17
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
8:14h
L'aprovació de la reforma del codi penal, que tindrà conseqüències sobre els líders del procés, ha quedat en un segon pla per la guerra oberta entre el poder judicial i el govern espanyol. La dreta judicial, que controla el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional (TC), s'ha convertit, ja de manera explícita, en punta de llança de l'estratègia d'Alberto Núñez Feijóo per aconseguir arribar a la Moncloa. Fins al punt que podria arribar a forçar suspendre la tramitació d'una reforma legislativa, a instàncies del PP, sobre el mecanisme de renovació dels jutges. Això, que és novetat a l'Estat, ja es va viure en els moments àlgids del procés a Catalunya i aleshores no va ser condemnat per aquells que ara denuncien ingerències dels jutges en l'autonomia parlamentària.
El PP ha activat la via del TC per torpedinar la reforma de Sánchez per arrencar el poder judicial de les mans dels populars, que el tenen controlat des de fa nou anys, quatre més dels que corresponen per mandat. Qui ha rebut l'encàrrec de fer la proposta sobre si s'atura la tramitació de la reforma és Enrique Arnaldo, magistrat molt proper al PP i que era col·laborador habitual de la FAES. El TC havia de dir-hi la seva el dijous, però el bloc progressista va forçar l'ajornament del ple fins dilluns, cosa que va permetre votar la reforma al Congrés sense entrebancs. Abans que arribi al Senat i entri en vigor, els jutges es posicionaran sobre les mesures cautelars sol·licitades pel PP, és a dir, diran si s'ha de suspendre la tramitació de la llei.
La polèmica? El fet que un tribunal amb el mandat caducat frenarà la reforma que impulsa el legislatiu per forçar la seva pròpia renovació. Abans, els magistrats hauran de decidir sobre una qüestió fonamental: les recusacions plantejades per Unides Podem contra dos magistrats conservadors. La formació vol que el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat conservador Antonio Narváez tots dos nomenats pel govern de Rajoy, s'apartin del cas perquè part afectada per la decisió que prengui el TC. La reforma impugnada, si tira endavant, els deixarà sense feina i sou, perquè són dos dels jutges amb el mandat caducat. Els altres són el vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, i el magistrat Santiago Martínez-Vares.
La decisió que prengui dilluns el TC definirà l'abast de la crisi institucional que pot viure Espanya en els propers mesos, i condicionarà el tram final de legislatura de Sánchez. Després de tres anys marcats per la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i la crisi econòmica, Sánchez es juga l'agenda legislativa als tribunals. Les lleis més socials acabaran sobre la taula del TC a través dels recursos de la triple dreta i la viabilitat de l'obra de govern del PSOE i Unides Podem l'acabaran determinant els jutges. Si el PP sap que un poder judicial controlat pels conservadors és més favorable a revertir segons quines mesures, i per això no hi vol renunciar i ignora el mandat constitucional, també el PSOE és conscient que és clau situar magistrats d'una òrbita progressista en posicions importants, com és el TC.
La nova llei del poder judicial que vol aprovar Sánchez abans de Nadal consisteix a sacrificar el consens en favor d'evitar que el bloc conservador bloquegi els nomenaments de jutges del TC. Fins ara calien tres cinquenes parts del ple, és a dir, calia un acord entre el bloc conservador i el bloc progressista. Ara, si no s'aconsegueix la majoria qualificada, n'hi haurà prou amb majoria simple. La reforma també elimina la capacitat del TC de vetar els magistrats proposats pel govern espanyol i permet que l'executiu pugui elegir els seus dos noms sense necessitat d'esperar que hi hagi un acord al CGPJ. Amb tot això, el PSOE aspira a trencar el bloqueig imposat pel PP. Mentrestant, Feijóo redobla l'aposta i intentarà utilitzar els jutges fins al final per erosionar el darrer tram de la legislatura de Sánchez. Dilluns, nou capítol del serial.
El PP ha activat la via del TC per torpedinar la reforma de Sánchez per arrencar el poder judicial de les mans dels populars, que el tenen controlat des de fa nou anys, quatre més dels que corresponen per mandat. Qui ha rebut l'encàrrec de fer la proposta sobre si s'atura la tramitació de la reforma és Enrique Arnaldo, magistrat molt proper al PP i que era col·laborador habitual de la FAES. El TC havia de dir-hi la seva el dijous, però el bloc progressista va forçar l'ajornament del ple fins dilluns, cosa que va permetre votar la reforma al Congrés sense entrebancs. Abans que arribi al Senat i entri en vigor, els jutges es posicionaran sobre les mesures cautelars sol·licitades pel PP, és a dir, diran si s'ha de suspendre la tramitació de la llei.
La polèmica? El fet que un tribunal amb el mandat caducat frenarà la reforma que impulsa el legislatiu per forçar la seva pròpia renovació. Abans, els magistrats hauran de decidir sobre una qüestió fonamental: les recusacions plantejades per Unides Podem contra dos magistrats conservadors. La formació vol que el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat conservador Antonio Narváez tots dos nomenats pel govern de Rajoy, s'apartin del cas perquè part afectada per la decisió que prengui el TC. La reforma impugnada, si tira endavant, els deixarà sense feina i sou, perquè són dos dels jutges amb el mandat caducat. Els altres són el vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, i el magistrat Santiago Martínez-Vares.
La decisió que prengui dilluns el TC definirà l'abast de la crisi institucional que pot viure Espanya en els propers mesos, i condicionarà el tram final de legislatura de Sánchez. Després de tres anys marcats per la pandèmia, la guerra d'Ucraïna i la crisi econòmica, Sánchez es juga l'agenda legislativa als tribunals. Les lleis més socials acabaran sobre la taula del TC a través dels recursos de la triple dreta i la viabilitat de l'obra de govern del PSOE i Unides Podem l'acabaran determinant els jutges. Si el PP sap que un poder judicial controlat pels conservadors és més favorable a revertir segons quines mesures, i per això no hi vol renunciar i ignora el mandat constitucional, també el PSOE és conscient que és clau situar magistrats d'una òrbita progressista en posicions importants, com és el TC.
Menys majories per renovar els tribunals
El CGPJ va caducar el 2018 i respon a unes majories de 2013, quan el PP de Rajoy tenia majoria absoluta. Amb el mandat en funcions, el govern dels jutges ha fet nomenaments clau per als principals tribunals espanyols, com el Constitucional o el Suprem, de manera que s'han preservat majories conservadores que no es corresponen amb la realitat social espanyola expressada a les urnes. El TC té un terç dels seus membres caducats, però les dues designacions que corresponen al CGPJ fa mesos que estan bloquejades, perquè el sector conservador que controla el govern dels jutges no vol facilitar un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol. Dimarts hi ha una nova reunió al CGPJ per debatre els nomenaments, just l'endemà del ple del TC per la reforma impugnada.La nova llei del poder judicial que vol aprovar Sánchez abans de Nadal consisteix a sacrificar el consens en favor d'evitar que el bloc conservador bloquegi els nomenaments de jutges del TC. Fins ara calien tres cinquenes parts del ple, és a dir, calia un acord entre el bloc conservador i el bloc progressista. Ara, si no s'aconsegueix la majoria qualificada, n'hi haurà prou amb majoria simple. La reforma també elimina la capacitat del TC de vetar els magistrats proposats pel govern espanyol i permet que l'executiu pugui elegir els seus dos noms sense necessitat d'esperar que hi hagi un acord al CGPJ. Amb tot això, el PSOE aspira a trencar el bloqueig imposat pel PP. Mentrestant, Feijóo redobla l'aposta i intentarà utilitzar els jutges fins al final per erosionar el darrer tram de la legislatura de Sánchez. Dilluns, nou capítol del serial.