13
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
14
de desembre
a les
7:24h
L'exalcalde Xavier Trias, ara ja aspirant oficial a l'alcaldia de Barcelona a les pròximes eleccions del 2023, ha fet la seva presentació de la candidatura deixant de banda els colors de Junts, el partit del qual es membre, com a picada d'ullet per atraure més suports. Així, el fet que tant aquest aquest matí hagi publicat un vídeo de confirmació del seu pas endavant sense cap distinció de la formació política, sumat a una posada en escena d'un únic micròfon sense cap més motiu en mig dels Jardins de Salvador Espriu en la presentació a la premsa, han evidenciat el tarannà del nou aspirant a l'alcaldia. "No amagarem res, la gent sap que soc de Junts, però jo em presento com a Trias i pretenc que molta gent que no és de Junts doni suport a la meva candidatura", ha resumit l'antic representant de Convergència i Unió. En aquest sentit, s'ha referit al fet que hi hagut "converses" amb el seu anterior partit, el PDECat, però que encara no n'ha extret cap "compromís".
Aquesta declaració d'intencions, igualment, lliga amb l'anunci que els actuals regidors barcelonins Neus Munté i Jordi Martí Galbis l'acompanyaran a la llista com a número 2 i 3 respectivament. En el mateix sentit, malgrat que a evitar donar noms, s'ha referit a altres personalitats de l'entorn postconvergent que ja li haurien mostrat que estan "d'acord" amb sumar-se a la seva candidatura. Entre aquests noms hi ha l'exconsellera Victòria Alsina, l'expresident del Port de Barcelona Damià Calvet, i el també exconseller Ramon Tremosa. Per contra, ha incidit en què un altre nom que havia sonat amb força, com el de l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, ha quedat finalment descartat després que s'hagi posat al capdavant de la Fundació Pasqual Maragall.
Durant la seva ponència, Trias també ha defensat que s'hi presenta perquè considera que Barcelona actualment "està desnortada", a més de ser "bruta" i "insegura". I s'ha reivindicat com una eina per "posar ordre". En aquest sentit, ha apuntat que l'única promesa de pactes electorals que ara mateix es planteja és que no donarà suport a Ada Colau per fer-la alcaldessa, si la llista de Barcelona en Comú és la més votada. En canvi, sí que deixa la porta oberta a fer-ho amb el PSC o ERC. A banda, ha confirmat que si no és alcalde, no es quedarà fent oposició al consistori.
Igualment, sobre el projecte de ciutat que té en ment, i en contraposició als comuns, ha apuntat que "per lluitar contra la pobresa hi ha dues maneres de fer-ho: amb subvencions o fent que es creï activitat econòmica", i que la seva opció és la segona. També s'ha mostrat partidari d'estudiar si hi ha alguna manera d'aturar el projecte de connexió del tramvia per la Diagonal, que veu complicat frenar almenys pel que fa a les obres entre Glòries i Verdaguer, però que té clar que no és l'adequat. "La meva idea no és continuar el tramvia fent travessar tota la ciutat. És un disbarat. Hi ha gent que ho planteja com una cosa molt important. Això és molt important pel compte d'explotació del tramvia, però per als ciutadans", ha defensat.
Confiat d'aconseguir almenys els 14 regidors que va sumar a les eleccions del 2011, el nou aspirant de Junts ha assegurat que es conforma que el votin els ciutadans que ho van fer onze anys enrere. També, pel que fa al paper de Barcelona en clau independentista, ha reivindicat que si és alcalde sempre estarà al costat del president de la Generalitat perquè la ciutat no ha de fer "de contrapoder".
Qüestionat sobre si tornarà a posar com a condició ser la llista més votada per ser alcalde o si es planteja arribar a acords postelectorals si la seva candidatura no guanya, Xavier Trias ha estat contundent, amb una referència implícita al nomenament d'Ada Colau amb els vots de Manuel Valls: "Aquestes coses estranyes d'aconseguir segons quins vots estranys no ho he fet mai. És evident que si hi ha una llista que sigui la més votada, que espero ser jo, espero ser l'alcalde. Si és un altre, li donaré suport sempre i quan no sigui Colau".
Aquesta declaració d'intencions, igualment, lliga amb l'anunci que els actuals regidors barcelonins Neus Munté i Jordi Martí Galbis l'acompanyaran a la llista com a número 2 i 3 respectivament. En el mateix sentit, malgrat que a evitar donar noms, s'ha referit a altres personalitats de l'entorn postconvergent que ja li haurien mostrat que estan "d'acord" amb sumar-se a la seva candidatura. Entre aquests noms hi ha l'exconsellera Victòria Alsina, l'expresident del Port de Barcelona Damià Calvet, i el també exconseller Ramon Tremosa. Per contra, ha incidit en què un altre nom que havia sonat amb força, com el de l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, ha quedat finalment descartat després que s'hagi posat al capdavant de la Fundació Pasqual Maragall.
Durant la seva ponència, Trias també ha defensat que s'hi presenta perquè considera que Barcelona actualment "està desnortada", a més de ser "bruta" i "insegura". I s'ha reivindicat com una eina per "posar ordre". En aquest sentit, ha apuntat que l'única promesa de pactes electorals que ara mateix es planteja és que no donarà suport a Ada Colau per fer-la alcaldessa, si la llista de Barcelona en Comú és la més votada. En canvi, sí que deixa la porta oberta a fer-ho amb el PSC o ERC. A banda, ha confirmat que si no és alcalde, no es quedarà fent oposició al consistori.
Repensar el tramvia per la Diagonal
Igualment, sobre el projecte de ciutat que té en ment, i en contraposició als comuns, ha apuntat que "per lluitar contra la pobresa hi ha dues maneres de fer-ho: amb subvencions o fent que es creï activitat econòmica", i que la seva opció és la segona. També s'ha mostrat partidari d'estudiar si hi ha alguna manera d'aturar el projecte de connexió del tramvia per la Diagonal, que veu complicat frenar almenys pel que fa a les obres entre Glòries i Verdaguer, però que té clar que no és l'adequat. "La meva idea no és continuar el tramvia fent travessar tota la ciutat. És un disbarat. Hi ha gent que ho planteja com una cosa molt important. Això és molt important pel compte d'explotació del tramvia, però per als ciutadans", ha defensat.Confiat d'aconseguir almenys els 14 regidors que va sumar a les eleccions del 2011, el nou aspirant de Junts ha assegurat que es conforma que el votin els ciutadans que ho van fer onze anys enrere. També, pel que fa al paper de Barcelona en clau independentista, ha reivindicat que si és alcalde sempre estarà al costat del president de la Generalitat perquè la ciutat no ha de fer "de contrapoder".
Qüestionat sobre si tornarà a posar com a condició ser la llista més votada per ser alcalde o si es planteja arribar a acords postelectorals si la seva candidatura no guanya, Xavier Trias ha estat contundent, amb una referència implícita al nomenament d'Ada Colau amb els vots de Manuel Valls: "Aquestes coses estranyes d'aconseguir segons quins vots estranys no ho he fet mai. És evident que si hi ha una llista que sigui la més votada, que espero ser jo, espero ser l'alcalde. Si és un altre, li donaré suport sempre i quan no sigui Colau".
En defensa de Vives, condemnat per corrupció
El retorn de Trias, a més, va acompanyat d'una herència incòmoda: el record d'Antoni Vives, qui va ser tinent d'alcalde entre 2011 i 2015 a l'Ajuntament, i que l'any passat va ser condemnat a dos anys de presó per corrupció després d'arribar a un pacte amb la Fiscalia. L'exregidor de CiU, que també va acceptar inhabilitació, estava acusat d'haver contractat un exalcalde d'Unió que no va fer cap feina i que va implicar que s'embutxaquessin 155.067 euros. Finalment, Vives va salvar la presó en commutar la pena per sis mesos de treball comunitari i el retorn dels diners malversats.
Qüestionat per aquesta relació en el seu mandat com a alcalde, Trias ha tancat files amb el seu exregidor. "Tinc molt contacte amb Antoni Vives, me l'estimo i crec que el que ha passat amb ell és una absoluta vergonya. És com una venjança i és lamentable", ha valorat l'actual primera espasa de Junts a les properes eleccions, en relació a l'embat judicial que va afrontar Vives.