16
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:31h
El ministre de Defensa de Sèrbia, Milos Vucevic, ha anunciat formalment que ha demanat a l'OTAN permís per desplegar les seves forces de seguretat a Kosovo, una sol·licitud sense precedents des del final de la guerra l'any 1999. El passat cap de setmana, el president serbi, Aleksandar Vucic, ja va avisar que prendria mesures pel repunt de la tensió a la zona. "He informat el president de la República de Sèrbia com a Comandant en Cap i a la primera ministra del Govern poc abans de les 11:00 del matí de la sol·licitud de l'entrada de fins a 1.000 membres de l'Exèrcit i la Policia a Kosovo", ha fet saber Vucevic a través d'Instagram.
La petició, emparada segons Sèrbia en la resolució 1244 de Nacions Unides, ha estat oficialment lliurada a representants de la missió de l'OTAN per a Kosovo, la KFOR, en el pas administratiu de Merdare. Segons la resolució, Sèrbia pot desplegar fins a 1.000 efectius militars, policials i de duanes en llocs religiosos cristians ortodoxos, àrees amb majories sèrbies i encreuaments fronterers, sempre que el desplegament sigui aprovat per la comandància de la missió de la KFOR.
Vucic va plantejar aquesta opció el cap de setmana passat per "protegir", segons les seves paraules, la majoria serbokosovar del nord de Kosovo, aixecada en barricades contra la detenció de l'exagent de Policia Deixen Pantic per les forces de seguretat de la zona, i enmig d'un buit institucional en els quatre municipis serbokosovars del país després del boicot declarat pels polítics afins a Belgrad. A més a més, en les últimes hores, la cadena sèrbia B92 ha informat de la detenció d'un segon exagent de Policia serbokosovar Sladjan Trajkovic al nord del municipi de Mitrovica. La seva dona diu que ha estat traslladat a la capital, Pristina, on ha estat acusat de "crims de guerra", segons declaracions a la radiotelevisió pública sèrbia RTS.
El president serbi va anunciar dijous a la nit la decisió "unànime" del Consell de Seguretat Nacional de lliurar aquesta sol·licitud per enviar a "entre cent i 1.000 efectius" als encreuaments fronterers de Jarinje i Brnjak, sabent que l'OTAN amb tota probabilitat rebutjaria la petició. "Crec que seria important per a la protecció de la població sèrbia i sobretot per al control de què anomenen encreuaments fronterers, reduiria dràsticament les tensions i seria una bona decisió. Però assumim, donat tot el que hem escoltat, que no ho acceptaran", va explicar aleshores. "No volen ni sentir parlar d'això perquè significaria ficar el dit a la llaga de qui vol decidir per nosaltres", va afegir Vucic, que el cap de setmana també va acusar els Estats Units i els seus aliats de crear "aquest monstre" que és Kosovo després de la fi de la guerra.
L'últim episodi d'aquest llarg conflicte va començar el mes de novembre, quan el partit Srpska Llesta (Llista Sèrbia) de Kosovo, afí a Belgrad, va declarar la seva renúncia total i completa a presentar-se a les eleccions locals, on estava prevista l'elecció dels alcaldes de quatre municipis de majoria sèrbia: Mitrovica Nord, Zubin Potok, Leposavic i Zvecan, tots governats per aquesta formació.
La setmana passada, i diverses nits d'incidents violents que van deixar almenys un agent de Policia de Kosovo ferit per suposats trets serbis, la situació va acabar agreujant-se amb la detenció d'un agent de Policia serbokosovar que va provocar l'aixecament de la població de la zona amb barricades que van paralitzar el trànsit pel territori. La Policia kosovar va decidir assumir temporalment el control dels encreuaments fronterers de Jarinje i Brnjak mentre la missió de la Unió Europea (UE) a Kosovo, l'EULEX, va denunciar haver estat víctima d'un atac amb una granada atordidora contra una de les seves patrulles, afortunadament sense víctimes a lamentar.
Finalment, l'última gota que ha acabat de fer vessar el got ha estat la presentació de la sol·licitud de Kosovo per formar part de la UE, d'aquest passat dijous. Avui, cinc estats membres, entre ells Espanya, no reconeixen la independència de l'antiga província sèrbia, per la qual cosa no és clar com es cursarà la sol·licitud de Pristina, un pas que normalment porta mesos al Consell i que en aquest cas podria ser un tràmit més complicat.
La petició, emparada segons Sèrbia en la resolució 1244 de Nacions Unides, ha estat oficialment lliurada a representants de la missió de l'OTAN per a Kosovo, la KFOR, en el pas administratiu de Merdare. Segons la resolució, Sèrbia pot desplegar fins a 1.000 efectius militars, policials i de duanes en llocs religiosos cristians ortodoxos, àrees amb majories sèrbies i encreuaments fronterers, sempre que el desplegament sigui aprovat per la comandància de la missió de la KFOR.
Vucic va plantejar aquesta opció el cap de setmana passat per "protegir", segons les seves paraules, la majoria serbokosovar del nord de Kosovo, aixecada en barricades contra la detenció de l'exagent de Policia Deixen Pantic per les forces de seguretat de la zona, i enmig d'un buit institucional en els quatre municipis serbokosovars del país després del boicot declarat pels polítics afins a Belgrad. A més a més, en les últimes hores, la cadena sèrbia B92 ha informat de la detenció d'un segon exagent de Policia serbokosovar Sladjan Trajkovic al nord del municipi de Mitrovica. La seva dona diu que ha estat traslladat a la capital, Pristina, on ha estat acusat de "crims de guerra", segons declaracions a la radiotelevisió pública sèrbia RTS.
El president serbi va anunciar dijous a la nit la decisió "unànime" del Consell de Seguretat Nacional de lliurar aquesta sol·licitud per enviar a "entre cent i 1.000 efectius" als encreuaments fronterers de Jarinje i Brnjak, sabent que l'OTAN amb tota probabilitat rebutjaria la petició. "Crec que seria important per a la protecció de la població sèrbia i sobretot per al control de què anomenen encreuaments fronterers, reduiria dràsticament les tensions i seria una bona decisió. Però assumim, donat tot el que hem escoltat, que no ho acceptaran", va explicar aleshores. "No volen ni sentir parlar d'això perquè significaria ficar el dit a la llaga de qui vol decidir per nosaltres", va afegir Vucic, que el cap de setmana també va acusar els Estats Units i els seus aliats de crear "aquest monstre" que és Kosovo després de la fi de la guerra.
L'últim episodi d'aquest llarg conflicte va començar el mes de novembre, quan el partit Srpska Llesta (Llista Sèrbia) de Kosovo, afí a Belgrad, va declarar la seva renúncia total i completa a presentar-se a les eleccions locals, on estava prevista l'elecció dels alcaldes de quatre municipis de majoria sèrbia: Mitrovica Nord, Zubin Potok, Leposavic i Zvecan, tots governats per aquesta formació.
La setmana passada, i diverses nits d'incidents violents que van deixar almenys un agent de Policia de Kosovo ferit per suposats trets serbis, la situació va acabar agreujant-se amb la detenció d'un agent de Policia serbokosovar que va provocar l'aixecament de la població de la zona amb barricades que van paralitzar el trànsit pel territori. La Policia kosovar va decidir assumir temporalment el control dels encreuaments fronterers de Jarinje i Brnjak mentre la missió de la Unió Europea (UE) a Kosovo, l'EULEX, va denunciar haver estat víctima d'un atac amb una granada atordidora contra una de les seves patrulles, afortunadament sense víctimes a lamentar.
Finalment, l'última gota que ha acabat de fer vessar el got ha estat la presentació de la sol·licitud de Kosovo per formar part de la UE, d'aquest passat dijous. Avui, cinc estats membres, entre ells Espanya, no reconeixen la independència de l'antiga província sèrbia, per la qual cosa no és clar com es cursarà la sol·licitud de Pristina, un pas que normalment porta mesos al Consell i que en aquest cas podria ser un tràmit més complicat.