Llums i ombres d'una desjudicialització que busca l'«efecte» d'una amnistia

L'amnistia i l'autodeterminació no arribaran, com a mínim, a curt o mitjà termini. Mentrestant, l'estratègia d'ERC ha buscat embridar al màxim la capacitat repressiva de l'Estat per, partit a partit, acostar-se als "efectes" d'una l'amnistia. Aquesta via, no compartida per bona part de l'independentisme, va començar amb la investidura de Pedro Sánchez gràcies a l'abstenció d'ERC el passat 7 de gener de 2020. El pacte entre ERC i PSOE era un acord que creava una taula de diàleg entre els dos governs per avançar en la desescalada del conflicte. Una taula que ha acumulat molt d'escepticisme: mentre la direcció republicana l'ha defensada aferrissadament, la militància exigia retiment de comptes i calendari definit sobre aquest instrument, i algunes veus importants com la de Carme Forcadell reclamaven posar-hi una data límit. Tampoc ha estat, en cap cas, fàcil de justificar per part de Sánchez davant l'ala més conservadora i espanyolista del PSOE.

Un any i mig després de la investidura, els presos polítics eren indultats, i gairebé tres anys després, el Congrés dels Diputats es troba immers en una reforma del codi penal que té com a gran protagonista la derogació del delicte de sedició. Tot són passes que ERC considera de "vital importància" per acostar-se a l'amnistia, malgrat que encara no han anat acompanyades d'una traducció pràctica en la situació dels milers de represaliats. La data límit per avançar en la desjudicialització a través de la taula de diàleg es va fixar per part d'ERC per abans d'acabar l'any, entenent que el 2023 és inhàbil pel calendari electoral. Què s'ha aconseguit fins ara amb aquesta estratègia i què resta pendent? Ho repassem.

Indults, una carpeta que el Suprem no vol tancar

El dia de Sant Joan del 2021 els presos independentistes van sortir de la presó enmig d'una allau de crítiques i acusacions contra Pedro Sánchez per part de la dreta més espanyolista i també del sector més conservador dels socialistes. Aquesta va ser i és la concessió més significativa que ha fet el govern espanyol a l'independentisme en l'etapa del diàleg, i que s'explica també per la pressió d'instàncies europees com el Consell d'Europa. Tot i ser la carpeta més important, no està tancada encara perquè el Tribunal Suprem hi posa resistències.

La sala tercera s'ha de pronunciar -sense data- sobre els recursos contra el perdó. Un retorn a la presó és pràcticament impossible, però els jutges es resisteixen a donar-ho per tancat. L'últim moviment ha estat la recusació per part dels presos de l'expresident del Tribunal Suprem Carlos Lesmes, que consideren que no hauria de participar d'aquesta revisió per "falta d'imparcialitat". El Suprem s'ha de pronunciar sobre la qüestió. El futur és obert i, en darrera instància, hi haurà recursos al TC.
 

Victòria per la sedició... i batussa pels desordres 

"Fem el que fem, ens criticaran". Amb aquestes paraules s'expressava a Nació un alt dirigent d'ERC setmanes abans d'anunciar l'acord per la derogació de la sedició a través de la reforma del codi penal. Es va vendre com una gran victòria per part dels republicans, però l'alegria va acabar sent efímera davant l'oposició de Junts, CUP, ANC, Òmnium, i moviments populars, que advertien sobre la criminalització de la protesta per la contrapartida dels desordres públics, que ha acabat acaparant l'atenció.

Tot i que en un inici els d'Oriol Junqueras defensaven que la reforma del codi penal era molt millor ara que abans, finalment han decidit esmenar el text eliminant el concepte "d'intimidació", rebaixant la pena mínima per desordres greus de tres anys a un any, i suprimint del codi penal el tipus atenuat del delicte (que no inclou violència ni intimidació). De moment, des del PSOE i Unides Podem també han presentat una autoesmena per intentar protegir el dret a la protesta, i tot plegat s'acabarà resolent el dijous, quan és previst el debat i votació de la reforma del codi penal.
 

Màxims i mínims per a la malversació

Pas a pas. El primer que es va anunciar després de setmanes discretes de negociacions va ser la reforma del codi penal en allò que feia referència la sedició i els desordres públics. No ha estat fins aquest divendres, però, que s'ha obert formalment el meló de la malversació a través de diverses esmenes d'ERC. Els republicans aspiren a modificar aquest delicte perquè no es pugui aplicar a l'1-O, i plantegen que les penes en aquells casos en què no hi hagi enriquiment personal o de tercers, siguin d'un màxim de tres anys de presó.

Des del PSOE ja han contestat a aquesta proposta, deixant ben clar que no acceptaran cap modificació que despenalitzi "l'ús indegut de fons públics". Què s'entén per aquest cas com a "ús indegut"? En aquest punt es troba la patata calenta de la negociació, que s'acabarà de desencallar amb la votació en ple dijous de la setmana vinent i amb la incorporació final d'aquestes esmenes. El millor que podria passar per ERC és que el PSOE acceptés que no hi va haver malversació l'1-O. Si no ho aconsegueixen, com a mínim batallaran per reduir les penes previstes en aquest delicte quan no hi ha lucre de tercers.
 

Els canvis al Tribunal de Comptes no arxiven

També hi ha hagut altres canvis en organismes fins ara controlats per majories conservadores, arran dels últims governs del PP. Un d'ells és el Tribunal de Comptes, ariet de la repressió comptable contra l'independentisme. El canvi de majories ha permès un avenç -de mínims- en una de les causes més sonades, la que implica 35 exalts càrrecs i funcionaris de la Generalitat. Finalment, va acceptar els avals de l'Institut Català de Finances per cobrir el que es demanava contra aquests càrrecs, desautoritzant així el criteri de la delegada instructora de la causa, Esperanza García, exministra del PP. Malgrat tot, la causa continua oberta i el risc d'haver d'assumir responsabilitats milionàries per l'acció exterior és ben viva. La vista preliminar està programada per al 16 de desembre, tràmit previ al judici, i les defenses demanaran que s'arxivi la causa perquè consideren que la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats són qüestionables. Una altra carpeta oberta.
 

Desbloqueig del Poder Judicial

El bloc conservador del Consell General del Poder Judicial bloqueja tant la renovació de l'òrgan de govern dels jutges com també la del TC. Finalment, el PSOE ha aprofitat la reforma del codi penal per impulsar també l'acceleració de la renovació amb l'objectiu d'aconseguir un gir progressista en aquest òrgan, que actualment compta amb set magistrats conservadors -que s'oposen a la desjudicialització del conflicte independentista- per cinc de progressistes, un equilibri de forces que respon a les majories del PP de fa anys. Des de 2018, els populars intenten bloquejar els canvis en aquest organisme per mantenir el poder. Els equilibris entre conservadors i progressistes al TC poden ser determinants en aspectes com la desjudicialització, però també a l'hora d'abordar lleis com la del català a l'escola o els indults als presos, que hauran de passar pel tribunal de garanties per determinar si s'ajusten a la Constitució. Més enllà de la carpeta catalana, Sánchez s'hi juga l'agenda legislativa.
 

La Fiscalia no s'estova

Més delicada és la capacitat d'incidència del govern espanyopl en la Fiscalia, un dels òrgans més bel·ligerants contra el procés. En els darrers temps hi ha hagut posicionaments més conciliadors per part del ministeri fiscal (per exemple, pel que fa als talls de la Jonquera per la sentència de l'1-O en què no veia delicte, si bé després va presentar recurs contra l'arxivament). La Fiscalia és jeràrquica i el fiscal general de l'Estat l'escull el govern espanyol, que pot incidir en els posicionaments del ministeri fiscal. Ara bé, els fiscals són gelosos de la seva independència i, en general, continuen ferms contra l'independentisme. El cas més recent és el de la mesa del Parlament de Roger Torrent, on la Fiscalia ha presentat recurs contra l'absolució. On la Moncloa té més capacitat per incidir és en l'Advocacia de l'Estat. Es va apartar precisament en el cas d'acció exterior del Tribunal de Comptes, però en altres causes, com la dels exiliats, continua pressionant. La posició no és homogènia.

El judici de les urnes i més judicis

El 2023 serà any d'eleccions. Municipals a la primavera, i previsiblement també generals a final d'any. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ja va advertir fa uns mesos que no preveuen avenços en la taula de diàleg -que s'hauria de reunir abans d'acabar l'any- durant aquest any electoral. La força d'ERC a Madrid variarà, perquè els d'enguany seran els últims pressupostos de Sánchez, eina que els republicans han utilitzat per mirar d'arrencar compromisos al govern espanyol. Ara bé, carpetes com la reforma del Poder Judicial o de la llei del sí es sí també necessitaran majories al Congrés, i ERC hi tindrà un paper clau. Amb la reforma del codi penal enllestida, serà hora de veure els "efectes" de tot plegat, molt condicionats per la interpretació que acabin fent els tribunals del nou marc.  

A curt termini, però, la judicialització del procés continuarà. Hi ha previstos judicis importants de cara a l'any vinent, com ara el de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga pels preparatius de l'1-O. També hi haurà el judici a Meritxell Serret i a Anna Gabriel. Els polítics independentistes continuaran passant per davant del jutge i també ho faran milers d'activistes. Els tribunals hauran decidiran també sobre la revisió dels indults. Ara és l'hora d'analitzar els "efectes" dels passos assolits per avançar cap a l'amnistia que reivindiquen els republicans. Un camí cap a la desjudicialització que acumula algun èxit, però també mancances.