21
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:00h
La Djamila, veïna de l'Hospitalet de Llobregat, explica que fa setmanes que rep avisos d'un tall de subministraments imminent a casa seva. Ella té 56 anys i té la situació de pobresa acreditada. Rep l'Ingrés Mínim Vital per tirar endavant. Tanmateix, davant l'amenaça de les companyies de tallar els subministraments de casa seva, l'únic que es troba és silenci administratiu i esperes, exposa. "Vaig demanar cita al novembre i no me la donen fins a finals de febrer. Quan m'arribi el torn, potser ja no tinc llum ni res", explica la veïna. Tant ella com altres veïns i entitats socials de la segona ciutat de Catalunya han denunciat la manca de recursos dels serveis socials municipals i les dificultats per obtenir la informació adequada en moments d'emergència.
El cas de la Djamila, però, no és cap excepció. El més habitual és que es triguin més de dos mesos per donar resposta a les peticions de trobada amb l'assistent social, asseguren els col·lectius que avui s'han mobilitzat davant l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i que han irromput al plenari per denunciar la situació. "És insostenible", ha exposat Diana Virgós com a portaveu de la PAH. "És un periple aconseguir una cita amb Serveis Socials per primer cop", ha afegit Maria Campuzano en representació de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a l'Hospitalet.
L'entitat que acompanya persones amb inseguretat sobre la llum i l'aigua a la llar fa temps que denuncia casos similars. Una veïna de l'Hospitalet feia un mes que havia rebut un tall de l'aigua corrent per part d'Agbar i l'ajuntament seguia "trigant mesos" a oferir cites, exposava l'entitat al setembre. El problema continua, expliquen ara a peu de carrer. Per això, des de l'APE es reclama un augment dels recursos municipals per contractar personal i baixar ràtios d'atenció a persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Així, han reclamat canvis al govern municipal liderat per la socialista Núria Marín.
La rapidesa en l'atenció, en casos d'emergència, és clau. Molts dels usuaris lamenten la gran diferència que hi ha entre els recursos que es troben els veïns de Barcelona i els que es troben els que viuen més enllà del carrer de la Riera Blanca. Les dades ho constaten. Mentre les cites per a serveis socials s'han convertit en un malson que es pot allargar mesos a l'Hospitalet, a la capital catalana es triga 12,4 dies de mitjana a donar resposta a la primera demanda d'atenció social, segons el darrer informe municipal.
I no és només el temps. Les entitats denuncien que el telèfon per aconseguir cites amb serveis socials -la porta d'entrada a l'atenció de les persones pobres- no funciona. Aquest diari ho ha comprovat. Per més que es truqui, ningú respon. En aquests casos, només queda la via del correu electrònic, un recurs que moltes famílies encara no dominen. "La bretxa digital existeix", ha recordat Virgós. Així hi aprofundia un estudi del 2020 de la Taula del Tercer Sector de Catalunya sobre l'escletxa digital en les persones ateses per les entitats socials, que detallaven que encara hi havia una gran distància entre com les administracions s'havien digitalitzat i les capacitats tecnològiques de les persones pobres.
Amb la irrupció al ple municipal d'aquest dimarts, i amb la protesta a la plaça davant del consistori, els activistes i afectats han exposat altres mancances. Entre les quals, s'ha denunciat que "els treballadors municipals no donen una còpia de l'informe dels serveis socials als usuaris. Se'ls veta de tenir accés a la seva pròpia documentació", ha concretat Campuzano. Alhora, també s'ha denunciat la manca d'accés de les famílies a la Mesa d'Emergència que ha de donar resposta a les persones que no poden accedir a un pis del mercat de lloguer habitual. Especialment ara que el cost de l'habitatge ha arribat a unes xifres de rècord.
L'Ajuntament de l'Hospitalet, contactat per Nació, de moment, no ha concretat si té detectades aquestes mancances i si té un pla de xoc per revertir-les. Mentrestant, la protesta de la PAH, l'APE i el Sindicat de Llogateres de l'Hospitalet ha rebut el suport d'entitats com No més blocs, l'Assamblea de Drets o associacions de veïns com les de La Florida i Santa Eulàlia.
El cas de la Djamila, però, no és cap excepció. El més habitual és que es triguin més de dos mesos per donar resposta a les peticions de trobada amb l'assistent social, asseguren els col·lectius que avui s'han mobilitzat davant l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i que han irromput al plenari per denunciar la situació. "És insostenible", ha exposat Diana Virgós com a portaveu de la PAH. "És un periple aconseguir una cita amb Serveis Socials per primer cop", ha afegit Maria Campuzano en representació de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a l'Hospitalet.
L'entitat que acompanya persones amb inseguretat sobre la llum i l'aigua a la llar fa temps que denuncia casos similars. Una veïna de l'Hospitalet feia un mes que havia rebut un tall de l'aigua corrent per part d'Agbar i l'ajuntament seguia "trigant mesos" a oferir cites, exposava l'entitat al setembre. El problema continua, expliquen ara a peu de carrer. Per això, des de l'APE es reclama un augment dels recursos municipals per contractar personal i baixar ràtios d'atenció a persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Així, han reclamat canvis al govern municipal liderat per la socialista Núria Marín.
La rapidesa en l'atenció, en casos d'emergència, és clau. Molts dels usuaris lamenten la gran diferència que hi ha entre els recursos que es troben els veïns de Barcelona i els que es troben els que viuen més enllà del carrer de la Riera Blanca. Les dades ho constaten. Mentre les cites per a serveis socials s'han convertit en un malson que es pot allargar mesos a l'Hospitalet, a la capital catalana es triga 12,4 dies de mitjana a donar resposta a la primera demanda d'atenció social, segons el darrer informe municipal.
Un telèfon inactiu i una escletxa digital existent
I no és només el temps. Les entitats denuncien que el telèfon per aconseguir cites amb serveis socials -la porta d'entrada a l'atenció de les persones pobres- no funciona. Aquest diari ho ha comprovat. Per més que es truqui, ningú respon. En aquests casos, només queda la via del correu electrònic, un recurs que moltes famílies encara no dominen. "La bretxa digital existeix", ha recordat Virgós. Així hi aprofundia un estudi del 2020 de la Taula del Tercer Sector de Catalunya sobre l'escletxa digital en les persones ateses per les entitats socials, que detallaven que encara hi havia una gran distància entre com les administracions s'havien digitalitzat i les capacitats tecnològiques de les persones pobres.Amb la irrupció al ple municipal d'aquest dimarts, i amb la protesta a la plaça davant del consistori, els activistes i afectats han exposat altres mancances. Entre les quals, s'ha denunciat que "els treballadors municipals no donen una còpia de l'informe dels serveis socials als usuaris. Se'ls veta de tenir accés a la seva pròpia documentació", ha concretat Campuzano. Alhora, també s'ha denunciat la manca d'accés de les famílies a la Mesa d'Emergència que ha de donar resposta a les persones que no poden accedir a un pis del mercat de lloguer habitual. Especialment ara que el cost de l'habitatge ha arribat a unes xifres de rècord.
L'Ajuntament de l'Hospitalet, contactat per Nació, de moment, no ha concretat si té detectades aquestes mancances i si té un pla de xoc per revertir-les. Mentrestant, la protesta de la PAH, l'APE i el Sindicat de Llogateres de l'Hospitalet ha rebut el suport d'entitats com No més blocs, l'Assamblea de Drets o associacions de veïns com les de La Florida i Santa Eulàlia.