A més, a l'hora d'explicar-se aquesta nova situació, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha atribuït a la pandèmia gran part de l'afectació sobre el coneixement d'aquestes assignatures entre els infants i adolescents. I es remarca que altres països han experimentat una tendència similar. "Aquestes matèries són les que més requereixen d'unes condicions d'escolarització per ser adquirides", ha expressat, abans de concretar que les iniciatives anirien destinades especialment a "l'alumnat vulnerable".
Els motius que han fet necessàries les mesures són la reducció de 5 punts a 6è i 5,5 punts a quart d'ESO pel que fa a matemàtiques. Això situa aquesta assignatura amb una mitjana de 71,1 punts sobre cent a l'últim estadi de l'educació primària i amb 61,2 punts, a secundària. D'altra banda, l'aprenentatge del català cau amb més força entre els més petits. A 6è, la reducció és de 4 punts, situant-se amb 72,5 punts, mentre que a 4t d'ESO arriba a 74,1 punts, després d'experimentar una davallada de gairebé dos punts i mig.
Tant a primària com a secundària, a més, la puntuació en llengua catalana està per darrere de les notes de castellà. Unes dades que arriben en mig d'una polèmica intensificada els últims mesos, després que el Parlament hagi tirat endavant una nova llei sobre el català com a llengua vehicular a l'escola, mentre que cada vegada hi ha més escoles que es tornen a trobar ordres judicials per aplicar 25% de castellà en el dia a dia.
Per posar remei a aquestes mancances, s'han desplegat diverses iniciatives que entraran en funcionament el curs 2023/2024. Un exemple són els clubs de matemàtiques per a professors, que volen ser un espai de reflexió pedagògica i que arribaran a 800 docents, segons l'Agència Catalana de Notícies. També hi haurà una borsa de professors formadors amb 300 places disponibles.
En relació al català, s'aplicaran noves proves orals a les avaluacions de competències bàsiques per estudiar la capacitat d'expressió i la fluïdesa de l'alumnat. Alhora, hi haurà més recursos perquè aquest mateix curs escolar s'augmenti la xifra de docents amb el certificat C2 de català, amb un servei de reforç que pot arribar fins a 4.150 candidats. També s'oferiran guies per fomentar el català a l'aula i adaptar-se a les diverses realitats arreu del país. A més, si ara hi ha 500 centres adherits als programes d'acceleració de l'ús del català, es vol arribar a l'any 2026 havent arribat a totes les escoles i instituts del territori.
També es buscarà l'obtenció del títol C2 d'anglès, amb unes proves lliures de 1.000 places el curs següent. Pel que fa a l'alumnat, hi haurà més mobilitat i intercanvis internacionals, asseguren des del departament. També hi haurà més formació en llengua anglesa als professors, doblant les 500 places actuals. I s'ampliarà el pressupost destinat a fer activitats d'immersió en llengua anglesa a centres de complexitat, de 100.000 euros aquest any als 400.000 euros l'any vinent.