«Carai, quanta gent!»: retorn institucional a mig gas de Pujol al Parlament

Laura Borràs i Albert Batet acompanyen l'expresident de la Generalitat al final del norantè aniversari de la cambra catalana; Pere Aragonès i Alba Vergés, en canvi, eviten creuar-se'l pels passadissos

Jordi Pujol arribant al Parlament amb motiu del 90è aniversari.
Jordi Pujol arribant al Parlament amb motiu del 90è aniversari. | David Zorrakino (EP)
13 de desembre del 2022
Actualitzat a les 22:33h
Punt i final a l'ostracisme de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, al Parlament. Han passat 18 any des que va deixar la presidència, i vuit des d'aquell 25 de juliol del 2014 en què va confessar l'existència de diners sense declarar a l'estranger. Ho va acabar de certificar en seu parlamentària, en el marc de la comissió d'afers institucionals de la cambra catalana que va tractar el cas Pujol. Aquella va ser la penúltima vegada que posava un peu al Parlament. Ho va tornar a fer de manera discreta el 2016, arran d'un acte per acomiadar l'expresidenta d'Òmnium Muriel Casals. En aquella ocasió va ocupar una de les últimes files de l'auditori. Aquesta vegada ha estat diferent i ha entrat al Parlament amb una invitació explícita per participar en l'acte del norantè aniversari de la institució, tot i que la seva entrada no ha estat llampant.

Pujol ha arribat a la cambra acompanyat del seu fill Pere a les 17.58, dos minuts abans de començar l'acte. A l'entrada no l'esperava cap autoritat, però ha coincidit per casualitat amb l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que li ha donat la benvinguda. "M'alegro molt de veure't", li ha dit la també exconsellera, i tot seguit li ha fet un petó a la mà. "Anem, anem", ha respost Pujol, preguntant cap a on s'havia de dirigir. L'expresident volia ser puntual. Plegats, han pujat per l'acensor de la cambra catalana i ja al primer pis del Parlament, on hi ha l'hemicicle, un ampli desplegament mediàtic l'ha rebut. "Carai, quanta gent, noi", ha exclamat Pujol, mentre anava preguntant a un treballador de la cambra i al seu fill "cap a on" havia d'anar. Jordi Pujol ha seguit la sessió solemne des de la tribuna de convidats. La resta d'expresidents de la Generalitat i del Parlament, en canvi, s'han situat a les llotges reservades per a les autoritats. 
 

Jordi Pujol a la tribuna de convidats del Parlament.  Foto: ACN


Va ser el mes de setembre quan Pujol va tornar a tenir l'atenció mediàtica i política del país. Va tenir un ictus que el va mantenir ingressat durant uns dies. Després, a mitjans de novembre va reaparèixer a Manresa en un acte sobre la presentació de les memòries del metge Carles Llussà, amic seu de la primera etapa de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En aquell acte, Pujol fins i tot va fer una petita intervenció. No ha estat el cas d'aquesta ocasió, en la qual no ha fet declaracions, tot i que sí que ha volgut, un cop s'ha acabat l'acte, fer una volta pel Parlament. L'ha feta agafada del braç de la presidenta de Junts Laura Borràs. Al mateix temps, els republicans Pere Aragonès i Alba Vergés feien temps mirant una exposició sobre els 90 anys de la cambra que s'ha situat als passos perduts del Parlament. No han intercanviat paraula amb Pujol i han evitat creuar-se'l.
 

Laura Borràs i Jordi Pujol al Parlament. Foto: C.R

 

Assumpta Escarp, Alba Vergés i Pere Aragonès mirant l'exposició del Parlament. Foto: C.R


Fa setmanes -fins i tot mesos- que el Parlament preparava aquest acte. Primer sota la responsabilitat de la presidenta suspesa -Borràs- i després a càrrec de la vicepresidenta primera en funcions de presidenta -Vergés-. Més enllà de les invitacions a prop de 600 exdiputats i als expresidents de la Generalitat per part de l'àrea de relacions institucionals del Parlament, la mateixa Vergés es va encarregar d'enviar invitacions personalment a exdiputats de la cambra: "Serà molt bonic si som molta gent i podem compartir que en aquell moment el president Macià va escollir el Palau de la Ciutadella, construït per oprimir-nos com a poble, per passar a ser la casa del poble", escrivia Vergés en algunes d'aquestes invitacions, a les quals ha tingut accés Nació.

Més enllà de Pujol, hi han participat també els expresidents Artur Mas i José Montilla. Quim Torra no hi ha pogut assistir per motius familiars, Pasqual Maragall per la seva malaltia, i Carles Puigdemont pel seu exili. La sessió solemne ha començat a les sis de la tarda amb la projecció de l'històric discurs que el president Macià va pronunciar en la sessió constitutiva del Parlament del 6 de desembre del 1932. Vergés ha donat el tret de sortida de l'acte, donant la benvinguda a les autoritats assistents, i ho ha fet sota l'atenta mirada de Borràs, també des de la tribuna de convidats.
 

La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, a la tribuna de convidats Foto: ACN


Va ser el juny de 2021, amb Borràs al capdavant del Parlament, que la cambra va aprovar una resolució conjunta de Junts, ERC, CUP i comuns perquè la legislatura que va començar aquell 6 de desembre fos considerada la primera de la institució, en comptes de la del Parlament restablert del 1980, com fins aleshores. Aquest dimarts, Borràs ha arribat al Parlament quan faltaven 15 minuts per començar l'acte. No ha assistit a l'inici del ple, com és costum des que va ser suspesa, sinó que ha vingut directament per a l'acte solemne. Ha entrat a la cambra catalana acompanyada del seu excap de gabinet, Pep Elias, i tot just entrar, s'ha saludat amb la diputada de Junts Judith Toronjo. "Tard i malament. Tocava el dia sis", ha exclamat Borràs, en referència a que l'acte s'hauria d'haver celebrat, segons ella, el sis de desembre -dia de la Constitució- quan es complien exactament els 90 anys.

Dins l'hemicicle han pres la paraula tots els grups parlamentaris. Pujol ha aplaudit algunes de les intervencions. Només el president de Junts, Albert Batet, li ha donat la benvinguda explícitament quan ha pres la paraula; a Pujol, però també a Mas i Montilla. També el diputat Carlos Carrizosa s'hi ha referit, a l'expreident, però no precisament per donar-li la benvinguda. Aragonès se les ha enginyat per no haver-li de dirigir cap paraula explícitament: ha donat la benvinguda als expresidents de la Generalitat, en general, sense dir noms ni cognoms. En la seva intervenció, Aragonès ha fet valdre el llegat d'expresidents del seu partit com Macià, però també de Josep Tarradellas, i ha erigit el Parlament com la seu on "neixen" i es "preserven" les llibertats dels ciutadans, tot i els moments difícils, i ha repetit el seu discurs de governar pel país "sencer". 

El Parlament del 1932
A tres quarts de quatre i cinc minuts de la tarda del 6 de desembre de 1932 començava la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre, en la qual va participar el president provisional de la Generalitat, Francesc Macià. Durant la sessió, el Parlament va elegir Lluís Companys president de la mesa interina, càrrec per al qual va ser reelegit definitivament en la sessió del 13 de novembre.

Aquelles eleccions van ser històriques per ERC. Llavors hi havia 85 diputats, i els republicans en van obtenir 56. Els seguien la Lliga (16), Unió Socialista de Catalunya (5) i Partit Radical Autònom (4). Quatre formacions més -Unió Catalanista, Partit Republicà Democràtic Federal, Unió Democràtica de Catalunya i Partit Catalanista Republicà- van obtenir un sol representant. D'aquell resultat, a banda de companys, la mesa va quedar definida amb Joan Casanovas (ERC) com a vicepresident primer, Antoni Martínez (Lliga) com a vicepresident segon, i Martí Rouret i Antoni Dot (ERC), Josep Maria Casabò (Lliga) i Carles Gerhard (Unió Socialista) com a secretaris.
 

Exposició 90 anys Parlament. Foto: C.R


El 14 de desembre el Parlament elegia Macià com a primer president de la Generalitat. El 20 de desembre es presentava el primer Govern de la Generalitat, i pocs dies després s'aprovaven els primers pressupostos. 

És arran d'aquest moviment que l'acte pren més sentit. Més enllà de la recepció solemne, aquest mateix dimarts s'ha inaugurat al Parlament l'exposició 90 anys de la constitució del Parlament de Catalunya, instal·lada als passos perduts. Reprodueix fotografies, documents i articles periodístics sobre el context a l'hora de constituir el Parlament. Des de manifestacions per l'entusiasme institucional i popular a les decisions que comportava, com per exemple escollir el lloc on situar el Parlament, ja que més enllà de la Ciutadella, s'havien contemplat altres opcions. La mostra es podrà visitar fins al 14 d'abril -dia de la república- de l'any que ve.
 
Arxivat a