19
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:42h
"Els fonaments d'avui es fan sobre les capes de sediments que cada generació ha anat dipositant". Amb aquestes paraules ha descrit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la importància de conèixer un present construït a partir del llegat de figures que han deixat empremta, com la de l'economista liberal Ramon Trias Fargas. Aragonès ho ha dit en el seu discurs en la cloenda de l'Any Trias Fargas, que ha erigit en un "gran nom" de la Transició a Catalunya, d'aquella Catalunya que es necessitava reconstruir després del Franquisme, i ha destacat el seu "amor per la llibertat individual i col·lectiva", i també el seu compromís amb el "progrés i la justícia social", que situava com a condicions indispensables per a la llibertat.
Va ser una "figura cabdal" per entendre la Catalunya d'ahir i d'avui, per la seva dedicació en un moment en què Catalunya necessitava posar els fonaments perquè el conjunt de la nació avancés, ha exposat Aragonès. "D'aquí la necessitat de commemorar l'any Trias Fargas. Pel compromís que va tenir amb la gent del país", ha afegit el cap de l'executiu, que ha recordat que Trias Fargas va ser un dels principals denunciants del tracte del govern espanyol cap a Catalunya, descrivint el centralisme "com a mort material i espiritual del país", en paraules d'ell mateix.
El cap de l'executiu també ha destacat que va ser una figura que aplega el consens en positiu, admirada per "sensibilitats tan diverses", que lloen els seus valors i la seva rellevància política. En aquesta línia, ha subratllat que Trias Fargas era partidari de transformar el país pel principi de la realitat, amb un pragmatisme inaudit: "En un moment de càrrega ideològica, s'esforçava per tocar de peus a terra".
L'actual consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha pres la paraula recordant que aquesta és la primera vegada que el departament d'Economia encapçala l'organització d'un centenari, i ha aprofitat per reconèixer i agrair la tasca del seu antecessor, Jaume Giró -present a la sala- per haver impulsat la resta de jornades emmarcades en aquesta celebració. Ha descrit Trias Fargas com un "pensador econòmic de primer nivell", un home "clau" en la història econòmica i política del país, però també un visionari, perquè va advertir que el model de finançament autonòmic generaria un "ofec econòmic" en llocs com Catalunya.
També ha destacat les seves aportacions per ser pioner en l'estudi de l'economia regional i els desequilibris de les balances fiscals, o la seva "ferma creença" en la importància que tenia l'estudi i anàlisi per millorar la presa de decisions en les polítiques públiques, amb la necessària continua revisió. "Recordar, dignificar, honorar i conèixer millor el seu llegat no és només qüestió de memòria, sinó que segur que ens permetrà extreure lliçons importants de cara al futur", ha afegit.
També va ser un liberal. Ho era en el pla ideològic. Això en una societat on el liberalisme, sempre minoritari, va ser arranat després de la Guerra Civil, que va dur a l'exili el seu pare, el doctor Antoni Trias. I en un estat espanyol on, tot i que un sector, majoritàriament a la dreta, es reclama liberal, el liberalisme ha fet ben poc acte de presència. Trias Fargas era, a més, un home de cultura política liberal. I això ja és més excepcional, tant a Catalunya com a Espanya. Defugia el dogmatisme i era irònicament distant envers tot tipus de culte a la personalitat. Un dels seus darrers discursos va ser per advertir, com a president de CDC, dels riscos dels lideratges indiscutibles. Potser, també, delatava a vegades una actitud estirada pròpia de certa elit i que segurament va transmetre una imatge d'ell massa patrícia.
Com a acadèmic contrari a la dictadura, es va oposar, a finals dels seixanta, a l'expulsió de Manuel Sacristán, pensador marxista (i antic falangista, val a dir) de la Facultat d'Econòmiques. Una vegada li van preguntar quina pàgina de la història arrancaria. "Mitja d'Stalin i mitja de Hitler", va dir. Definitivament, detestava les dictadures i les actituds cortesanes envers el poder. Però era també pragmàtic i fenici. En una política atapeïda d'"ismes" fins a l'esgotament, amb excessius sectarismes de petita facció, té força sentit recuperar la figura de Trias Fargas.
Va ser una "figura cabdal" per entendre la Catalunya d'ahir i d'avui, per la seva dedicació en un moment en què Catalunya necessitava posar els fonaments perquè el conjunt de la nació avancés, ha exposat Aragonès. "D'aquí la necessitat de commemorar l'any Trias Fargas. Pel compromís que va tenir amb la gent del país", ha afegit el cap de l'executiu, que ha recordat que Trias Fargas va ser un dels principals denunciants del tracte del govern espanyol cap a Catalunya, descrivint el centralisme "com a mort material i espiritual del país", en paraules d'ell mateix.
El cap de l'executiu també ha destacat que va ser una figura que aplega el consens en positiu, admirada per "sensibilitats tan diverses", que lloen els seus valors i la seva rellevància política. En aquesta línia, ha subratllat que Trias Fargas era partidari de transformar el país pel principi de la realitat, amb un pragmatisme inaudit: "En un moment de càrrega ideològica, s'esforçava per tocar de peus a terra".
L'actual consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha pres la paraula recordant que aquesta és la primera vegada que el departament d'Economia encapçala l'organització d'un centenari, i ha aprofitat per reconèixer i agrair la tasca del seu antecessor, Jaume Giró -present a la sala- per haver impulsat la resta de jornades emmarcades en aquesta celebració. Ha descrit Trias Fargas com un "pensador econòmic de primer nivell", un home "clau" en la història econòmica i política del país, però també un visionari, perquè va advertir que el model de finançament autonòmic generaria un "ofec econòmic" en llocs com Catalunya.
També ha destacat les seves aportacions per ser pioner en l'estudi de l'economia regional i els desequilibris de les balances fiscals, o la seva "ferma creença" en la importància que tenia l'estudi i anàlisi per millorar la presa de decisions en les polítiques públiques, amb la necessària continua revisió. "Recordar, dignificar, honorar i conèixer millor el seu llegat no és només qüestió de memòria, sinó que segur que ens permetrà extreure lliçons importants de cara al futur", ha afegit.
Liberal i antifranquista
Trias Fargas va ser un destacat dirigent polític durant la Transició. Liberal i antifranquista, va ser fundador del partit Esquerra Democràtica de Catalunya, que el 1978 es va acabar integrant a CDC. Quan Jordi Pujol va governar, va ser conseller d’Economia (1980-82 i 1988-89) i cap del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Figura respectada, amb bons contactes amb els sectors econòmics, professor de la UB, Trias Fargas va presidir Convergència, però això no el va fer un fidelíssim seguidor de Pujol. Ans al contrari, les relacions entre tots dos van ser sempre complexes. Va ser un convergent sense ser exactament un pujolista.També va ser un liberal. Ho era en el pla ideològic. Això en una societat on el liberalisme, sempre minoritari, va ser arranat després de la Guerra Civil, que va dur a l'exili el seu pare, el doctor Antoni Trias. I en un estat espanyol on, tot i que un sector, majoritàriament a la dreta, es reclama liberal, el liberalisme ha fet ben poc acte de presència. Trias Fargas era, a més, un home de cultura política liberal. I això ja és més excepcional, tant a Catalunya com a Espanya. Defugia el dogmatisme i era irònicament distant envers tot tipus de culte a la personalitat. Un dels seus darrers discursos va ser per advertir, com a president de CDC, dels riscos dels lideratges indiscutibles. Potser, també, delatava a vegades una actitud estirada pròpia de certa elit i que segurament va transmetre una imatge d'ell massa patrícia.
Com a acadèmic contrari a la dictadura, es va oposar, a finals dels seixanta, a l'expulsió de Manuel Sacristán, pensador marxista (i antic falangista, val a dir) de la Facultat d'Econòmiques. Una vegada li van preguntar quina pàgina de la història arrancaria. "Mitja d'Stalin i mitja de Hitler", va dir. Definitivament, detestava les dictadures i les actituds cortesanes envers el poder. Però era també pragmàtic i fenici. En una política atapeïda d'"ismes" fins a l'esgotament, amb excessius sectarismes de petita facció, té força sentit recuperar la figura de Trias Fargas.