11
de desembre
del
2022
Actualitzat
el
14
de desembre
a les
10:33h
La segona volta (runoff) de les eleccions a l'estat de Geòrgia, amb la reelecció del senador Raphael Warnock, van confirmar els bons resultats del Partit Demòcrata en aquestes midterm. Malgrat la inflació, la polarització política i els baixos nivells de popularitat del president Joe Biden, això no s'ha traduït en l'allau republicà i conservador que auguraven gairebé totes les enquestes. De cop, com assenyalen molts analistes i periodistes, el trumpisme s'ha fet vell.
Hi havia un guió escrit pels sectors més radicalitzats del Partit Republicà. Un Congrés en mans conservadores a la Cambra de Representants i el Senat havia d'acorralar un Biden de 80 anys, i ja s'anunciava un possible procés d'impeachment, amb l'excusa dels negocis suposadament tèrbols del fill del president, Hunter Biden. El trumpisme confiava a conquerir el govern de molts estats i alhora controlar des d'ells les urnes del 2024. Però les eleccions del 8 de novembre han canviat les coses. I, pel que sembla, la impopularitat de Biden té més de decepció que de rebuig absolut i no és tan intensa com es creia. Així queda l'escenari després de les midterm i Geòrgia.
1. Rebuig als candidats estrambòtics i extremistes
Un fet que s'ha produït en aquestes eleccions ha estat la derrota de la major part de candidats impulsats per l'extrema dreta i, en molts casos, del tot pintorescos. Un d'ells ha estat el perdedor a Geòrgia, Herschel Walker. Exfutbolista, sense cap experiència política, volia entrar al Senat. Amb un discurs antiavortista, es va saber que havia fet avortar la seva parella. Qüestionava les eleccions del 2020, com Trump.
Kari Lake o Blake Masters -un candidat d'Arizona que va rodar anuncis on se'l veia simulant l'assassinat de rivals polítics- són altres derrotats d'aquest cicle. Una lliçó de l'electorat nord-americà que per força tindrà impacte en l'escenari internacional i en països del nostre entorn, també a l'Estat espanyol. I just quan hi ha brots ultres en indrets fins fa poc impensables, com a Alemanya, on un nucli filonazi preparava un cop d'estat.
2. Els demòcrates podran governar
Els republicans han assolit la majoria a la Cambra de Representants, però en una assemblea de 435 membres, a falta d'alguns recomptes, amb prou feines obtindran 5 o 6 escons per damunt de la majoria. Al Senat, els demòcrates sumen de 50 a 51 enfront 49 republicans. Biden podrà aprovar part dels seus projectes, sobretot si no es mou molt del centre. A la Cambra, ja s'han evidenciat les tensions entre l'ala ultra, afeblida però molt irritada, mentre alguns diputats moderats com Dan Bacon ja conversen amb els demòcrates per buscar majories de consens.
3. Republicans, dividits, i Trump en declivi
Ha fallat l'estratègia de Donald Trump de sotmetre els seus crítics dins del Partit Republicà, i aleshores llançar la formació contra Biden. El fracàs republicà ha obert la veda contra l'expresident i ja circulen molts noms d'aspirants a liderar el partit el 2024, quan hi ha les noves eleccions presidencials. Els més dretans es fixen en Ron DeSantis, governador de Florida, ultraconservador. Els conservadors més tradicionals pensen en Mike Pence o en l'ambiciós governador de Virgínia, Glenn Youngkin. I encara els més centristes voldrien a Larry Hogan, de Maryland. O a l'excandidat Mitt Romney, que no es pot descartar que hi torni si el trumpisme perd més força. El debat intens que viu la dreta nord-americana sobre si ha de continuar aferrada al populisme trumpista o desfer-se'n s'haurà de seguir amb atenció.
Trump ja ha anunciat que es tornarà a presentar, però està en declivi. El seu anunci no ha tingut l'impacte esperat. Els seus sopars amb figures antisemites, com Nick Fuentes, admirador de Hitler, ha degradat encara més la seva imatge. Té causes obertes amb la justícia i la seva Trump Organization acaba de ser trobada culpable de frau fiscal. Venen mals temps per ell i seran merescuts.
4. Un polític que desmenteix els pronòstics
En els pròxims mesos, Biden anunciarà si es presenta a la reelecció. A tot president en exercici se li respecta el dret de fer-ho. Alguns possibles aspirants demòcrates han dit que no es postularan si ho fa Biden, com el progressista governador de Califòrnia, Greg Newsom, o el veterà Bernie Sanders. Les eleccions han deixat clar que encara no s'ha escrit la darrera paraula sobre Biden, però una cosa és culminar el mandat i l'altra iniciar una nova campanya amb vuitanta-dos anys i una vicepresidenta com Kamala Harris, tampoc gaire popular. S'ha fet a un costat una generació de líders al Congrés, com Nancy Pelosi, i és improbable que Biden no faci el mateix.
Amb un Trump molt tocat, potser li tocarà passar la torxa. Però una cosa s'ha de dir de l'actual president: ha estat un dels polítics més injustament menystinguts del seu país. Amb més de 50 anys d'experiència, ha derrotat en debats antològics grans estrelles de la dreta nord-americana, com Paul Ryan o Sarah Palin, va assolir el lideratge demòcrata el 2020 després d'unes primàries duríssimes i derrotes en tres estats consecutius, i finalment va apartar Trump a les urnes. I amb un Congrés dividit, ha fet aprovar projectes legislatius ambiciosos contra la crisi.
5. La societat nord-americana defensarà la democràcia
La principal conseqüència de les midterm és que la societat nord-americana, tot i que molt estressada i dividida, vol defensar la seva democràcia. Que, a pesar de tot el xivarri mediàtic i les mentides repetides per algunes veus de la cadena Fox, com Tucker Carlson, una majoria -estreta en alguns llocs- encara distingeix entre fake news i perills reals. El fracàs de molts candidats trumpistes a secretaris d'estat, els qui validen els resultats d'unes eleccions, ha dit moltes coses. El risc que les urnes del 2024 siguin viciades ha baixat. Una franja, petita però decisiva, de republicans ha votat demòcrata abans de donar el sufragi a un extremista de dretes. Això ha passat en molts llocs i serà un dels llegats -això sí- que Joe Biden deixarà al seu país.
Hi havia un guió escrit pels sectors més radicalitzats del Partit Republicà. Un Congrés en mans conservadores a la Cambra de Representants i el Senat havia d'acorralar un Biden de 80 anys, i ja s'anunciava un possible procés d'impeachment, amb l'excusa dels negocis suposadament tèrbols del fill del president, Hunter Biden. El trumpisme confiava a conquerir el govern de molts estats i alhora controlar des d'ells les urnes del 2024. Però les eleccions del 8 de novembre han canviat les coses. I, pel que sembla, la impopularitat de Biden té més de decepció que de rebuig absolut i no és tan intensa com es creia. Així queda l'escenari després de les midterm i Geòrgia.
1. Rebuig als candidats estrambòtics i extremistes
Un fet que s'ha produït en aquestes eleccions ha estat la derrota de la major part de candidats impulsats per l'extrema dreta i, en molts casos, del tot pintorescos. Un d'ells ha estat el perdedor a Geòrgia, Herschel Walker. Exfutbolista, sense cap experiència política, volia entrar al Senat. Amb un discurs antiavortista, es va saber que havia fet avortar la seva parella. Qüestionava les eleccions del 2020, com Trump.
Kari Lake o Blake Masters -un candidat d'Arizona que va rodar anuncis on se'l veia simulant l'assassinat de rivals polítics- són altres derrotats d'aquest cicle. Una lliçó de l'electorat nord-americà que per força tindrà impacte en l'escenari internacional i en països del nostre entorn, també a l'Estat espanyol. I just quan hi ha brots ultres en indrets fins fa poc impensables, com a Alemanya, on un nucli filonazi preparava un cop d'estat.
2. Els demòcrates podran governar
Els republicans han assolit la majoria a la Cambra de Representants, però en una assemblea de 435 membres, a falta d'alguns recomptes, amb prou feines obtindran 5 o 6 escons per damunt de la majoria. Al Senat, els demòcrates sumen de 50 a 51 enfront 49 republicans. Biden podrà aprovar part dels seus projectes, sobretot si no es mou molt del centre. A la Cambra, ja s'han evidenciat les tensions entre l'ala ultra, afeblida però molt irritada, mentre alguns diputats moderats com Dan Bacon ja conversen amb els demòcrates per buscar majories de consens.
3. Republicans, dividits, i Trump en declivi
Ha fallat l'estratègia de Donald Trump de sotmetre els seus crítics dins del Partit Republicà, i aleshores llançar la formació contra Biden. El fracàs republicà ha obert la veda contra l'expresident i ja circulen molts noms d'aspirants a liderar el partit el 2024, quan hi ha les noves eleccions presidencials. Els més dretans es fixen en Ron DeSantis, governador de Florida, ultraconservador. Els conservadors més tradicionals pensen en Mike Pence o en l'ambiciós governador de Virgínia, Glenn Youngkin. I encara els més centristes voldrien a Larry Hogan, de Maryland. O a l'excandidat Mitt Romney, que no es pot descartar que hi torni si el trumpisme perd més força. El debat intens que viu la dreta nord-americana sobre si ha de continuar aferrada al populisme trumpista o desfer-se'n s'haurà de seguir amb atenció.
Trump ja ha anunciat que es tornarà a presentar, però està en declivi. El seu anunci no ha tingut l'impacte esperat. Els seus sopars amb figures antisemites, com Nick Fuentes, admirador de Hitler, ha degradat encara més la seva imatge. Té causes obertes amb la justícia i la seva Trump Organization acaba de ser trobada culpable de frau fiscal. Venen mals temps per ell i seran merescuts.
4. Un polític que desmenteix els pronòstics
En els pròxims mesos, Biden anunciarà si es presenta a la reelecció. A tot president en exercici se li respecta el dret de fer-ho. Alguns possibles aspirants demòcrates han dit que no es postularan si ho fa Biden, com el progressista governador de Califòrnia, Greg Newsom, o el veterà Bernie Sanders. Les eleccions han deixat clar que encara no s'ha escrit la darrera paraula sobre Biden, però una cosa és culminar el mandat i l'altra iniciar una nova campanya amb vuitanta-dos anys i una vicepresidenta com Kamala Harris, tampoc gaire popular. S'ha fet a un costat una generació de líders al Congrés, com Nancy Pelosi, i és improbable que Biden no faci el mateix.
Amb un Trump molt tocat, potser li tocarà passar la torxa. Però una cosa s'ha de dir de l'actual president: ha estat un dels polítics més injustament menystinguts del seu país. Amb més de 50 anys d'experiència, ha derrotat en debats antològics grans estrelles de la dreta nord-americana, com Paul Ryan o Sarah Palin, va assolir el lideratge demòcrata el 2020 després d'unes primàries duríssimes i derrotes en tres estats consecutius, i finalment va apartar Trump a les urnes. I amb un Congrés dividit, ha fet aprovar projectes legislatius ambiciosos contra la crisi.
5. La societat nord-americana defensarà la democràcia
La principal conseqüència de les midterm és que la societat nord-americana, tot i que molt estressada i dividida, vol defensar la seva democràcia. Que, a pesar de tot el xivarri mediàtic i les mentides repetides per algunes veus de la cadena Fox, com Tucker Carlson, una majoria -estreta en alguns llocs- encara distingeix entre fake news i perills reals. El fracàs de molts candidats trumpistes a secretaris d'estat, els qui validen els resultats d'unes eleccions, ha dit moltes coses. El risc que les urnes del 2024 siguin viciades ha baixat. Una franja, petita però decisiva, de republicans ha votat demòcrata abans de donar el sufragi a un extremista de dretes. Això ha passat en molts llocs i serà un dels llegats -això sí- que Joe Biden deixarà al seu país.