1 de 10
Crònica

Els pressupostos acceleren en paral·lel a la reforma de la malversació a Madrid

El Govern celebra reunions monogràfiques sectorials amb Junts i el PSC per disposar d'un acord en la primera quinzena de desembre; la modificació del codi penal al Congrés aplana més el camí als socialistes

Aragonès, Vilagrà i Mas, abans d'una reunió del Govern. | Govern
per Oriol March, Barcelona | 7 de desembre de 2022 a les 19:25 |
Hores decisives per saber si el Govern serà capaç d'arribar a un acord amb els possibles socis -comuns, PSC i Junts- pels pressupostos de la Generalitat per al 2023. El ball fa setmanes ha començat, però la incorporació dels socialistes -oficialitzada fa una setmana després que veus amb ascendent dins d'ERC, com ara Oriol Junqueras, els aïllessin reiteradament de l'equació després del trencament de la coalició a principis d'octubre- ha fet entrar les converses en una nova fase, més accelerada i que té com a objectiu, segons el Govern, arribar a un acord "en els propers dies". Un element s'ha sumat al paisatge en les últimes hores per aplanar el terreny als socialistes: la reforma del delicte de malversació, que Pedro Sánchez ha reviscolat i que es materialitzarà a través d'esmenes d'ERC quirúrgiques -les presentaran divendres- per no revertir sentències sobre casos de corrupció sonats dels últims anys, com ara la trama Gürtel.

Fonts coneixedores de les converses consultades per Nació assenyalen que la malversació és com un "elefant a l'habitació", perquè fa temps que sobrevola l'escenari -va aparèixer just després que Sánchez pactés amb els republicans la derogació de la sedició- i serviria per completar la desjudicialització abans que acabi l'any, com es va pactar en l'última reunió de la taula de diàleg. En una entrevista al diari El Periódico publicada el 13 de novembre, Junqueras va assenyalar que per acordar els comptes amb els socialistes calia comprovar, primer, el seu "compromís" amb la reforma de la malversació. Es tracta d'una modificació delicada, també de cara a l'opinió pública, de manera que el redactat s'haurà de polir al màxim. I, al mateix temps, que s'estigui encarrilant afegeix més opcions al PSC com a soci, encara que a Palau insisteixin també amb Junts amb l'argument que "hauran de justificar molt bé" un vot contrari.


La reforma de la malversació és nuclear en causes pendents derivades del referèndum del 2017, com ara la que penja del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que té enfilats Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, entre d'altres. La clau de la negociació -que, insisteixen al Govern, per ara no s'ha tractat amb el PSC en el marc de les converses pressupostàries, de format clàssic- és que es reverteixi la reforma del PP del 2015, que va introduir el concepte d'administració deslleial. Feia un any del 9-N, el primer desafiament popular de l'independentisme propulsat per la Generalitat, i s'intentava evitar que es reedités qualsevol iniciativa similar. El temor a incórrer en un delicte de malversació va pesar en la cúpula del procés el 2017.


Segons ha assenyalat Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en una entrevista a Europa Press, la prioritat és aquesta: "Que la malversació no sigui utilitzada per reprimir i perseguir el moviment independentista i la dissidència política". "La vocació és trobar majories i poder aprovar definitivament una reforma del codi penal que començava amb l'eliminació del delicte de sedició, que era un pas importantíssim", ha insistit Vilalta just l'endemà que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) aplegués uns milers de persones -l'organització va parlar de 10.000, la Guàrdia Urbana va reduir la xifra a 4.500- en contra de la iniciativa al Congrés, que ja ha superat els primers tràmits.

La coreografia sobre la malversació, com també la de la sedició, recorda a la dels indults, inclosa l'aprovació per part d'ERC dels pressupostos generals de l'Estat. En aquesta ocasió, la novetat és que l'escenari dels comptes al Parlament incorpora el PSC a l'epicentre de les converses. La setmana passada ja es va celebrar un monogràfic sobre salut, mentre que aquest dimecres s'ha parlat d'infraestructures. L'ampliació de l'aeroport del Prat és una de les demandes que el PSC ha recuperat, juntament amb la pressió per materialitzar el Hard Rock al Camp de Tarragona. Les converses amb Junts s'han focalitzat en salut i en l'impuls de les energies renovables. La cita amb els comuns ja s'ha celebrat sense les conselleres Laura Vilagrà i Natàlia Mas.

Junts lamenta el ritme "lent" de les converses

"Tot s'està accelerant", sostenen a Palau, tot i que els grups rebaixen l'optimisme. S'ha encarregat de fer-ho Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, que ha indicat que el ritme continua sent "lent" i que els continua faltant informació. Batet sostenia aquest matí des del Parlament -des d'on ha presentat una iniciativa per desallotjar ocupacions "conflictives" en 30 dies- que la voluntat de pactar hi és tota. Fonts governamentals sostenen que s'està entrant al detall amb ells, però no s'amaga que posar d'acord tothom -inclosos els comuns, indispensables per tenir majoria- no és precisament senzill. Sobretot perquè les mesures que reclama Junts xoquen frontalment, sobretot en matèria fiscal, amb les que planteja En Comú Podem.


Al Govern, en tot cas, tenen descartat -almenys per ara- portar els pressupostos al Parlament sense un acord previ amb els grups necessaris per superar la tramitació. Per això encara no han passat pel consell executiu, perquè encara no es disposa de la majoria necessària per aprovar-los. Amb qui primer es preveu arribar a un acord és amb els comuns, i després la clau la tindran el PSC i Junts. En cas de tancar una entesa amb algun d'ells, en la tramitació -sostenen a Palau- s'insistirà per tenir els tres grups al mateix vaixell. Un escenari complicat amb les municipals a la cantonada.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació