1 de 10

Amb hidrogen i sense gas: tot el que cal saber de la canonada verda Barcelona-Marsella

L'H2Med, que substitueix el MidCat després de l'oposició de França, tindrà un cost de 2.500 milions d'euros, la meitat ho pagarà la UE i entrarà en funcionament el 2030

La canonada entre Barcelona i Marsella vol reduir la dependència energètica de Rússia | Núria Garrido
per Irene Montagut / Lluís Girona, Barcelona | 9 de desembre de 2022 a les 20:30 |
La invasió de Rússia a Ucraïna a finals de febrer va disparar, encara més, els preus de l'energia. Els sabotatges als conductes de gas natural com el Nord Stream i els talls energètics que el govern de Vladímir Putin ha fet de manera continuada durant els últims mesos als països veïns i de Centreeuropa que han donat suport a Ucraïna han demostrat l'enorme dependència d'Europa del gegant exsoviètic en matèria energètica. 

Davant aquesta situació, les autoritats de la Unió Europea van engegar, juntament amb els ministres d'energia dels estats membres, un seguit d'accions per fer front a la crisi i buscar noves vies per sobreviure, com ara els talls d'electricitat que França ja ha començat a provar per evitar una apagada nacional, i deixar d'enriquir a un Vladímir Putin que en qualsevol moment pot prendre decisions dràstiques que tinguin conseqüències gravíssimes pels seus veïns. És en aquest context quan va ressorgir el projecte de construir una canonada de gas entre la península Ibèrica i França.


El pla havia estat vigent fins al 2019, quan es va acabar descartant, i no ha estat fins a l'inici d'enguany quan se n'ha tornat a parlar. Aquest divendres, la nova canonada per reduir la dependència energètica de Rússia ha fet el primer pas. Des d'Alacant, en el marc de la novena cimera euromediterrània EU-MED9, els presidents d'Espanya, França, Portugal i la presidenta de la Comissió Europea han presentat el conducte que ha de transportar hidrogen verd entre Barcelona i Marsella.
 

Què és el conducte i perquè és important?

Originalment, Midcat i transportant gas natural. Ara, H2Med i només amb hidrogen verd. Pedro Sánchez l'ha presentat com el primer "gran corredor" d'hidrogen de la Unió Europa, que ha assegurat que referma el compromís amb l'emergència climàtica i és un "exemple de cooperació" de tres països que pretenen ser solidaris en un moment de crisi energètica.


La iniciativa també compta amb l'aval de la Comissió Europea. Així ho ha explicat en la mateixa trobada la seva presidenta, Ursula Von der Leyen, que ha reconegut el potencial d'aquest nou conducte per convertir-se en la "columna vertebral" de l'hidrogen a Europa i fins i tot ha assegurat que la península Ibèrica pot ser un dels hubs més importants del continent.

 

La canonada serà submarina i es divideix en dues parts: un entre Celorico da Beira (Portugal) i Zamora de 248 quilòmetres i que es trigarà 48 mesos a construir, i l'altra entre Barcelona i Marsella, a través del mar Mediterrani, que tindrà 455 quilòmetres de llargada i es construirà en 56 mesos. La seva funció serà transportar dos milions de tones anuals, una xifra que equivaldria al 10% del consum d'hidrogen verd al conjunt de la Unió Europea. Tot plegat, si les previsions es compleixen, hauria d'estar preparat per al 2030.
 

D'on surt la idea?

En aquesta situació, doncs, la Comissió Europea el passat mes de maig va fer públic el pla RePowerEU, amb la intenció d'independitzar el continent europeu dels combustibles fòssils russos abans de l'any 2030. Entre els objectius per aconseguir-ho, hi havia el de promoure l'estalvi energètic -que ja s'està aplicant en pràcticament tots els països europeus-, la producció d'energia neta i la diversificació de subministraments.


La realitat, per molt que es congratulin ara els líders implicats, és que l'H2Med no era el projecte previst en un inici. I és que Espanya, Portugal i també Catalunya -Pere Aragonès va viatjar el març a Alemanya per intentar reviure el projecte- van ser ferms defensors del Midcat, però no van trobar mai el suport de França. L'Elisi assegurava llavors que impulsar aquest conducte "no responia" a la crisi energètica actual argumentant que "trigaria molts anys a estar operatiu".


Això, sumat a l'oposició al territori tant a França com a Catalunya -la CUP hi estava en contra i des del territori afectat també hi havia veus que tampoc n'eren partidàries-, van fer que el projecte acabés caient. Com a alternativa, a finals d'octubre els líders que aquest divendres han presentat l'H2Med -anunciat inicialment com a BarMar en referència a les dues ciutats protagonistes- anunciaven l'acord per fer el canvi de projecte.
 

Per què no portarà gas?

Tot i que inicialment estava previst que transportés gas natural de la península Ibèrica a Europa, la canonada finalment només servirà per traslladar hidrogen verd generat a Espanya amb energia renovable. El perquè del canvi es troba en qui paga. I és que Europa finançarà la meitat del projecte, que s'elevarà fins als 2.500 milions d'euros.
 

Von der Leyen, Costa, Macron i Sánchez en la cimera sobre l'H2MED Foto: Pool Moncloa


Això es deu al fet que l'H2Med, que es presentarà abans del 15 de desembre, s'integrarà en les ajudes que concedeix la Unió Europea. Per accedir-hi, hi ha una condició clara: que els projectes es destinin a energia verda. Dit d'altra manera: amb gas no hi ha finançament europeu, amb hidrogen verd -element químic generat mitjançant energia renovable que es pot utilitzar per produir electricitat- sí, i només del 50% del cost. Com es pagarà l'altra meitat del projecte? Tot fa indicar que els tres països buscaran llavors el suport del sector privat.

Quin impacte tindrà en el consumidor?

Els líders espanyol, portuguès i francès, acompanyats de Von der Leyen, ho han celebrat aquest divendres des d'Alacant, però Aragonès, ja ho va fer just conèixer l'alternativa al Midcat perquè, creia, "reforçava" Catalunya en el mapa energètic europeu. Més enllà de posicionar el país com a referent energètic sostenible, quin serà l'impacte real del projecte per als catalans?

En primer lloc, és important remarcar que el projecte de l'H2Med no comportarà cap millora davant la crisi energètica actual per una raó òbvia, la dels terminis d'execució. A partir del 2030, però, no és clar quin pot arribar a ser el benefici d'aquest conducte que creuarà el Pirineu per als ciutadans de Catalunya. De fet, l'expert en energia Marcel Coderch es mostra totalment escèptic al projecte: "No té cap lògica vendre hidrogen perquè ells [França] el transformin en energia, seria més raonable transformar-lo nosaltres i vendre l'energia mitjançant una línia d'alta tensió, és molt més fàcil i barat".


Un altre factor a tenir en compte, i del qual adverteix l'expert, és que ningú sap explicar, per ara, d'on sortirà la demanda d'hidrogen que suposadament tindrà Europa d'aquí a uns anys. I és que fins i tot hi ha dubtes de si l'hidrogen verd ha de ser l'energia del futur, per l'elevat cost que suposa produir-lo. En aquest sentit, Coderch afirma contundentment que l'única solució per combatre l'augment del preu de l'energia, davant l'escassetat de combustibles fòssils, és la reducció del consum global: "És a dir, el decreixement, una cosa de la qual ningú vol sentir a parlar". 

Patrocina

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació