17
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
17:33h
Des dels quatre anys i mig trepitja el tatami vestida amb un quimono blanc seguint els passos del seu pare i entrenador, fins a aconseguir ser doble campiona europea de karate de Petits Estats el 2016. Tres anys després, el febrer del 2019, la seva cardiòloga va donar-li la notícia que li va canviar la vida: s’havia d’operar de la cardiopatia congènita que patia des que va nàixer per continuar vivint com ella volia.
Els metges van detectar una estenosi pulmonar a la karateka andorrana Sandra Herver poques setmanes abans de nàixer a l'Hospital Sant Joan de Déu. La seva vàlvula pulmonar estava tancada i, amb el tancament del conducte arteriós poc després del naixement, el cor hauria deixat de bombejar fins a provocar-li la mort. Quan tenia pocs dies va entrar per primer cop al quiròfan, però l'intent d'operació no va ser exitós perquè es movia molt. Hi havia un segon i últim intent. "Si no sortia bé, amb el tancament del conducte arteriós ja no hi hauria res a fer", explica l'esportista.
Tot va anar bé. Però la vàlvula es tancava sovint i durant la vida li han hagut de fer cinc o sis cateterismes per bombejar-la perquè s'obrís. Fins al punt d'arribar a un moment en què ja corria un risc important per a la seva vida. La van haver d'operar a cor obert per posar-li un homo implant. Era una operació arriscada, però Herver ho va tenir clar des del primer moment: "No em va costar prendre la decisió perquè sabia que aquella vida no era la que jo volia".
I és que el 4 de febrer del 2019, pocs mesos després de recuperar-se d'una lesió al canell, la pitjor notícia va arribar a la seva vida. "Stop, has de parar. El ventricle està molt dilatat i tens un risc de mort sobtada tremendament elevat", va dir-li la cardiòloga Sílvia Montserrat, qui l'ha tractat a l'Hospital Clínic des que va complir la majoria d'edat. Quedaven cinc dies per tornar a competir a Salzburg (Àustria), però el repte va quedar frustrat. "Tu ets major d'edat, tu decideixes si viatges o no, però jo et dic que si viatges potser no tornes".
Aquest missatge de la cardiòloga va impactar com una "hòstia" a Herver, que va haver d'iniciar una vida pràcticament nova allunyada del tatami on s'ha fet gran i on ha desenvolupat la seva carrera. "És aquí quan parlo de la paraula límit per primera vegada, mai la cardiopatia ho havia estat". Cinc mesos esperant la trucada de la cardiòloga que la portaria a la taula d'operacions. Cinc mesos enganxada a un pulsímetre que controlava totes i cadascuna de les seves passes. "La meva realitat es va parar, el portava per a tot, fins i tot per tenir relacions sexuals", recorda. El 23 de juliol del 2019 va ser el dia escollit: el cirurgià Daniel Pereda va ser l'encarregat de donar-li una segona vida a Herver.
"A mi m’havien dit que tenia quatre opcions: la primera, que sortís de conya i pogués tornar a ser esportista d’elit a major nivell; la segona, que pogués fer esport no professional; la tercera, que no pogués fer esport, i la quarta, que no sortís del quiròfan". El mes posterior a l'operació va ser una "bogeria" perquè no es podia moure, sobretot les primeres hores. "No ets res d'allò que eres", reflexiona l'andorrana, que es descriu com un "vegetal" durant aquella etapa. El resultat definitiu, però, un èxit: "Ha sortit superbé, estic a l'esport d’elit i molt més intens que abans".
De les quatre opcions que tenia, el final va ser el millor que podia aconseguir: "Puc seguir fent de la meva passió la meva professió: soc karateka professional al Principat d’Andorra". Sandra Herver va aconseguir una recuperació ràpida i només dos mesos després de l'operació la cardiòloga va donar-li la bona notícia que tot anava bé. El gener del 2020, gairebé un any després de la notícia, s'estrenava en un stage internacional, però la Covid va truncar la represa: "No vaig poder sortir a competir, però alhora vaig guanyar un any de recuperació". Tot i l'optimisme amb què explica la seva història de vida, que combina a parts iguals l'esport amb la cardiopatia, Herver confessa que encara no ho té superat: "És un trauma i l'estic treballant amb la psicòloga".
L'operació ha marcat un abans i un després en la vida de l'andorrana: "Abans era Sandra 1.0, ara, Sandra 2.0". La karateka assegura que no és la mateixa persona ni en l'àmbit esportiu ni personal. "Un cop com aquest et fa veure la vida d'una altra manera i sempre dic que vaig tenir una conversa en la mort abans d'entrar al quiròfan: que ella em deixés entrar a quiròfan i viure a canvi que jo em tragués totes les ximpleries del cap". La cirurgia va ser "impecable": "Li vaig caure bé i aquí estic".
Els metges van detectar una estenosi pulmonar a la karateka andorrana Sandra Herver poques setmanes abans de nàixer a l'Hospital Sant Joan de Déu. La seva vàlvula pulmonar estava tancada i, amb el tancament del conducte arteriós poc després del naixement, el cor hauria deixat de bombejar fins a provocar-li la mort. Quan tenia pocs dies va entrar per primer cop al quiròfan, però l'intent d'operació no va ser exitós perquè es movia molt. Hi havia un segon i últim intent. "Si no sortia bé, amb el tancament del conducte arteriós ja no hi hauria res a fer", explica l'esportista.
Tot va anar bé. Però la vàlvula es tancava sovint i durant la vida li han hagut de fer cinc o sis cateterismes per bombejar-la perquè s'obrís. Fins al punt d'arribar a un moment en què ja corria un risc important per a la seva vida. La van haver d'operar a cor obert per posar-li un homo implant. Era una operació arriscada, però Herver ho va tenir clar des del primer moment: "No em va costar prendre la decisió perquè sabia que aquella vida no era la que jo volia".
I és que el 4 de febrer del 2019, pocs mesos després de recuperar-se d'una lesió al canell, la pitjor notícia va arribar a la seva vida. "Stop, has de parar. El ventricle està molt dilatat i tens un risc de mort sobtada tremendament elevat", va dir-li la cardiòloga Sílvia Montserrat, qui l'ha tractat a l'Hospital Clínic des que va complir la majoria d'edat. Quedaven cinc dies per tornar a competir a Salzburg (Àustria), però el repte va quedar frustrat. "Tu ets major d'edat, tu decideixes si viatges o no, però jo et dic que si viatges potser no tornes".
Aquest missatge de la cardiòloga va impactar com una "hòstia" a Herver, que va haver d'iniciar una vida pràcticament nova allunyada del tatami on s'ha fet gran i on ha desenvolupat la seva carrera. "És aquí quan parlo de la paraula límit per primera vegada, mai la cardiopatia ho havia estat". Cinc mesos esperant la trucada de la cardiòloga que la portaria a la taula d'operacions. Cinc mesos enganxada a un pulsímetre que controlava totes i cadascuna de les seves passes. "La meva realitat es va parar, el portava per a tot, fins i tot per tenir relacions sexuals", recorda. El 23 de juliol del 2019 va ser el dia escollit: el cirurgià Daniel Pereda va ser l'encarregat de donar-li una segona vida a Herver.
"A mi m’havien dit que tenia quatre opcions: la primera, que sortís de conya i pogués tornar a ser esportista d’elit a major nivell; la segona, que pogués fer esport no professional; la tercera, que no pogués fer esport, i la quarta, que no sortís del quiròfan". El mes posterior a l'operació va ser una "bogeria" perquè no es podia moure, sobretot les primeres hores. "No ets res d'allò que eres", reflexiona l'andorrana, que es descriu com un "vegetal" durant aquella etapa. El resultat definitiu, però, un èxit: "Ha sortit superbé, estic a l'esport d’elit i molt més intens que abans".
De les quatre opcions que tenia, el final va ser el millor que podia aconseguir: "Puc seguir fent de la meva passió la meva professió: soc karateka professional al Principat d’Andorra". Sandra Herver va aconseguir una recuperació ràpida i només dos mesos després de l'operació la cardiòloga va donar-li la bona notícia que tot anava bé. El gener del 2020, gairebé un any després de la notícia, s'estrenava en un stage internacional, però la Covid va truncar la represa: "No vaig poder sortir a competir, però alhora vaig guanyar un any de recuperació". Tot i l'optimisme amb què explica la seva història de vida, que combina a parts iguals l'esport amb la cardiopatia, Herver confessa que encara no ho té superat: "És un trauma i l'estic treballant amb la psicòloga".
Sandra Herver fotografiada al Centre Esportiu d'Ordino. Foto: Adrià Costa
L'operació ha marcat un abans i un després en la vida de l'andorrana: "Abans era Sandra 1.0, ara, Sandra 2.0". La karateka assegura que no és la mateixa persona ni en l'àmbit esportiu ni personal. "Un cop com aquest et fa veure la vida d'una altra manera i sempre dic que vaig tenir una conversa en la mort abans d'entrar al quiròfan: que ella em deixés entrar a quiròfan i viure a canvi que jo em tragués totes les ximpleries del cap". La cirurgia va ser "impecable": "Li vaig caure bé i aquí estic".