09
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
19:41h
El PSOE i Unides Podem han assolit un acord per reformular el delicte de desordres públics agreujats que acompanya la derogació del delicte de sedició, per impedir així que serveixi "d'excusa" per "perseguir la protesta pacífica". Ho ha anunciat en roda de premsa el portaveu d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, el mateix dia en què s'acaba el termini per presentar esmenes a la reforma del codi penal. Asens ha assegurat que l'acord suposa "un retoc per garantir que aquest article no es pot utilitzar per perseguir accions de protesta". D'entrada, és manté però la "intimidació" en els casos agreujats.
Precisament és aquest delicte -que funciona com a contrapartida a la derogació de la sedició- el que més polèmica ha aixecat des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l'acord per la reforma del codi penal. Aquest, estableix penes de presó per als casos de desordres públics agreujats i introdueix com a requisit el fet que hi hagi "violència i intimidació". El fet que els jutges el puguin aplicar quan considerin que hi ha hagut "intimidació" ha aixecat les alarmes entre els grups i entre els representants de moviments socials pel temor que deixi màniga àmplia a la justícia per castigar, per exemple, protestes de la PAH. La setmana passada, diversos moviments socials es van mobilitzar contra aquest acord, i també ho va fer l'ANC el 6 de desembre.
El text inicial de les dues formacions establia que es podia atribuir delicte de desordres públics als qui "sense violència o intimidació, actuant en grup" ocupessin espais contra la voluntat del seu titular. Ara, amb l'esmena, s'elimina el requisit que ho facin "sense violència o intimidació", de manera que ja no es podrà aplicar a les protestes pacífiques de les entitats. L'objectiu, segons exposa la justificació de l'esmena, és "oferir una major seguretat jurídica".
La reformulació de l'acord, segons Asens, introdueix requisits perquè s'hagi d'interpretar "de manera més favorable a l'exercici dels drets fonamentals". "Nosaltres voldríem derogar directament l'article, però creiem que és una millora substancial per reforçar la idea d'evitar que el delicte sigui una excusa per perseguir accions de protesta", ha afegit el portaveu d'Unides Podem, que ha reconegut que això és el màxim que han aconseguit pactar amb el PSOE.
També ERC ha presentat aquest divendres esmenes a aquest delicte. La primera proposta passava per eliminar el concepte d'intimidació del codi penal, però Asens ja ha defensat que es manté. En una segona proposta, si no s'elimina la intimidació, ERC planteja rebaixar la pena mínima per desordres greus de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per desordres públics, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la pena de presó.
En canvi, PSOE i Unides Podem no han presentat esmenes sobre els desordres públics agreujats, que contemplen fins a tres anys de presó. Mantenen que es podrà aplicar aquest delicte als casos de persones que actuïn en grup i utilitzin "violència o intimidació" sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificits.
Precisament és aquest delicte -que funciona com a contrapartida a la derogació de la sedició- el que més polèmica ha aixecat des que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l'acord per la reforma del codi penal. Aquest, estableix penes de presó per als casos de desordres públics agreujats i introdueix com a requisit el fet que hi hagi "violència i intimidació". El fet que els jutges el puguin aplicar quan considerin que hi ha hagut "intimidació" ha aixecat les alarmes entre els grups i entre els representants de moviments socials pel temor que deixi màniga àmplia a la justícia per castigar, per exemple, protestes de la PAH. La setmana passada, diversos moviments socials es van mobilitzar contra aquest acord, i també ho va fer l'ANC el 6 de desembre.
El text inicial de les dues formacions establia que es podia atribuir delicte de desordres públics als qui "sense violència o intimidació, actuant en grup" ocupessin espais contra la voluntat del seu titular. Ara, amb l'esmena, s'elimina el requisit que ho facin "sense violència o intimidació", de manera que ja no es podrà aplicar a les protestes pacífiques de les entitats. L'objectiu, segons exposa la justificació de l'esmena, és "oferir una major seguretat jurídica".
El portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens.
La reformulació de l'acord, segons Asens, introdueix requisits perquè s'hagi d'interpretar "de manera més favorable a l'exercici dels drets fonamentals". "Nosaltres voldríem derogar directament l'article, però creiem que és una millora substancial per reforçar la idea d'evitar que el delicte sigui una excusa per perseguir accions de protesta", ha afegit el portaveu d'Unides Podem, que ha reconegut que això és el màxim que han aconseguit pactar amb el PSOE.
Esmena del PSOE i Unides Podem per reformar el codi penal by Naciodigital on Scribd
També ERC ha presentat aquest divendres esmenes a aquest delicte. La primera proposta passava per eliminar el concepte d'intimidació del codi penal, però Asens ja ha defensat que es manté. En una segona proposta, si no s'elimina la intimidació, ERC planteja rebaixar la pena mínima per desordres greus de tres anys a l'any de presó. Això també havia estat molt criticat pels moviments socials, perquè implica que, en cas de ser condemnat per desordres públics, l'entrada a presó és segura, perquè la pena mínima serien tres anys. Si la pena és de dos anys o menys, el jutge pot acordar la suspensió de la pena de presó.
En canvi, PSOE i Unides Podem no han presentat esmenes sobre els desordres públics agreujats, que contemplen fins a tres anys de presó. Mantenen que es podrà aplicar aquest delicte als casos de persones que actuïn en grup i utilitzin "violència o intimidació" sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificits.