Aquestes paraules entronquen amb les que ha pronunciat hores abans Gabriel Rufián en la sessió de control al Congrés. Molt diferent, per cert, a les d'Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, que ha definit el PSOE i el PSC com a "còmplices necesaris" del que està passant al TC amb la reforma del codi penal. "S'ha demostrat que teníem raó. L'Estat és una democràcia fallida, la monarquia és corrupta i el sistema judicial és una inquisició. Volem fer una crida a tots els actors per posar fil a l'agulla per acabar amb el que vam fer l'1-O. Si es vol, a Catalunya hi ha alternativa: república, democràcia i llibertat", ha apuntat Batet, que no ha fet cap pregunta concreta a Aragonès. El president ha "compartit" bona part del diagnòstic de Junts, i ha celebrat la "mà estesa". "Hem d'acumular més força democràtica per tenir resultats diferents. Indubtablement, quan avancem en el diàleg i la negociació hi ha avenços. Les diferents mirades estratègiques no són incompatibles", ha remarcat el dirigent d'ERC.
En resposta a la CUP, Aragonès ha apuntat que "persistirà" en trobar una "solució democràtica" en la negociació amb l'Estat malgrat la crisi institucional que es viu a Madrid. "Això no és aliè al procés de diàleg. Senyal que podem avançar si tenim més força", ha remarcat el president de la Generalitat, que ha atribuït la reacció de la dreta -política i judicial- al context de desjudicialització derivat de la taula de negociació. "Catalunya va ser el banc de proves i ara s'està fent al Congrés dels Diputats. La posició que hem de tenir és aprofitar totes les oportunitats per avançar, per portar debats a tot arreu i per mobilitzar", ha remarcat el dirigent d'ERC, interpel·lat pel diputat Xavier Pellicer, que ha carregat contra l'estratègia dels republicans.
Jéssica Albiach, cap de files del comuns, ha celebrat l'acord pressupostari signat la setmana passada amb el Govern, i ha preguntat pel calendari previst per aprovar els comptes. "L'entesa és ambiciosa, hi ha guanys mutus. Li agraeixo la responsabilitat", ha apuntat el president. La voluntat, ha dit, és que els comptes es tramitin "el més aviat possible". "Podem arribar a un gran acord, i que s'aprovin a la cambra", ha destacat el dirigent d'ERC, que ha situat l'entesa en les "properes setmanes". "Cada dia que hi ha pròrroga, el país està al límit", ha argumentat Albiach. "La dicotomia està entre el bloqueig i la utilitat. Nosaltres estem en la utilitat", ha remarcat. Aragonès ha insistit que no es pot "fer esperar" la ciutadania, i que ja es porten set setmanes de negociació durant les quals s'han celebrat "més de trenta trobades conjuntes".
La pròrroga pressupostària, en marxa
Dimarts, el consell executiu va aprovar els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat del 2022 per al 2023. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar, com ja ho va fer la setmana anterior, que l'acord entre els negociadors, Junts i PSC, hauria d'arribar en els "propers dies", i va traslladar la responsabilitat amb els partits amb els què s'està negociant, als quals va instar a "no allargar ni jugar amb el calendari", perquè els que perden són "els veïns". Així mateix, no va descartar que el Govern aprovi els pressupostos i els traslladi al Parlament si la negociació dels comptes en aquestes negociacions es dilaten per "tacticisme", tot i que va insistir que la prioritat és aprovar-los amb un acord previ.
En paral·lel, els possibles socis, PSC i Junts, insisiteixen que l'acord encara està lluny perquè hi ha diversos elements amb els quals no es posen d'acord, com són la incorporació de partides pel Hard Rock i l'ampliació del Prat, que demanen socialistes o juntaires i que ERC descarta, o reformes fiscals com abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF, que reclama la formació de Laura Borràs i Jordi Turull. Tot i això, tant la portaveu de l'executiu com la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, insisteixen que no hi ha cap element "prou substancial" ni "esculls insalvables" que impedeixin validar els comptes.
La setmana vinent no hi ha prevista cap reunió del consell executiu, però si així ho vol el Govern, en pot convocar un d'extraordinari. La previsió, a hores d'ara, és que el següent sigui el 3 de gener. En cas que en aquell moment s'hagi arribat a un acord o que l'executiu decideixi aprovar el projecte, el Parlament ja ha posat a disposició els mecanismes necessaris perquè pugui avançar. La mesa, reunida dimarts al matí, va decidir habilitar la segona setmana de gener perquè es puguin fer tramitacions parlamentàries. Amb aquesta activació, es permet que si finalment hi ha acord de pressupostos durant la setmana del 9 de gener, es pugui reunir la mesa i la junta de portaveus per activar les compareixences dels consellers de cada departament a la cambra catalana per explicar detalladament els comptes de la seva àrea.
Està viu el procés?
Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha preguntat sobre els "beneficis tangibles" del procés en la ciutadania. "Ara els polítics d'ERC podran malversar tranquil·lament gràcies a Pedro Sánchez", ha assenyalat Fernández, que ha enumerat una sèrie de dades sobre com -segons ell- ha empitjorat Catalunya en l'última dècada. Aragonès ha optat per respondre amb la taxa d'atur i la xifra de la inflació, menors a la mitjana espanyola, per insistir que "potser no ha anat malament" tot el que ha passat des del 2012. Després, en resposta a Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha remarcat que el procés "no ha acabat", a diferència del que assegura la Moncloa.Carrizosa també ha estat el primer en posar damunt la taula la crisi institucional que es viu aquests dies a l'Estat amb la renovació fallida del Poder Judicial. "Cal renovar els càrrecs quan toca. No ha passat perquè aquesta renovació està bloquejada per la dreta", ha apuntat el president de la Generalitat. "Ara que no tenen majoria, intenten bloquejar-la. Això només fa que incrementar l'estat precari ide la democràcia espanyola", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha ironitzat amb el fet que Ciutadans desitja que no hi hagi eleccions enlloc per no perdre la representació.