18
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
12:23h
"Diputats i diputades, cobrem un pastón". Amb aquesta contundència es va expressar l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà durant el ple de l'any 2021 que va aprovar el pressupost del Parlament per al curs actual. Va tirar endavant sense un acord perquè les dietes que cobren els diputats -una quantitat fixa mensual en funció del lloc on viuen, tant si es desplacen com no- passin a tributar, i així regularitzar una situació anòmala, ja que actualment són considerades "indemnitzacions" lliures d'impostos. Un any després, el desinterès per regularitzar aquesta carpeta s'ha instal·lat al Parlament i la majoria dels partits tornarà a aprovar, si res no canvia en els propers dies, el pressupost de la cambra per l'any vinent sense resoldre una qüestió difícil d'explicar a la ciutadania: que els representants públics, al contrari de la resta dels treballadors del país, no estiguin obligats a pagar impostos per part de la feina que fan.
Què cobren els parlamentaris? Els diputats i diputades reben un sou base de més de 2.900 euros mensuals. Les dietes que perceben oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals, segons el lloc on viuen, facin o no desplaçaments. Aquest fet, precisament, va aixecar polèmica durant la pandèmia, quan els diputats seguien cobrant malgrat fer els plens telemàtics des de casa. Va ser l'any passat quan els grups amb presència a la mesa es van comprometre a trobar la manera per incloure aquestes indemnitzacions en el sou, però finalment no ha estat prioritari posar fil a l'agulla, perquè el debat sobre qui ha de pagar els impostos resultants de la regularització no s'està abordant de manera específica.
Aquest mes de setembre, la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, va enllestir els comptes de la cambra sense incloure la regularització de les dietes. Va ser una de les primeres carpetes que va assumir quan va passar a representar la cambra arran de la suspensió de Laura Borràs, tot i que ja s'havia encarregat d'aquesta matèria en els pressupostos de l'any anterior. Un cop presentats, la mesa ampliada del Parlament del 29 de setembre els va aprovar sense el suport de la CUP ni dels comuns. Ara, es votaran definitivament al ple del 21 i 22 de desembre. El nou pressupost per la cambra és de 66,9 milions d'euros, fet que suposa un increment del 2,13% en relació al pressupost actual.
Si l'any passat es va incloure un mecanisme per tenir marge per avançar progressivament en la regularització, enguany es fa marxa enrere i ni tan sols es preveu. L'únic que s'inclou, com ja s'ha fet en tres ocasions anteriors -en compliment de la disposició transitòria segona del reglament que estableix que aquestes indemnitzacions s'han de reduir gradualment per anar-les incorporant a l'assignació fixa- és que una mensualitat d'aquestes dietes, a partir de l'any vinent, passi a tributar, el que suposa una quantia d'entre 1.400€ i 2.000€ per diputat anuals.
Si bé hi ha un cert consens sobre la necessitat de regularitzar-les, el dilema es troba en qui ha d'assumir la retenció de l'IRPF resultant de la inclusió de les indemnitzacions en el sou: els diputats o la cambra? L'any passat, quan es va obrir el debat, ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van considerar que hauria de ser el Parlament qui cobrís aquest cost -per bé que amb diferents posicions en relació amb el percentatge-, mentre que els comuns i la CUP van votar-hi en contra perquè consideren que ha d'anar a càrrec de cada diputat i no suposar més despesa per a la cambra catalana.
Durant aquest últim curs i des de l'aprovació de l'últim pressupost, només la CUP ha fet propostes per reobrir el meló de la regularització. Al març, al juliol i al setembre, segons ha pogut saber Nació, la formació anticapitalista va portar a la mesa del Parlament una iniciativa per forçar els grups a posicionar-se sobre aquesta qüestió, però ha estat desestimada en totes les ocasions. La proposta de la CUP passa perquè les despeses de representació passin a integrar-se al sou dels diputats i que la despesa afegida que suposarà la seva tributació d'IRPF sigui assumida per cadascun dels parlamentaris i no amb diners públics. També reclamen que només s'abonin els viatges i desplaçaments que estiguin justificats.
Els comuns, que també són partidaris d'aquesta via, recorden que no formen part de la mesa del Parlament, encarregada d'abordar aquesta situació en tant que òrgan rector de la cambra, però fonts del partit asseguren que van votar en contra dels pressupostos a la mesa ampliada i que ho tornaran a fer al ple de la setmana vinent. En una entrevista a Nació, la líder del partit, Jéssica Albiach, va carregar contra el PSC, ERC i Junts per bloquejar un acord per desencallar-ho i va lamentar que la seva formació i la CUP siguin les úniques que defensen tributar el què es cobra: "Els demano que, igual que la ciutadania paga els impostos del 100% del que cobra, nosaltres ho fem igual", declarava.
Què diuen els partits majoritaris de la cambra? Des de l'entorn d'ERC, al·leguen que és la falta d'acord la que impedeix avançar en la regularització. De fet, no han tornat a obrir el debat més enllà d'incloure en el pressupost la proposta perquè una mensualitat passi a tributar, com ja es feia en anys anteriors. Des del PSC no incideixen en la qüestió.
Des de Junts tampoc han mantingut, últimament, un perfil actiu, tot i que la presidenta suspesa, Laura Borràs, quan va esclatar la polèmica per la eternització d'aquesta anomalia, va assegurar que havia fet una proposta perquè tots els diputats rebin la mateixa quantitat fixa mensual -uns 17.000 euros- independentment d'on visquin i que els diputats que vinguin de lluny hagin de justificar pernoctacions i quilometratge. Aquesta opció tampoc va convèncer la majoria dels diputats. Davant del desacord dels partits, ella mateixa va renunciar el mes de gener a cobrar les dietes de desplaçament, atès que ja disposava de cotxe oficial.
L'any 2023 començarà, si res no canvia, amb aquest debat obert una vegada més. El funcionament per resoldre aquesta situació dista molt de la dil·ligència que han tingut els diputats quan les polèmiques han afectat els funcionaris. Aquest 2022, a la cambra catalana hi ha hagut fets que han ressonat com les llicències per edat o la contractació del fill de la secretària general del Parlament com uixer. Avui, ja no hi ha prejubilacions d'or ni tampoc secretària general, perquè va dimitir. Queda demostrat que els ritmes per resoldre polèmiques són ben diferents quan afecten els funcionaris que quan repercuteixen directament sobre els sous dels representants polítics.
Què cobren els parlamentaris? Els diputats i diputades reben un sou base de més de 2.900 euros mensuals. Les dietes que perceben oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals, segons el lloc on viuen, facin o no desplaçaments. Aquest fet, precisament, va aixecar polèmica durant la pandèmia, quan els diputats seguien cobrant malgrat fer els plens telemàtics des de casa. Va ser l'any passat quan els grups amb presència a la mesa es van comprometre a trobar la manera per incloure aquestes indemnitzacions en el sou, però finalment no ha estat prioritari posar fil a l'agulla, perquè el debat sobre qui ha de pagar els impostos resultants de la regularització no s'està abordant de manera específica.
Aquest mes de setembre, la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, va enllestir els comptes de la cambra sense incloure la regularització de les dietes. Va ser una de les primeres carpetes que va assumir quan va passar a representar la cambra arran de la suspensió de Laura Borràs, tot i que ja s'havia encarregat d'aquesta matèria en els pressupostos de l'any anterior. Un cop presentats, la mesa ampliada del Parlament del 29 de setembre els va aprovar sense el suport de la CUP ni dels comuns. Ara, es votaran definitivament al ple del 21 i 22 de desembre. El nou pressupost per la cambra és de 66,9 milions d'euros, fet que suposa un increment del 2,13% en relació al pressupost actual.
Si l'any passat es va incloure un mecanisme per tenir marge per avançar progressivament en la regularització, enguany es fa marxa enrere i ni tan sols es preveu. L'únic que s'inclou, com ja s'ha fet en tres ocasions anteriors -en compliment de la disposició transitòria segona del reglament que estableix que aquestes indemnitzacions s'han de reduir gradualment per anar-les incorporant a l'assignació fixa- és que una mensualitat d'aquestes dietes, a partir de l'any vinent, passi a tributar, el que suposa una quantia d'entre 1.400€ i 2.000€ per diputat anuals.
El desacord: qui ha d'assumir la retenció?
Si bé hi ha un cert consens sobre la necessitat de regularitzar-les, el dilema es troba en qui ha d'assumir la retenció de l'IRPF resultant de la inclusió de les indemnitzacions en el sou: els diputats o la cambra? L'any passat, quan es va obrir el debat, ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van considerar que hauria de ser el Parlament qui cobrís aquest cost -per bé que amb diferents posicions en relació amb el percentatge-, mentre que els comuns i la CUP van votar-hi en contra perquè consideren que ha d'anar a càrrec de cada diputat i no suposar més despesa per a la cambra catalana.
Durant aquest últim curs i des de l'aprovació de l'últim pressupost, només la CUP ha fet propostes per reobrir el meló de la regularització. Al març, al juliol i al setembre, segons ha pogut saber Nació, la formació anticapitalista va portar a la mesa del Parlament una iniciativa per forçar els grups a posicionar-se sobre aquesta qüestió, però ha estat desestimada en totes les ocasions. La proposta de la CUP passa perquè les despeses de representació passin a integrar-se al sou dels diputats i que la despesa afegida que suposarà la seva tributació d'IRPF sigui assumida per cadascun dels parlamentaris i no amb diners públics. També reclamen que només s'abonin els viatges i desplaçaments que estiguin justificats.
Els comuns, que també són partidaris d'aquesta via, recorden que no formen part de la mesa del Parlament, encarregada d'abordar aquesta situació en tant que òrgan rector de la cambra, però fonts del partit asseguren que van votar en contra dels pressupostos a la mesa ampliada i que ho tornaran a fer al ple de la setmana vinent. En una entrevista a Nació, la líder del partit, Jéssica Albiach, va carregar contra el PSC, ERC i Junts per bloquejar un acord per desencallar-ho i va lamentar que la seva formació i la CUP siguin les úniques que defensen tributar el què es cobra: "Els demano que, igual que la ciutadania paga els impostos del 100% del que cobra, nosaltres ho fem igual", declarava.
Què diuen els partits majoritaris de la cambra? Des de l'entorn d'ERC, al·leguen que és la falta d'acord la que impedeix avançar en la regularització. De fet, no han tornat a obrir el debat més enllà d'incloure en el pressupost la proposta perquè una mensualitat passi a tributar, com ja es feia en anys anteriors. Des del PSC no incideixen en la qüestió.
Des de Junts tampoc han mantingut, últimament, un perfil actiu, tot i que la presidenta suspesa, Laura Borràs, quan va esclatar la polèmica per la eternització d'aquesta anomalia, va assegurar que havia fet una proposta perquè tots els diputats rebin la mateixa quantitat fixa mensual -uns 17.000 euros- independentment d'on visquin i que els diputats que vinguin de lluny hagin de justificar pernoctacions i quilometratge. Aquesta opció tampoc va convèncer la majoria dels diputats. Davant del desacord dels partits, ella mateixa va renunciar el mes de gener a cobrar les dietes de desplaçament, atès que ja disposava de cotxe oficial.
L'any 2023 començarà, si res no canvia, amb aquest debat obert una vegada més. El funcionament per resoldre aquesta situació dista molt de la dil·ligència que han tingut els diputats quan les polèmiques han afectat els funcionaris. Aquest 2022, a la cambra catalana hi ha hagut fets que han ressonat com les llicències per edat o la contractació del fill de la secretària general del Parlament com uixer. Avui, ja no hi ha prejubilacions d'or ni tampoc secretària general, perquè va dimitir. Queda demostrat que els ritmes per resoldre polèmiques són ben diferents quan afecten els funcionaris que quan repercuteixen directament sobre els sous dels representants polítics.