21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:25h
L'estat espanyol només ha executat el 49% dels fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència del programa Next Generation entre gener i octubre del 2022, segons un estudi de la Cambra de Comerç presentat aquest dimecres. Si la dinàmica no es modifica, a finals d'any quedaria en un 63,5%. El Govern de la Generalitat, per la seva banda, ha assignat el 50,8% dels fons europeus rebuts per part de l'administració estatal des del gener del 2021 al 2 de desembre del 2022.
L'estudi Fons Next Generation EU: execució i avaluació deixa en evidència la urgència d'accelerar la gestió dels fons per fer-los arribar com més aviat millor al conjunt del teixit productiu. El conjunt dels fons sumen uns 750.000 milions d'euros. La presidenta, Mònica Roca, ha criticat la "lentitud" de totes dues administracions i ha reclamat a govern espanyol i Generalitat que "accelerin" la seva execució.
Espanya ha estat un dels països de la Unió Europea més beneficiats pels fons. Dels 338.000 milions d'euros transferits al conjunt de la UE, a l'estat espanyol li correspon un total de 77.234 milions, que és el 22,9% del total. En d'altres estats, com França (37.458 milions) o Alemanya (28.026 milions), l'assignació és clarament menor.
L'estat espanyol ha concentrat el 34% de les transferències rebudes (31.040 milions) del conjunt de la UE fins al desembre de 2022, per sobre del seu pes relatiu en termes d'assignació. La conclusió principal que se'n pot extreure és que Espanya (juntament amb Itàlia) és dels estats que ha realitzat un esforç més intens per accelerar la recepció de les transferències directes, gràcies a la consecució dels objectius pactats amb la Comissió Europea en matèria de reformes estructurals.
L'estudi -explicat pel cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira- permet veure els àmbits sectorials que l'Estat ha prioritzat i copsar si responen als objectius de transformació i resiliència. Fins al 2 de desembre del 2022, l'Estat ha publicat convocatòries finançades a través dels fons per un import de 18.339 milions, especialment adreçades a la transformació digital i ecològica de l'economia. Entre les principals subvencions en aquests àmbits destaquen: els ajuts a actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric (2.975 milions), l'impuls d'empreses digitals i inversió en projectes tecnològics d’alt impacte (2.000 milions) i els tres programes Kit Digital (1.600 milions), adreçat a les petites empreses.
Transferències de l'Estat a la Generalitat
L'Estat té tres vies per realitzar assignacions dels fons a les comunitats autònomes: subvencions o licitacions directes amb beneficiaris (empreses, organismes i entitats) ubicades als diferents territoris; transferències directes a entitats autonòmiques i ens locals través dels seus i transferències directes als governs autonòmics. El gruix de les assignacions es materialitza a través del darrer mecanisme.
Fins al 2 de desembre del 2022, l'Estat ha resolt 74 convocatòries per un import de 3.078,4 milions, dels quals 650,2 tenen com a destinació entitats establertes a Catalunya (el 21,1% del total). En canvi, el mecanisme de transferències directes a les comunitats autònomes mostra com a Catalunya només li correspon el 14,3% de l'assignació pressupostària pel període 2021-2023. Aquest percentatge se situa clarament per sota del pes que representa Catalunya en termes de població (16,3%) i PIB (19%) respecte al conjunt de l’Estat. La conclusió és que quan el criteri de repartiment són convocatòries públiques, les entitats i empreses catalanes obtenen el 21,1% del total, superior al seu pes econòmic (19%). En canvi, quan l'Estat decideix assignar els fons via transferències, rep un percentatge inferior, del 14,3%.
Quin és l'acompliment de la Generalitat?
Com ha explicat Joan Ramon Rovira, cal posar també el focus en el grau d’acompliment dels fons d'acord amb la informació que publica la Generalitat. Els resultats més destacables de l'anàlisi és que Catalunya ha ingressat un total de 2.193 milions procedents de l'Estat fins al 2 de desembre d’una assignació pressupostària total de 3.039 milions per al període 2021-23. D'aquests 2.193, la Generalitat només ha mobilitzat 1.115 milions (el 50,8% dels fons ingressats). En cas de seguir amb el ritme de mobilització de fons dels últims cinc mesos, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats avui dia a finals de 2023. Per això la Cambra ha demanat també a la Generalitat que acceleri el ritme de convocatòries perquè els fons arribin com més aviat millor a les entitats locals, empreses privades i famílies.
Si ens fixem en els divers grau d'acompliment dels departaments, Rovira ha subratllat que Empresa i Treball i Cultura estan mobilitzant fons a bon ritme. En el cas d'Acció Climàtica, Alimentació i Agricultura té un grau moderat d'acompliment, però degut al fet que el fort ingrés produït és molt recent, del darrer mes i mig. En d'altres casos, com Educació, Presidència, Justícia i Economia i Hisenda el grau s'ha d'accelerar molt.
L'estudi Fons Next Generation EU: execució i avaluació deixa en evidència la urgència d'accelerar la gestió dels fons per fer-los arribar com més aviat millor al conjunt del teixit productiu. El conjunt dels fons sumen uns 750.000 milions d'euros. La presidenta, Mònica Roca, ha criticat la "lentitud" de totes dues administracions i ha reclamat a govern espanyol i Generalitat que "accelerin" la seva execució.
Espanya ha estat un dels països de la Unió Europea més beneficiats pels fons. Dels 338.000 milions d'euros transferits al conjunt de la UE, a l'estat espanyol li correspon un total de 77.234 milions, que és el 22,9% del total. En d'altres estats, com França (37.458 milions) o Alemanya (28.026 milions), l'assignació és clarament menor.
L'estat espanyol ha concentrat el 34% de les transferències rebudes (31.040 milions) del conjunt de la UE fins al desembre de 2022, per sobre del seu pes relatiu en termes d'assignació. La conclusió principal que se'n pot extreure és que Espanya (juntament amb Itàlia) és dels estats que ha realitzat un esforç més intens per accelerar la recepció de les transferències directes, gràcies a la consecució dels objectius pactats amb la Comissió Europea en matèria de reformes estructurals.
L'estudi -explicat pel cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira- permet veure els àmbits sectorials que l'Estat ha prioritzat i copsar si responen als objectius de transformació i resiliència. Fins al 2 de desembre del 2022, l'Estat ha publicat convocatòries finançades a través dels fons per un import de 18.339 milions, especialment adreçades a la transformació digital i ecològica de l'economia. Entre les principals subvencions en aquests àmbits destaquen: els ajuts a actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric (2.975 milions), l'impuls d'empreses digitals i inversió en projectes tecnològics d’alt impacte (2.000 milions) i els tres programes Kit Digital (1.600 milions), adreçat a les petites empreses.
Transferències de l'Estat a la Generalitat
L'Estat té tres vies per realitzar assignacions dels fons a les comunitats autònomes: subvencions o licitacions directes amb beneficiaris (empreses, organismes i entitats) ubicades als diferents territoris; transferències directes a entitats autonòmiques i ens locals través dels seus i transferències directes als governs autonòmics. El gruix de les assignacions es materialitza a través del darrer mecanisme.
Fins al 2 de desembre del 2022, l'Estat ha resolt 74 convocatòries per un import de 3.078,4 milions, dels quals 650,2 tenen com a destinació entitats establertes a Catalunya (el 21,1% del total). En canvi, el mecanisme de transferències directes a les comunitats autònomes mostra com a Catalunya només li correspon el 14,3% de l'assignació pressupostària pel període 2021-2023. Aquest percentatge se situa clarament per sota del pes que representa Catalunya en termes de població (16,3%) i PIB (19%) respecte al conjunt de l’Estat. La conclusió és que quan el criteri de repartiment són convocatòries públiques, les entitats i empreses catalanes obtenen el 21,1% del total, superior al seu pes econòmic (19%). En canvi, quan l'Estat decideix assignar els fons via transferències, rep un percentatge inferior, del 14,3%.
Quin és l'acompliment de la Generalitat?
Com ha explicat Joan Ramon Rovira, cal posar també el focus en el grau d’acompliment dels fons d'acord amb la informació que publica la Generalitat. Els resultats més destacables de l'anàlisi és que Catalunya ha ingressat un total de 2.193 milions procedents de l'Estat fins al 2 de desembre d’una assignació pressupostària total de 3.039 milions per al període 2021-23. D'aquests 2.193, la Generalitat només ha mobilitzat 1.115 milions (el 50,8% dels fons ingressats). En cas de seguir amb el ritme de mobilització de fons dels últims cinc mesos, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats avui dia a finals de 2023. Per això la Cambra ha demanat també a la Generalitat que acceleri el ritme de convocatòries perquè els fons arribin com més aviat millor a les entitats locals, empreses privades i famílies.
Si ens fixem en els divers grau d'acompliment dels departaments, Rovira ha subratllat que Empresa i Treball i Cultura estan mobilitzant fons a bon ritme. En el cas d'Acció Climàtica, Alimentació i Agricultura té un grau moderat d'acompliment, però degut al fet que el fort ingrés produït és molt recent, del darrer mes i mig. En d'altres casos, com Educació, Presidència, Justícia i Economia i Hisenda el grau s'ha d'accelerar molt.