El polvorí

Rep el butlletí cada matí al teu correu

"Em sembla un atemptat gravíssim a la sobirania popular". La frase la va pronunciar Ferran Bel, portaveu del PDECat al Congrés dels Diputats, des del faristol de la cambra baixa, per referir-se a la reunió d'urgència convocada pel Tribunal Constitucional (TC) per estudiar la paralització de la reforma legal que ha de permetre desbloquejar la situació al Poder Judicial. Bel, coneixedor dels precedents lesius que ha viscut el Parlamentde Catalunya, va fer servir paraules assenyades entre tant soroll. A diferència del diputat tortosí, el PSOE sembla haver descobert ara que els moviments judicials, amb pressió de les dretes, poden entorpir el debat legislatiu.

El TC va decidir finalment ajornar la decisió fins dilluns, després que el sector progressista reclamés més marge d'anàlisi davant la "rellevància" del pronunciament, pas que evidencia la divisió del tribunal en un context d'agitació. Al Congrés, doncs, es va poder validar la reforma com estava previst, inclosa en la revisió àmplia del codi penal, que inclou la derogació de la sedició i modificacions substancials en el delicte de malversació. Això sí, amb tensió ambiental, perquè el PP, Vox i Ciutadans van insistir en la suspensió de la votació, i el debat es va enverinar. Els populars, de fet, es van negar a votar.

El serial, doncs, no està resolt. El PP pretén fer tortuós el camí a Pedro Sánchez en la carpeta judicial -un cop Alberto Núñez Feijóo va optar per trencar el pacte que havia madurat amb la Moncloa- mentre el president espanyol es conjura per no aturar l'esprint legislatiu, confiat després de repetits exercicis d'audàcia i sabedor que el seu futur està encadenat a la majoria de la investidura. L'agitació institucional ha agafat el pont aeri cinc anys després, com es va poder constatar aquest dijous a les Corts espanyoles, on els debats han hagut d'incorporar la protecció de l'autonomia parlamentària, tan invocada a Catalunya en l'última dècada.

Queda un any de legislatura i al Congrés s'hi accentuarà la disputa. El que no està tan clar és que l'exhibició de la indignació afavoreixi a qui la protagonitza. Perquè, a mesura que s'apropa l'escenari electoral, Sánchez va superant esculls. Alguns, esquivats amb pressa i temeritat. El paisatge econòmic és complex, però no és catastròfic. L'agenda legislativa progressa -amb llei de l'avortament inclosa- en lloc d'encallar-se. I les majories es repeteixen, amb concessions a independentistes bascos i catalans que la Moncloa tolera i els socis circumstancials exhibeixen tot i el desgast que els pugui provocar. Feijóo ha de recordar que Sánchez sap com moure's al polvorí, perquè hi ha sobreviscut repetidament.   
 

---

Avui no et perdis

»El Congrés valida la reforma del codi penal en plena guerra per la renovació del Poder Judicial; per bernat Surroca.

»Quan al PSOE sí que li semblava bé que el TC vetés debats parlamentaris; per Lluís Girona.

» Com queden la sedició, la malversació i els desordres públics?; per Bernat Surroca.

» La veu de Nació: «Me pilla lejos»; per Oriol March.

» Opinió: «El nou cop de timó»; per Francesc-Marc Álvaro.

» ​Per què la fusió nuclear no ens salvarà de l'emergència climàtica? 5 preguntes amb resposta; per Arnau Urgell.

» Entrevista a Jordi Raich: «Intento veure els 'botxins' com a persones humanes»; per Pep Martí.

»Europa qüestiona la limitació de Colau a Uber i Cabify.

»Barcelona rep 41 milions europeus per a turisme: aquests són els tretze punts que transformarà; per David Cobo.

»El TSJC obliga el Govern a tornar més de 300 milions pel cas Aigües Ter-Llobregat.

» Una guàrdia civil mata les seves filles de 9 i 11 anys i després se suïcida a Conca.

»El Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès fins al 2,5%.

»Cop de la justícia europea a la Superlliga: el veto de FIFA i UEFA és legal.

»Jordi Fernández, primer entrenador català que dirigeix un equip de l'NBA; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Societat Civil Catalana va fer la seva particular commemoració dels 44 anys de Constitució espanyola aquest dimecres amb un acte al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, que incloïa una taula rodona amb diversos constitucionalistes. La figura principal va ser l'exmagistrat del Tribunal Constitucional, Manuel Aragón, un dels qui va emetre la sentència contra el nou Estatut. Un posicionament que va deixar estabornit el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va ser qui el va designar en el seu moment. Aragón va fer una intervenció incendiària, assegurant que la Constitució estava en perill pels pactes del govern espanyol amb els independentistes, i afirmant que la llei no es compleix a Catalunya.

Entre el públic hi havia alguns membres del PP, com Alberto Fernández i Juan Milián. El representant del PSC era l'històric Josep Maria Sala, que va quedar astorat davant les paraules d'Aragón, secundades pels altres ponents, com Teresa Freixes. Al final de l'acte, Sala va fer arribar una nota al moderador fent constar la seva discrepància absoluta amb el que s'havia dit, i se'n va anar abans d'acabar l'acte. En el si de Societat Civil, les diferències entre membres dels partits constitucionalistes han estat constants des del seu naixement i ara els missatges de l'entitat i l'estratègia del PSC semblen del tot incompatibles.

Vist i llegit

Ara que tothom parla de Messi i de l'elegant maduresa del seu joc, menys explosiu i més quirúrgic, és pertinent recuperar els treballs literaris que millor l'han explicat. Un és el de Jordi Puntí, que aquesta setmana recordava a El Periódico que la mateixa selecció francesa, rival de l'Argentina a la final de diumenge, sap que el futbol sencer vol que guanyi Messi. L'escriptor de Manlleu va publicar el 2018 un llibre canònic, Tot Messi (Empúries), en què traslladava a la lectura el plaer de veure jugar qui va ser el 10 del Barça. Puntí, capaç de desgranar la grandesa de l'estrella argentina, se submergia en les grans preguntes que ara es comencen a divisar, com la incògnita de com serà el futbol sense Messi. Que el buit s'ompli amb el record d'un Messi coronat amb la copa que tant desitjava. 

 El nom propi

José Ramón Bauzá, expresident balear i ara eurodiputat de Ciutadans, es va afanyar a deixar clar que no té cap vincle amb el Qatargate quan l'escàndol de suborns que ha sacsejat el Parlament Europeu va emergir a finals de la setmana passada. Bauzá sabia que eren públics els seus missatges de suport al règim qatarià, difosos àmpliament a les xarxes, i també que era conegut que presidia el grup d'amistat UE-Qatar, format per diversos eurodiputats que ara ha quedat en període d'hibernació. Però ara té més coses a explicar, com el viatge a Doha en classe business i allotjament en hotel de cinc estrelles que Bauzá va fer mesos enrere, amb contactes amb diversos ministres del país àrab. El cas té encara capítols pendents. De fet, l'exvicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili -nom propi d'aquesta investigació sobre corrupció- té pendent una declaració que serà rellevant.

 Els imperdibles

Si teniu ganes de fer-vos un homenatge aquest Nadal en forma de llibre, no podeu deixar escapar l'obra que ha escrit Florian Huber, publicada aquesta mateixa tardor. A Prométeme que te pegarás un tiro -traduïda al castellà per Ático de los libros-, l'historiador indaga en els suïcidis que es van multiplicar a Alemanya coincidint amb el final del Tercer Reich. La investigació busca respostes a un tabú, el dels milers d'alemanys que van acabar amb la seva vida amb la conclusió de la guerra, i explora com era la relació entre la societat germànica i el nazisme. No us el perdeu. Bon cap de setmana!  

 ​