Què és l'estreptococ A, el bacteri que té Europa en alerta

La Comunitat de Madrid confirma les dues primeres defuncions a l'Estat, mentre que al Regne Unit ja en sumen nou

L'estreptococ A no acostuma a provocar malalties greus
L'estreptococ A no acostuma a provocar malalties greus | EuropaPress
Marc Orts
07 de desembre del 2022
Actualitzat el 08 de desembre a les 15:49h
Ara és un bacteri el que preocupa als gabinets de Sanitat europeus. En mig d'una situació de convergència de tres epidèmies de virus respiratoris, el de la bronquiolitis, la grip i la Covid, s'està registrant també un increment superior a l'habitual de malalties provocades per l'estreptococ A. Aquest dimecres, la Comunitat de Madrid ha confirmat les dues primeres defuncions a l'Estat, mentre que al Regne Unit ja en sumen nou i l'Agència de Seguretat Sanitària britànica ha emès una alerta al respecte.
 

Quines malalties provoca? Són greus?

Els estreptococs del grup A són bacteris que acostumen a estar presents a la gola i a la pell. La majoria de les infeccions provoquen malalties relativament lleus, com faringitis. No obstant això, en certes ocasions, aquests bacteris poden provocar patologies molt més greus i que poden posar en perill la vida, com la fascitis necrotitzant, generalment anomenada "el bacteri carnívor", i la síndrome de xoc tòxic estreptocòcic (STSS, per les sigles en anglès).

En el pitjor dels casos i de manera excepcional, pot provocar una malaltia estreptocócica invasiva del grup A, una infecció greu i fins i tot mortal en què els bacteris s'estenen a diverses parts del cos, com la sang, els músculs, els teixits grassos o els pulmons. Si bé, poques persones que entrin en contacte amb una varietat virulenta desenvoluparan la malaltia invasiva. La majoria, en canvi, patirà una infecció cutània o de coll comuna. Altres poden no presentar símptomes.


Com es transmet?

El mètode de contagi és a través de l'aire per contacte proper com esternudar, tossir o besar un contagiat. Per això recomanen un bon rentat de mans, especialment després de tossir o esternudar o de preparar els menjars per disminuir la probabilitat de contagi. A més, s'aconsella utilitzar mascareta en cas de tenir símptomes. D'altra banda, els talls a la pell, com ferides quirúrgiques o varicel·la, poden constituir una oportunitat perquè el bacteri ingressi al cos.

S'està estudiant el motiu de l'increment de contagis. El ministeri de Sanitat, a través de la seva Direcció General de Salut Pública, ha assegurat que està en contacte amb les institucions autonòmiques per demanar informació dels possibles casos detectats les últimes setmanes i poder fer una anàlisi de la situació, de manera que els sistemes sanitaris es troben "en una situació de vigilància activa".
 

Com es tracta?

Actualment, la infecció es tracta amb antibiòtics, però encara no hi ha una vacuna efectiva contra aquest bacteri. El doctor David González, de la Universitat de Califòrnia, a San Diego, lamenta que "encara és molt complicat obtenir el vaccí". No obstant això, en la gran majoria de casos, el corresponent tractament antibiòtic és suficient perquè els pacients evolucionin favorablement, tal com està passant amb els casos detectats a l'Estat.
 

A qui afecta més?

Tot i que les persones sanes poden contraure la malaltia en la seva versió més invasiva, la població de més risc està conformada pels qui pateixen malalties cròniques, com càncer, diabetis i diàlisi renal, així com els que utilitzen medicaments com esteroides. D'altra banda, els talls a la pell o la varicel·la afavoreixen l'entrada del bacteri a l'organisme, explica González.