20
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
22
de desembre
a la
13:11h
La contaminació de l’aire a la ciutat de Barcelona consolida la seva tendència a la millora. Així ho diuen les dades recollides per les estacions de trànsit i de fons analitzades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit. A aquestes estacions s'ha passat d'una mitjana de 55 micrograms per metre cúbic a 38, tot i que els anys 2020 i 2021 va baixar fins a 34 a causa de les restriccions de mobilitat per la pandèmia. A les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, amb un mínim de 22 l'any passat. La Unió Europea (UE) demana que la mitjana estigui per sota de 40.
Segons el consistori, la consolidació del descens respon a les mesures que la ciutat ha emprès els últims anys. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha reafirmat que “la Zona de Baixes Emissions (ZBE) ha estat una mesura molt important perquè ha permès eliminar 600.000 desplaçaments amb vehicles més contaminants". De fet, segons Badia, la ZBE pot haver suposat la meitat de la reducció de contaminants i, en aquest sentit, espera que la implantació d'altres zones d'aquestes característiques en municipis de l'entorn metropolità beneficiï Barcelona. En canvi, no ha considerat que la contaminació del Port afecti gaire la salut pública dels barris més allunyats del mar.
El desplegament de la ZBE-Rondes Barcelona s’ha fet conjuntament amb les mesures de priorització del transport públic -com les millores a metro i autobús-, l’aposta pels models sostenibles de mobilitat -com la bicicleta, el patinet i la moto elèctrica-, i la transformació urbana del projecte Superilla Barcelona i Protegim Escoles, o l'extensió de les àrees verdes i blaves. Badia també ha explicat que arran de la Superilla de Sant Antoni s'ha demostrat que la reducció del trànsit als carrers pacificats no es trasllada automàticament en un augment en els carrers del voltant, sinó que la suma i la resta acaba sent a favor de la reducció. I encara que la pandèmia s'ha acabat, el titular d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica també ha opinat que el teletreball ha crescut des d'abans de la Covid, però també ho ha fet el comerç electrònic i la distribució de mercaderies a domicili.
El pròxim dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la sentència sobre els incompliments de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona sobre la qualitat de l'aire. Badia ha reconegut que s'han incomplert els límits europeus i que la Comissió Europea (CE) serà encara més exigent en el futur. Tot i així, ha esperat que el tribunal reconegui que les mesures dels últims anys han fet millorar la qualitat de l'aire i que la tendència continuarà millorant.
Finalment, Badia ha desitjat que altres projectes polítics no tinguin suficient majoria a partir de les eleccions del maig per revertir algunes d'aquestes mesures implantades des del 2015, ja que aniria contra els criteris marcats per la Unió Europea (UE).
Entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit. A aquestes estacions s'ha passat d'una mitjana de 55 micrograms per metre cúbic a 38, tot i que els anys 2020 i 2021 va baixar fins a 34 a causa de les restriccions de mobilitat per la pandèmia. A les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, amb un mínim de 22 l'any passat. La Unió Europea (UE) demana que la mitjana estigui per sota de 40.
Segons el consistori, la consolidació del descens respon a les mesures que la ciutat ha emprès els últims anys. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha reafirmat que “la Zona de Baixes Emissions (ZBE) ha estat una mesura molt important perquè ha permès eliminar 600.000 desplaçaments amb vehicles més contaminants". De fet, segons Badia, la ZBE pot haver suposat la meitat de la reducció de contaminants i, en aquest sentit, espera que la implantació d'altres zones d'aquestes característiques en municipis de l'entorn metropolità beneficiï Barcelona. En canvi, no ha considerat que la contaminació del Port afecti gaire la salut pública dels barris més allunyats del mar.
El desplegament de la ZBE-Rondes Barcelona s’ha fet conjuntament amb les mesures de priorització del transport públic -com les millores a metro i autobús-, l’aposta pels models sostenibles de mobilitat -com la bicicleta, el patinet i la moto elèctrica-, i la transformació urbana del projecte Superilla Barcelona i Protegim Escoles, o l'extensió de les àrees verdes i blaves. Badia també ha explicat que arran de la Superilla de Sant Antoni s'ha demostrat que la reducció del trànsit als carrers pacificats no es trasllada automàticament en un augment en els carrers del voltant, sinó que la suma i la resta acaba sent a favor de la reducció. I encara que la pandèmia s'ha acabat, el titular d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica també ha opinat que el teletreball ha crescut des d'abans de la Covid, però també ho ha fet el comerç electrònic i la distribució de mercaderies a domicili.
El pròxim dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà pública la sentència sobre els incompliments de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona sobre la qualitat de l'aire. Badia ha reconegut que s'han incomplert els límits europeus i que la Comissió Europea (CE) serà encara més exigent en el futur. Tot i així, ha esperat que el tribunal reconegui que les mesures dels últims anys han fet millorar la qualitat de l'aire i que la tendència continuarà millorant.
Finalment, Badia ha desitjat que altres projectes polítics no tinguin suficient majoria a partir de les eleccions del maig per revertir algunes d'aquestes mesures implantades des del 2015, ja que aniria contra els criteris marcats per la Unió Europea (UE).