15
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:01h
Al PSOE hi ha una indignació desaforada amb el Tribunal Constitucional (TC) pel debat que ha mantingut l'alt tribunal sobre si atura l'intent del govern espanyol de forçar la seva renovació i esquivar així el bloqueig del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), controlat pel PP. Patxi López, portaveu socialista al Congrés dels Diputats, ha parlat d'"intromissió" del TC en poder legislatiu.
El Constitucional va convocar un ple d'urgència per abordar un recurs dels populars contra dues esmenes que precisament volen canviar la manera de designar els nous membres del TC. Sobre la taula hi ha la petició del partit d'Alberto Núñez Feijóo d'aturar de manera cautelaríssima la tramitació legislativa d'aquesta reforma del poder judicial, que el govern espanyol pretén fer en el marc de la reforma del codi penal que derogarà la sedició.
En un escrit presentat al mateix TC, els socialistes demanen que no s'acceptin les mesures cautelaríssimes sol·licitades pels populars. En l'escrit, el PSOE argumenta que acceptar-les i paralitzar el procediment legislatiu suposaria una "ingerència" del TC que "col·locaria a l'intèrpret suprem de la Constitució en una posició que no li correspon". Ara, al PSOE li molesta que el tribunal entri en política, però sí que ho havia avalat en altres ocasions, especialment quan ha estat per anul·lar decisions que havia pres el Parlament de Catalunya.
De fet, una de les primeres i més significatives imatges de l'aliança socialista amb la dreta unionista durant el procés la van deixar Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol davant les portes del TC el novembre del 2015. Els llavors líders de PSC, Ciutadans i PP van demanar l'empara a l'alt tribunal per intentar frenar una resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP tramitada al Parlament. En aquell moment, les dues formacions sobiranistes volien aprovar i van acabar aprovant -ja que el TC no va donar la raó als partits que van presentar el recurs- una moció en què oficialitzaven la intenció de separar-se de l'Estat.
El Constitucional va convocar un ple d'urgència per abordar un recurs dels populars contra dues esmenes que precisament volen canviar la manera de designar els nous membres del TC. Sobre la taula hi ha la petició del partit d'Alberto Núñez Feijóo d'aturar de manera cautelaríssima la tramitació legislativa d'aquesta reforma del poder judicial, que el govern espanyol pretén fer en el marc de la reforma del codi penal que derogarà la sedició.
En un escrit presentat al mateix TC, els socialistes demanen que no s'acceptin les mesures cautelaríssimes sol·licitades pels populars. En l'escrit, el PSOE argumenta que acceptar-les i paralitzar el procediment legislatiu suposaria una "ingerència" del TC que "col·locaria a l'intèrpret suprem de la Constitució en una posició que no li correspon". Ara, al PSOE li molesta que el tribunal entri en política, però sí que ho havia avalat en altres ocasions, especialment quan ha estat per anul·lar decisions que havia pres el Parlament de Catalunya.
De fet, una de les primeres i més significatives imatges de l'aliança socialista amb la dreta unionista durant el procés la van deixar Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol davant les portes del TC el novembre del 2015. Els llavors líders de PSC, Ciutadans i PP van demanar l'empara a l'alt tribunal per intentar frenar una resolució independentista de Junts pel Sí i la CUP tramitada al Parlament. En aquell moment, les dues formacions sobiranistes volien aprovar i van acabar aprovant -ja que el TC no va donar la raó als partits que van presentar el recurs- una moció en què oficialitzaven la intenció de separar-se de l'Estat.