13
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
15:04h
"No hi haurà un referèndum d'autodeterminació". Així de rotund s'ha manifestat aquest dimarts el govern espanyol després del consell de ministres. Sobre la proposta d'ERC d'un referèndum d'autodeterminació que establiria un 55% de vots favorables per assolir la independència, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha manifestat que "l'agenda d'ERC és contrària a la Constitució i no hi haurà cap referèndum".
"Des que Pedro Sánchez és president, a Catalunya es compleix la llei". La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha insistit en què la reforma del codi penal sobre malversació -acordada per PSOE i ERC- "endureix la persecució dels corruptes i homologa la legislació espanyola a l'europea" per "perseguir tot tipus de malversació". Rodríguez ha assenyalat que els esdeveniments a Catalunya estan donant la raó a l'executiu, que té com a gran objectiu "recuperar la concòrdia i la convivència a Catalunya". I ho ha recalcat proclamant: "No volem tornar a la Catalunya del 2017", una voluntat de la qual, ha dit el govern espanyol pot "presumir".
Rodríguez ha subratllat que el govern espanyol "vol resoldre problemes" i que el conflicte a Catalunya era el segon problema dels ciutadans fa uns anys, i que ara es troba en vies de solució. "Només cal veure els carrers de Catalunya", ha assegurat, tot aprofitant per etzibar contra el PP i Alberto Núñez Feijóo per "pensar en mocions", en al·lusió a la voluntat de Vox de presentar una moció de censura i en les declaracions de Feijóo explicant que ho han intentat però han trobat pocs suports.
Per la seva banda, la reforma del codi penal avança en el seu tràmit parlamentari. Aquest dimarts, la comissió de Justícia del Congrés ha avalat el dictamen de la reforma, que obre la porta per a la votació definitiva al ple. Ho ha fet amb una crítica radical des del bloc de dretes, que titlla la modificació del text d'atac a la Constitució, i alhora amb els retrets de Junts i la CUP, que consideren insuficient els canvis i no resolen el problema polític de fons.
La reforma inclou derogar el delicte de sedició, modificar el delicte de malversació per castigar amb menys pena de presó el mal ús de recursos públics sense ànim de lucre -cosa que penalitzaria l'1-O-, i canvis en els desordres públics, molt criticats per l'independentisme -excepte ERC- i els moviments socials. Els proper pas, aquest dijous, és traslladar la votació al ple del Congrés, abans que el text es voti al Senat i entri en vigor.
Els dos socis de coalició, el PSOE i Unides Podem, amb el suport d'Esquerra Republicana, PNB, Bildu i PDECat han afermat una reforma que es preveu que entrarà en vigor abans d'acabar l'any, i que avança conjuntament amb reformes al Poder Judicial per desbloquejar els nomenaments de magistrats del Tribunal Constitucional.
"Des que Pedro Sánchez és president, a Catalunya es compleix la llei". La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha insistit en què la reforma del codi penal sobre malversació -acordada per PSOE i ERC- "endureix la persecució dels corruptes i homologa la legislació espanyola a l'europea" per "perseguir tot tipus de malversació". Rodríguez ha assenyalat que els esdeveniments a Catalunya estan donant la raó a l'executiu, que té com a gran objectiu "recuperar la concòrdia i la convivència a Catalunya". I ho ha recalcat proclamant: "No volem tornar a la Catalunya del 2017", una voluntat de la qual, ha dit el govern espanyol pot "presumir".
Rodríguez ha subratllat que el govern espanyol "vol resoldre problemes" i que el conflicte a Catalunya era el segon problema dels ciutadans fa uns anys, i que ara es troba en vies de solució. "Només cal veure els carrers de Catalunya", ha assegurat, tot aprofitant per etzibar contra el PP i Alberto Núñez Feijóo per "pensar en mocions", en al·lusió a la voluntat de Vox de presentar una moció de censura i en les declaracions de Feijóo explicant que ho han intentat però han trobat pocs suports.
Per la seva banda, la reforma del codi penal avança en el seu tràmit parlamentari. Aquest dimarts, la comissió de Justícia del Congrés ha avalat el dictamen de la reforma, que obre la porta per a la votació definitiva al ple. Ho ha fet amb una crítica radical des del bloc de dretes, que titlla la modificació del text d'atac a la Constitució, i alhora amb els retrets de Junts i la CUP, que consideren insuficient els canvis i no resolen el problema polític de fons.
La reforma inclou derogar el delicte de sedició, modificar el delicte de malversació per castigar amb menys pena de presó el mal ús de recursos públics sense ànim de lucre -cosa que penalitzaria l'1-O-, i canvis en els desordres públics, molt criticats per l'independentisme -excepte ERC- i els moviments socials. Els proper pas, aquest dijous, és traslladar la votació al ple del Congrés, abans que el text es voti al Senat i entri en vigor.
Els dos socis de coalició, el PSOE i Unides Podem, amb el suport d'Esquerra Republicana, PNB, Bildu i PDECat han afermat una reforma que es preveu que entrarà en vigor abans d'acabar l'any, i que avança conjuntament amb reformes al Poder Judicial per desbloquejar els nomenaments de magistrats del Tribunal Constitucional.