Catalans a Qatar: «Hem vist un país 100% influenciat pel Mundial»

El Mundial de Qatar posa punt final aquest diumenge amb la final entre l'Argentina i França. Després d'un mes de competició, el país àrab deixa enrere un esdeveniment que li ha obert les portes i ha estat una presentació a escala mundial del món àrab. La competició va arrencar el 20 de novembre entre crítiques i escàndols de corrupció i acabarà aquest 18 de desembre, segurament, amb les mateixes sensacions. Però què s'ha viscut durant el Mundial a Qatar? Ha estat un oasi enmig d'un desert de drets fonamentals? Quin record s'emporten aquells que ho han viscut de primera mà? Entre els més de dos milions de persones que han assistit a la cita, segons la FIFA, hi ha també molts catalans. Hem parlat amb un grup de la Garrotxa que hi va anar i ens expliquen la seva experiència.

És el cas d'en Pau Serra, un actor olotí que va aterrar a Qatar el 17 de novembre i ha estat un mes treballant en una companyia de teatre contractada per fer espectacles de carrer. "Ha estat una experiència molt diferent perquè el país té les normes i costums que té. M'emporto una llarga i bona experiència", assegura en declaracions a Nació. També hi han anat en Marc Roure i el seu pare, en Carles. Tots dos són de les Preses i juntament amb altres companys de la Garrotxa van decidir viure un Mundial durant una setmana. "El meu pare va comentar que amb uns amics ho estaven plantejant i em vaig animar. Crec que ha estat una experiència molt bonica", diu en Marc. Eren un grup de nou i van poder veure partits com un Senegal – Anglaterra, Japó – Croàcia o Espanya – Marroc.
 

Una organització excel·lent

Com a experiència, tots la valoren positivament i reconeixen que hi van viatjar sabent que anaven a un país controvertit, sota el focus per la vulneració sistemàtica de drets humans. El que han vist, asseguren, ha estat un esdeveniment mundial amb una gran organització i valoren això, ja que no ho poden comparar amb el país que és Qatar quan no hi ha un esdeveniment de les característiques d'un Mundial. "He vist que ho tenien tot molt calculat i preparat. No ens hem trobat cap mena de problema amb l'organització", assegura en Pau.

"Els primers dies ens feien fotos"

I és que, pel que fa a l'organització, els garrotxins afirmen que ha estat excel·lent: "He tornat amb una idea diferent. M'ha sorprès molt l'ordre i la seguretat. En cap moment sents descontrol. Potser ho marca el context del Mundial, però l'experiència que he tingut és aquesta", afirma en Marc. Una idea que també remarca el seu pare, en Carles: "Tot estava molt ben organitzat. Els carrers estaven molt nets i estava tot cuidat. Hi havia molts voluntaris que t'ajudaven i t'orientaven. Tot el país estava molt preparat per rebre gent de fora".

Tot el que expliquen, deixa clar que el Mundial ha estat una finestra al món per als qatarians. "Tenien moltes ganes que arribés al Mundial perquè és una exposició al món. A nosaltres, els primers dies, ens feien fotos per demostrar que no només venien gent del món àrab, sinó també europeus", explica en Pau.
 

Un Mundial enmig d'una dictadura

Tot i això, en Pau, qui ha estat més temps a Qatar, afirma haver pogut parlar amb gent del país i la sensació que li queda és que tot estava preparat. "El país ha canviat molt durant el mes del Mundial. S'han obert mentalitats i restriccions, i han notat un canvi positiu. El que es pregunten ells és si aquest canvi es mantindrà després del Mundial o tornarà a ser com abans. Nosaltres hem vist un Qatar 100% influenciat pel Mundial", explica. I és que abans que arribés ell a Qatar, hi havia carrers o vagons de metro on se separaven homes i dones.
 
Durant la setmana que en Carles i el seu fill van estar a Qatar, el país no semblava una dictadura. "Vaig veure que la gent deixava seure al metro i un país molt educat. No sé si ho fan sempre o els hi van dir que ho fessin per donar bona imatge, però nosaltres vam veure això. Sí que tots els treballadors del Mundial eren de fora. Hi havia molts i molts voluntaris", expliquen.

"Hi ha edificis que han fet aquest últim any que són només façanes, a dins no hi ha res"

Precisament, la majoria de treballadors i voluntaris del Mundial eren de països asiàtics i africans. Ho constata en Pau, quw va tenir l'oportunitat de parlar amb gent de Kènia, Bangladesh, Bali, Filipines, Índia o el Nepal. "Reconeixen que les condicions amb què estan no són les millors, però diuen que en el seu país cobrarien la meitat o un terç del sou que cobren a Qatar", diu. De fet, ell va conèixer una noia que feia tasques de seguretat -12 hores asseguda al mateix lloc- i gràcies a això podia alimentar durant tres mesos la seva família de Kènia. "Estava contenta de poder-ho fer", recorda l'actor olotí.
 

Grans infraestructures enmig del desert

De la mateixa manera que per a alguns el Mundial els ha donat vida, a altres els hi ha suposat la mort, tal com relaten diferents informacions que situen en 6.500 els treballadors morts des del 2010, quan es va anunciar que Qatar seria seu de la cita mundialista el 2022. I és que durant deu anys el país s'ha estat preparant per a un esdeveniment que només ha durat un mes i que ha comportat la construcció d'una gran quantitat de noves zones residencials, edificis i equipaments que no tenen un futur escrit. "La zona on estàvem allotjats era un desert. Tots els edificis que han fet, els han construït aquest últim any i tots són només façanes, a dins no hi ha res. Nosaltres, de fet, preparàvem els nostres espectacles en un d'aquests edificis. Van construir la façana i més endavant ja pensaran què fer-hi a dins", detalla en Pau.
 
Per a en Marc i en Carles, la rapidesa amb què han construït els estadis i les infraestructures també ha estat una de les coses que més els ha sorprès. "Els estadis són tots nous i són obres d'art. Hi ha tres línies de metro que s'han construït expressament. També m'ha impactat veure zones amb gratacels i altres llocs on no hi ha res, només desert", afirma en Marc, una idea que també comparteix el seu pare després d'haver pogut entrar en estadis amb restaurants i botigues a l'interior o aire condicionat sota els seients. "Tenen tants diners que no han de pensar què en faran dels estadis", diu el pare.
 

Sense afició

El futbol ha estat una eina per projectar un país i una societat que no té afició per a la pilota. Els argentins i els brasilers han estat els més nombrosos, però algunes aficions no han viatjat. Tot i això, els estadis comptaven amb molt de públic. "Els estadis estaven plens. Els qatarians tenien entrades gratis", explica en Carles, que també relata que els estadis eren freds perquè "no hi havia l'ambient de futbol". "Vam anar a veure un partit d'Anglaterra i no hi havia ambient. Els qatarians no són aficionats al futbol, només els feia gràcia veure el Mundial", afegeix en Carles.

Tot i no tenir afició ni tradició, aconseguir una organització d'excel·lència a base de treballadors de països desafavorits i construir estadis i infraestructures per només un mes de competició, Qatar ha aconseguit que l'experiència del Mundial sigui un regal per als seus assistents i ciutadans. Un regal que, com alguns dels edificis que s'han aixecat aquest últim any, podria ser només una façana, una capsa embolicada de tots colors sense res a dins. La pregunta que s'haurà de respondre un cop l'àrbitre xiuli el final del partit entre França i Argentina és si el Mundial de Qatar haurà servit per a alguna cosa, especialment pel que fa a canvis en la situació dels drets humans al país.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor