20
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:44h
L'estrès és una constant a les nostres vides i, moltes vegades, no ens en podem desprendre. Pot ser una cosa puntual o bé quelcom crònic. Sigui com sigui, en major o menor mesura, passa factura a la salut, amb una important afectació al cervell i una clara relació amb l'acceleració de l'envelliment.
Segons explica a EuropaPress el catedràtic de Processos Fisiològics i Patològics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa i professor titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Carlos Dotti, amb l'estrès, es produeixen un conjunt de canvis bioquímics en el cos humà que permeten millorar les prestacions davant situacions d'amenaça o de risc. "És un sistema de defensa", assegura.
Aquests canvis, que es donen en l'aspecte físic i també en l'emocional, s'originen al cervell. Aleshores, per què l'estrès és perillós per al cervell? Dotti assegura que hi ha diverses formes d'afectació. Per això, cal diferenciar l'estrès agut del crònic. "Pel que fa a l'envelliment, el més perillós és l'estrès crònic", avisa, encara que manté que l'estrès agut, puntual, té també un efecte acumulatiu.
No és estrany que les persones estressades de manera crònica, explica Dotti, hagin anat al metge i estiguin sent tractades per hipertensió arterial, per exemple, que moltes vegades porta problemes cardíacs, com arrítmies. "Aquesta és una de les raons per les quals molts especialistes en alzheimer les consideren desencadenants de la malaltia", explica.
D'altra banda, l'efecte del cortisol té un impacte directe per al cervell, ja que estimula els receptors que activen les vies de senyalització a l'òrgan, com l'eix hipotàlem-hipòfisi, essencial a l'hora de controlar la tiroide, el fetge, la musculatura o l'escorça suprarenal, entre moltes altres estructures internes del cos. Fruit de l'estrès, tots els estímuls provinents dels sentits es reben en nombroses parts del cervell, que envien tots aquests senyals d'activació a l'hipotàlem. Aquí, les neurones envien senyals en dues direccions: cap al sistema nerviós autònom, responsable de la resposta ràpida a l'estrès; i cap a la hipòfisi, responsable de la resposta tardana, ressalta Dotti.
Així, Dotti confessa que, si li pregunten quina és la millor manera de prevenir o de reduir l'impacte de l'envelliment i endarrerir les pèrdues cognitives, apunta directament a reduir el nivell d'estrès crònic, aquell que suposa estar en una feina o en una relació que no ens agrada, per exemple. "Cal reduir tot allò que no ens agrada i ens fa sentir malament, que és estressant", recomana. Aquest petit estrès es va acumulant i acaba provocant dos efectes: "Per al sistema cardiocirculatori i per al cervell i de l'eix hipotàlem-hipòfisi", adverteix.
Concreta igualment que hi ha moltes evidències científiques sobre el fet que l'estrès envelleix el cervell, que demostren com l'estrès crònic i les situacions d'estrès agut afecten les capacitats cognitives. "Per a la major part de les persones, no és tan fàcil prendre mesures per reduir l'estrès i separar-se o deixar una feina, perquè potser no tenen la possibilitat de buscar-ne una altra. Però hem d'intentar-ho si volem tenir cura del nostre cervell", conclou Dotti.
Segons explica a EuropaPress el catedràtic de Processos Fisiològics i Patològics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa i professor titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Carlos Dotti, amb l'estrès, es produeixen un conjunt de canvis bioquímics en el cos humà que permeten millorar les prestacions davant situacions d'amenaça o de risc. "És un sistema de defensa", assegura.
Aquests canvis, que es donen en l'aspecte físic i també en l'emocional, s'originen al cervell. Aleshores, per què l'estrès és perillós per al cervell? Dotti assegura que hi ha diverses formes d'afectació. Per això, cal diferenciar l'estrès agut del crònic. "Pel que fa a l'envelliment, el més perillós és l'estrès crònic", avisa, encara que manté que l'estrès agut, puntual, té també un efecte acumulatiu.
El cortisol i l'envelliment
L'estrès crònic produeix cortisol i adrenalina, que produeixen alteracions circulatòries. A més, aquests canvis afecten no només la funció cardíaca, sinó també la quantitat d'oxigen que arriba al cervell. I és que el cervell necessita rebre oxigen de manera constant i consumeix gairebé el 20% de tot el que circula per l'organisme, quan suposa menys del 2% de l'organisme.No és estrany que les persones estressades de manera crònica, explica Dotti, hagin anat al metge i estiguin sent tractades per hipertensió arterial, per exemple, que moltes vegades porta problemes cardíacs, com arrítmies. "Aquesta és una de les raons per les quals molts especialistes en alzheimer les consideren desencadenants de la malaltia", explica.
D'altra banda, l'efecte del cortisol té un impacte directe per al cervell, ja que estimula els receptors que activen les vies de senyalització a l'òrgan, com l'eix hipotàlem-hipòfisi, essencial a l'hora de controlar la tiroide, el fetge, la musculatura o l'escorça suprarenal, entre moltes altres estructures internes del cos. Fruit de l'estrès, tots els estímuls provinents dels sentits es reben en nombroses parts del cervell, que envien tots aquests senyals d'activació a l'hipotàlem. Aquí, les neurones envien senyals en dues direccions: cap al sistema nerviós autònom, responsable de la resposta ràpida a l'estrès; i cap a la hipòfisi, responsable de la resposta tardana, ressalta Dotti.
La clau de la joventut
Així, Dotti confessa que, si li pregunten quina és la millor manera de prevenir o de reduir l'impacte de l'envelliment i endarrerir les pèrdues cognitives, apunta directament a reduir el nivell d'estrès crònic, aquell que suposa estar en una feina o en una relació que no ens agrada, per exemple. "Cal reduir tot allò que no ens agrada i ens fa sentir malament, que és estressant", recomana. Aquest petit estrès es va acumulant i acaba provocant dos efectes: "Per al sistema cardiocirculatori i per al cervell i de l'eix hipotàlem-hipòfisi", adverteix.Concreta igualment que hi ha moltes evidències científiques sobre el fet que l'estrès envelleix el cervell, que demostren com l'estrès crònic i les situacions d'estrès agut afecten les capacitats cognitives. "Per a la major part de les persones, no és tan fàcil prendre mesures per reduir l'estrès i separar-se o deixar una feina, perquè potser no tenen la possibilitat de buscar-ne una altra. Però hem d'intentar-ho si volem tenir cura del nostre cervell", conclou Dotti.