16
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
20:35h
La patronal catalana Foment del Treball i l'espanyola CEOE intentaran refer les seves relacions després de la crisi produïda amb motiu de les darreres eleccions a la presidència de l'empresariat. Antonio Garamendi va ser reelegit de manera àmplia el 23 de novembre passat, enfront la candidatura de Virgínia Guinda, vicepresidenta de Foment que va donar veu als crítics amb la gestió de Garamendi. El cap de la CEOE i el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, tenen previst reunir-se un dia de la propera setmana i tot indica que es tractarà d'una cimera important.
Garamendi està confeccionant l'equip executiu de la CEOE després de la seva reelecció i una de les incògnites és com quedarà la presència de Foment en la cúpula patronal espanyola. Josep Sánchez Llibre ha ocupat fins ara una de les onze vicepresidències de l'organització. És difícil que no sigui així de nou, ja que el pes de Foment és rellevant a la casa. La patronal catalana va ser, a més, la veritable impulsora de la nova organització empresarial creada el 1977, en l'inici de la Transició.
L'estil de Garamendi, que molts a la CEOE han considerat excessivament personalista, va anar creant friccions entre totes dues patronals. L'empresari basc, un home de Neguri de sòlides conviccions conservadores, va constituir un petit nucli de direcció amb un control ferri de l'aparell, un fet que també ha merescut crítiques internes.
Segons fonts empresarials, la percepció que hi ha a Foment és positiva i que el distanciament entre les dues cúpules patronals es resoldrà favorablement i que Foment mantindrà la seva ascendència a la CEOE. Malgrat les tensions dels darrers temps, els empresaris necessiten tancar ferides internes i anar alineats a les portes d'una nova ronda de diàleg amb els agents socials.
Garamendi està confeccionant l'equip executiu de la CEOE després de la seva reelecció i una de les incògnites és com quedarà la presència de Foment en la cúpula patronal espanyola. Josep Sánchez Llibre ha ocupat fins ara una de les onze vicepresidències de l'organització. És difícil que no sigui així de nou, ja que el pes de Foment és rellevant a la casa. La patronal catalana va ser, a més, la veritable impulsora de la nova organització empresarial creada el 1977, en l'inici de la Transició.
L'estil de Garamendi, que molts a la CEOE han considerat excessivament personalista, va anar creant friccions entre totes dues patronals. L'empresari basc, un home de Neguri de sòlides conviccions conservadores, va constituir un petit nucli de direcció amb un control ferri de l'aparell, un fet que també ha merescut crítiques internes.
Segons fonts empresarials, la percepció que hi ha a Foment és positiva i que el distanciament entre les dues cúpules patronals es resoldrà favorablement i que Foment mantindrà la seva ascendència a la CEOE. Malgrat les tensions dels darrers temps, els empresaris necessiten tancar ferides internes i anar alineats a les portes d'una nova ronda de diàleg amb els agents socials.