17
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
8:15h
Una de cada quatre morts a Catalunya és causada per problemes del cor o les artèries. Aquesta és la primera causa de mort dels països desenvolupats i la principal preocupació dels seus sistemes de salut pública. La hipertensió, l'arterioesclerosi, l'angina de pit, l'infart de miocardi, la insuficiència cardíaca i l'ictus són sis de les malalties cardiovasculars més freqüents, algunes de les quals produeixen morts sobtades.
Després de dos anys marcats per la pandèmia del coronavirus, amb edicions dedicades a la recerca contra la Covid i la salut mental, enguany La Marató de TV3 torna a repetir en favor de la salut cardiovascular. Parlem amb el cardiòleg i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Ramon Brugada, qui fa més de deu anys va impulsar un programa pioner per instal·lar desfibril·ladors a la via pública que s'està duent a terme a les comarques gironines.
- Quin és el principal problema vinculat a les cardiopaties?
- Són malalties del cor i, per tant, parlem d'alteracions que poden anar des del naixement estructural del cor -cardiopaties congènites-, alteracions que poden causar malalties hereditàries -cardiopaties familiars associades a mort sobtada- o fins i tot les cardiopaties típiques de la gent gran -isquèmiques-, que és el taponament de les artèries coronàries. És una manera molt àmplia de dir que hi ha un problema al cor.
- S'està fent feina suficient des de les administracions per conscienciar la ciutadania?
- Fa molts anys que estem treballant a fer entendre que hi ha uns factors de risc -el tabac, la hipertensió, la manca d'activitat física o la diabetis- que estan associats a la malaltia cardiovascular. D'això ja n'hi ha un coneixement comú per part de tothom, però és cert que es podria ampliar. No deixar fumar en els espais tancats ha estat una gran decisió dels darrers deu anys i ara que es planteja no deixar fumar a les terrasses també és una bona aposta, però és obvi que dins de les malalties cardiovasculars hi ha un concepte cultural associat a l'estil de vida que des de l'administració s'hauria de treballar.
És una feina que no pot ser únicament depenent de la persona que n'està conscienciada, s'hauria de fer una conscienciació des de les administracions per oferir les eines perquè la gent pugui disposar de temps per fer activitat física o de millor menjar, per exemple. En el cas de la dieta, que és un factor importantíssim en les malalties cardiovasculars, el menjar més car és més sa, i el menjar més barat és el més dolent. Aquest és un dels grans reptes de la societat occidental.
- La formació escolar en matèria cardiovascular podria ajudar a aquesta conscienciació?
- Tot l'aprenentatge que es pugui fer a les escoles és bo. Han d'ensenyar a tenir una vida més saludable o a fer reanimació cardiopulmonar, que són factors que consciencien els nens des del principi. El gran problema que veig és, per exemple, sèries com Merlí. Tots els adolescents de Catalunya van mirar-la i els protagonistes no deixaven de fumar. Aquí és on s'haurien d'invertir els recursos, a les xarxes i sistemes de comunicació on encara mostrem conductes que no haurien d'estar a la vista dels adolescents o dels joves. I és que si tu veus que els personatges de la sèrie, que són els teus herois, estan fumant, és molt normal que tu fumis. Al Lucky Luke, en canvi, li van substituir la cigarreta que portava a la boca per una branca, perquè van adonar-se que allò incitava els nens a fumar.
La comunicació ha de venir des de les administracions, les escoles i les famílies, que han d'explicar quins són els hàbits de salut i la millor manera de prevenir les malalties del cor. Però sobretot en les imatges que veuen els nens des de petits. Cada vegada que veig algú que fuma a la televisió penso el mateix: "Què aporta aquest moment?". Només un mal costum.
- Els primers auxilis, però, no s'expliquen. Només en tenen coneixement els professionals del sector de la salut. Com es pot canviar la dinàmica perquè arribin a la població general?
- Hi ha uns aspectes de primers auxilis que tothom hauria d'aprendre i això hauria d'anar lligat, per exemple, a treure't el carnet de conduir. És a dir, les administracions haurien de dir que per tenir el carnet de conduir cal saber fer una reanimació cardiopulmonar, utilitzar un desfibril·lador o com actuar quan hi ha hagut un accident. Hauria de sortir en una llei que digués, a part d'haver de passar un examen teòric i pràctic, has de passar un entrenament en reanimació cardiopulmonar i primers auxilis per poder conduir. La gent no està conscienciada de la necessitat d'haver-ho de fer en algun moment de la vida i s'ha de saber actuar. Hauria de ser obligatori que tothom en sàpiga.
- Vosaltres feu formació des de fa més de deu anys amb el programa "Girona, territori cardioprotegit", que ha permès la instal·lació de 1.000 desfibril·ladors arreu de la demarcació. Com poden ajudar aquests aparells a salvar vides?
- El primer cas que vam salvar va ser un avi de 87 anys que jugava al dominó amb un camioner i un paleta. Ni un ni l'altre havien tingut cap mena de formació en reanimació cardiopulmonar ni en desfibril·ladors, però seguint les instruccions del desfibril·lador que tenien instal·lat al poble li van aplicar una descàrrega elèctrica i li van salvar la vida. Quan tu tens la sensació que has de fer alguna cosa, agafes el desfibril·lador i, un cop obert, et dona instruccions dels passos a seguir.
És una màquina que no pot fer cap mal: si considera que la persona no necessita una descàrrega elèctrica quan l'ha analitzat, no es pot carregar el desfibril·lador. Agafar un desfibril·lador i posar-lo és una de les coses més fàcils i el que veiem és que la gent ho fa. És més fàcil que fer anar un telèfon mòbil o una torradora de pa, no té cap complicació. S'ha de treure la por de la població i és el que nosaltres fem amb els cursos formatius.
- Tan senzill?
- L'únic que tu has de fer és enganxar els dos pegats que té la màquina sobre el pit de la persona. Després funciona sola i et va parlant. Només et demana posar els pegats. Un cop fet, et demana que no toquis el pacient per analitzar-li el ritme cardíac i, posteriorment, que no el toquis perquè li aplicarà la descàrrega. La gent que ho utilitza són persones de carrer, sense formació, i salven vides.
- Per què no s'ha estès a la resta de Catalunya el projecte iniciat a Girona?
- Tenim un país una mica peculiar. A vegades et demanen proves i més proves, ja quan vam començar el projecte vam tenir moltes dificultats per posar-lo en marxa. Sempre hi ha gent que diu que sí i d'altres que diuen que no funcionarà, però vam decidir provar-ho. Hem posat 1.000 desfibril·ladors i hem salvat 87 vides en aquests anys. Evidentment en podríem haver salvat més, però això és una corba d'aprenentatge de cara als pròxims anys. Hem salvat un nano de 27 anys que en viurà 60 o 70 més i, per tant, només ell ja justifica tota la despesa del projecte. I n'hem salvat 86 més.
És obvi que la desfibril·lació pública és la manera més eficient i ràpida de poder recuperar el ritme cardíac mentre s'espera una ambulància, que tarden el que tarden. Els ciutadans amb un desfibril·lador poden salvar els cinc o sis minuts d'avantatge respecte a l'ambulància que, en mort sobtada cardíaca, són la diferència entre poder tenir una vida normal o morir-te.
Després de dos anys marcats per la pandèmia del coronavirus, amb edicions dedicades a la recerca contra la Covid i la salut mental, enguany La Marató de TV3 torna a repetir en favor de la salut cardiovascular. Parlem amb el cardiòleg i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Ramon Brugada, qui fa més de deu anys va impulsar un programa pioner per instal·lar desfibril·ladors a la via pública que s'està duent a terme a les comarques gironines.
- Quin és el principal problema vinculat a les cardiopaties?
- Són malalties del cor i, per tant, parlem d'alteracions que poden anar des del naixement estructural del cor -cardiopaties congènites-, alteracions que poden causar malalties hereditàries -cardiopaties familiars associades a mort sobtada- o fins i tot les cardiopaties típiques de la gent gran -isquèmiques-, que és el taponament de les artèries coronàries. És una manera molt àmplia de dir que hi ha un problema al cor.
- S'està fent feina suficient des de les administracions per conscienciar la ciutadania?
- Fa molts anys que estem treballant a fer entendre que hi ha uns factors de risc -el tabac, la hipertensió, la manca d'activitat física o la diabetis- que estan associats a la malaltia cardiovascular. D'això ja n'hi ha un coneixement comú per part de tothom, però és cert que es podria ampliar. No deixar fumar en els espais tancats ha estat una gran decisió dels darrers deu anys i ara que es planteja no deixar fumar a les terrasses també és una bona aposta, però és obvi que dins de les malalties cardiovasculars hi ha un concepte cultural associat a l'estil de vida que des de l'administració s'hauria de treballar.
És una feina que no pot ser únicament depenent de la persona que n'està conscienciada, s'hauria de fer una conscienciació des de les administracions per oferir les eines perquè la gent pugui disposar de temps per fer activitat física o de millor menjar, per exemple. En el cas de la dieta, que és un factor importantíssim en les malalties cardiovasculars, el menjar més car és més sa, i el menjar més barat és el més dolent. Aquest és un dels grans reptes de la societat occidental.
"Tenir una cardiopatia és una manera molt àmplia de dir que hi ha un problema al cor"
- La formació escolar en matèria cardiovascular podria ajudar a aquesta conscienciació?
- Tot l'aprenentatge que es pugui fer a les escoles és bo. Han d'ensenyar a tenir una vida més saludable o a fer reanimació cardiopulmonar, que són factors que consciencien els nens des del principi. El gran problema que veig és, per exemple, sèries com Merlí. Tots els adolescents de Catalunya van mirar-la i els protagonistes no deixaven de fumar. Aquí és on s'haurien d'invertir els recursos, a les xarxes i sistemes de comunicació on encara mostrem conductes que no haurien d'estar a la vista dels adolescents o dels joves. I és que si tu veus que els personatges de la sèrie, que són els teus herois, estan fumant, és molt normal que tu fumis. Al Lucky Luke, en canvi, li van substituir la cigarreta que portava a la boca per una branca, perquè van adonar-se que allò incitava els nens a fumar.
La comunicació ha de venir des de les administracions, les escoles i les famílies, que han d'explicar quins són els hàbits de salut i la millor manera de prevenir les malalties del cor. Però sobretot en les imatges que veuen els nens des de petits. Cada vegada que veig algú que fuma a la televisió penso el mateix: "Què aporta aquest moment?". Només un mal costum.
- Els primers auxilis, però, no s'expliquen. Només en tenen coneixement els professionals del sector de la salut. Com es pot canviar la dinàmica perquè arribin a la població general?
- Hi ha uns aspectes de primers auxilis que tothom hauria d'aprendre i això hauria d'anar lligat, per exemple, a treure't el carnet de conduir. És a dir, les administracions haurien de dir que per tenir el carnet de conduir cal saber fer una reanimació cardiopulmonar, utilitzar un desfibril·lador o com actuar quan hi ha hagut un accident. Hauria de sortir en una llei que digués, a part d'haver de passar un examen teòric i pràctic, has de passar un entrenament en reanimació cardiopulmonar i primers auxilis per poder conduir. La gent no està conscienciada de la necessitat d'haver-ho de fer en algun moment de la vida i s'ha de saber actuar. Hauria de ser obligatori que tothom en sàpiga.
"Les xarxes i mitjans mostren conductes que no haurien d'estar a la vista dels adolescents"
- Vosaltres feu formació des de fa més de deu anys amb el programa "Girona, territori cardioprotegit", que ha permès la instal·lació de 1.000 desfibril·ladors arreu de la demarcació. Com poden ajudar aquests aparells a salvar vides?
- El primer cas que vam salvar va ser un avi de 87 anys que jugava al dominó amb un camioner i un paleta. Ni un ni l'altre havien tingut cap mena de formació en reanimació cardiopulmonar ni en desfibril·ladors, però seguint les instruccions del desfibril·lador que tenien instal·lat al poble li van aplicar una descàrrega elèctrica i li van salvar la vida. Quan tu tens la sensació que has de fer alguna cosa, agafes el desfibril·lador i, un cop obert, et dona instruccions dels passos a seguir.
És una màquina que no pot fer cap mal: si considera que la persona no necessita una descàrrega elèctrica quan l'ha analitzat, no es pot carregar el desfibril·lador. Agafar un desfibril·lador i posar-lo és una de les coses més fàcils i el que veiem és que la gent ho fa. És més fàcil que fer anar un telèfon mòbil o una torradora de pa, no té cap complicació. S'ha de treure la por de la població i és el que nosaltres fem amb els cursos formatius.
- Tan senzill?
- L'únic que tu has de fer és enganxar els dos pegats que té la màquina sobre el pit de la persona. Després funciona sola i et va parlant. Només et demana posar els pegats. Un cop fet, et demana que no toquis el pacient per analitzar-li el ritme cardíac i, posteriorment, que no el toquis perquè li aplicarà la descàrrega. La gent que ho utilitza són persones de carrer, sense formació, i salven vides.
"És obvi que la desfibril·lació pública és la manera més eficient i ràpida de poder recuperar el ritme cardíac"
- Per què no s'ha estès a la resta de Catalunya el projecte iniciat a Girona?
- Tenim un país una mica peculiar. A vegades et demanen proves i més proves, ja quan vam començar el projecte vam tenir moltes dificultats per posar-lo en marxa. Sempre hi ha gent que diu que sí i d'altres que diuen que no funcionarà, però vam decidir provar-ho. Hem posat 1.000 desfibril·ladors i hem salvat 87 vides en aquests anys. Evidentment en podríem haver salvat més, però això és una corba d'aprenentatge de cara als pròxims anys. Hem salvat un nano de 27 anys que en viurà 60 o 70 més i, per tant, només ell ja justifica tota la despesa del projecte. I n'hem salvat 86 més.
És obvi que la desfibril·lació pública és la manera més eficient i ràpida de poder recuperar el ritme cardíac mentre s'espera una ambulància, que tarden el que tarden. Els ciutadans amb un desfibril·lador poden salvar els cinc o sis minuts d'avantatge respecte a l'ambulància que, en mort sobtada cardíaca, són la diferència entre poder tenir una vida normal o morir-te.