amb el loby immobiliari".
La mesura anticrisi lligaria amb altres moviments de països europeus, remarquen els activistes pel dret a l'habitatge. En aquest sentit, se cita la congelació de lloguers d'Escòcia o el noutopall de 1.100 euros que s'ha anunciat als Països Baixos aquesta mateixa setmana.
De 750 a 1.070 euros d'un dia per l'altre
Si no s'intervé el mercat, els preus continuaran pujant, apunten des del Sindicat de Llogateres. Els darrers mesos -amb la norma catalana que regulava els lloguers tombada pel Tribunal Constitucional- aquest fenomen s'ha tornat a desfermar. "A mi se m'acabava el contracte aquest novembre i em van proposar passar de 750 euros a un nou preu de 1.069 euros", explica l'Érika, una mare soltera d'un adolescent de 15 anys, i amb informes de vulnerabilitat econòmica i exclusió residencial. Això suposa un increment del lloguer del 42% d'un mes per a l'altre. "Jo no ho puc pagar, i no vull marxar del que ha estat casa meva els últims deu anys", afegeix la dona, qui encara viu al seu pis del barri del Poblenou de Barcelona. Després d'haver vist l'actitud de la propietat del seu pis, que és una gran tenidora i no s'ha avingut a negociar, ara ha decidit passar a l'ofensiva. Recentment, ha sabut que pot lluitar per obligar, per llei, a la propietat a fer-li un lloguer social. I és l'única escletxa que li queda.
Situacions similars s'estenen arreu del territori. La Maryan, de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, ha viscut un estira-i-arronsa similar. Després d'estar sis anys en el seu pis de lloguer pagant 650 euros, va arribar una nova proposta: 900 euros al mes. "Vaig dir que era impossible. Que no havia deixat mai de pagar cap mensualitat, però que ja estava fent un sobreesforç", explica a aquest diari la inquilina.
En el seu cas, assegura que ha hagut de retallar gairebé qualsevol despesa que no digui allò bàsic. "Ni sopar fora, ni viatjar, ni comprar roba. L'únic que se'm pot dir és el que em gasto en els meus gats, i ja veus tu el que és això", relata la dona. En aquest cas, té clar que "no podria assumir" el que li plantejava la intermediadora immobiliària. Després d'això, i després de la insistència de la pressió del Sindicat de Llogateres, s'hauria arribat a un pacte per limitar el nou contracte als 750 euros mensuals. "Però m'han dit que llavors ho fem sense contracte", exposa la Maryan.
Desnonaments i Euríbor
La llogatera de Sant Andreu de Llavaneres, davant d'aquesta proposta il·legal, s'encomana a la decisió del govern de Sánchez la pròxima setmana. La regulació dels lloguers li donaria un respir. Entre les propostes sobre la taula hi ha la d'establir l'obligació de renovar els contractes si no hi ha una causa especial que justifiqui el canvi de llogaters, però també el topall per fer-ho amb els mateixos preus que hi ha actualment -o amb un màxim marge del 2% de creixement- en els contractes. Això se sumaria a l'actual mesura, ja tancada, de mantenir el màxim del 2% d'actualització de l'IPC en els contractes vigents, que són coses diferents. La part que està en joc, afecta als contractes que s'han de renovar. La part ja pactada pel govern de l'Estat amb EH Bildu és la que protegeix els contractes que encara no han caducat.Ara bé, una altra cara de l'augment del preu de l'habitatge és el nombre de desnonaments que es produeixen. I això també està en mans del govern estatal, sobretot pel que fa a la moratòria de desallotjaments, que si bé deixa espai als jutges per seguir executant llançaments, també protegeix milers de famílies. "El mínim que esperem és que s'allarguin les mesures de protecció social actuals, almenys mentre no s'aprova una llei d'habitatge estatal que segueix encallada pel PSOE", valora la representant de les PAH catalanes Diana Virgós.
També des de la PAH es recorda que caldria anar més enllà, no només amb els lloguers, sinó amb mesures per evitar que s'accentuï la sobrecàrrega de les famílies que estan patint els efectes de l'Euríbor, que aquesta mateixa setmana ha pujat per sobre del 3% per primera vegada des del desembre de 2008. "Cada vegada hi ha més famílies en risc de caure en exclusió social. El govern hauria de tenir com a prioritat evitar-ho", resol. La resposta, però, segueix evitant dir-se en veu alta. Dijous que ve, a tot estirar, això haurà de canviar. Almenys parcialment.