07
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:48h
Un estudi científic conclou que la mandíbula de Banyoles seria el fòssil d'Homo sapiens més antic d'Europa. La recerca, feta per investigadors americans, espanyols i de la Universitat de Girona (UdG), afirma que les restes descobertes en una pedrera l'any 1887 no són d'un neandertal, sinó que podrien atribuir-se a un Homo sapiens o bé a un híbrid de les dues espècies.
De fet, la mandíbula de Banyoles sempre ha estat un enigma per als investigadors. Datada en un període que s'estén entre 45.000 i 66.000 anys enrere, la seva situació dins l'evolució humana és un misteri. Ara, la recerca publicada a la revista Journal of Human Evolution refuta el que s'ha cregut fins ara i diu que la mandíbula seria l'evidència més primerenca de la presència d'Homo sapiens a Europa.
El fòssil conegut com la mandíbula de Banyoles és una de les restes humanes més rellevants de la península Ibèrica. I possiblement, com subratlla el Museu Arqueològic de Banyoles, "també una de les més estudiades". La va descobrir Llorenç Roura l'abril del 1887 en una pedrera de la ciutat. El fòssil es guarda a la farmàcia Alsius, però en aquest museu s'hi exhibeix una còpia molt fidedigna (feta el mateix any 1887).
Tot i que se l'ha estudiada a bastament, la seva situació dins l'evolució humana continua essent una qüestió oberta. Segons explica el Museu Arqueològic, la major part dels antropòlegs sí que coincideixen en dir que correspondria a una dona d'entre 40-50 anys, amb un accentuat desgast dentari (perquè menjava molt de peix sec o bé perquè mastegava contínuament pells d'animals per adobar-les).
Ara, un equip d'investigadors ha aportat una nova teoria, que conclou que la mandíbula no correspon a un neandertal i que seria el fòssil d'Homo sapiens més antic d'Europa. La recerca l'han integrat investigadors de la Universitat de Binghamton i del Museu d'Història Natural de Nova York, de la Càtedra d'Otacústica Evolutiva i Paleoantropologia d'HM Hospitals, de la Universitat d'Alcalà, de la Complutense i de la UdG.
Segons aquesta nova teoria, la mandíbula de Banyoles correspondria a un Homo sapiens o bé a un híbrid entre aquesta espècie i els neandertals. I, per tant, com expliquen els investigadors, posa damunt la taula "que una altra espècie diferent a la dels neandertals va habitar el continent molt abans del que s'ha constatat fins ara, cosa que pot representar l'evidència més primerenca de la presència d'Homo sapiens a Europa".
Partint d'aquesta imatge en tres dimensions, i del seu estudi, l'investigador explica que la mandíbula de Banyoles "demostra l'existència d'una espècie humana diferent dels neandertals en una època en la qual es creia que aquests eren els únics ocupants d'Europa". I hi afegeix: "Si Banyoles representa la cruïlla entre una població d'Homo sapiens i els neandertals, constituiria l'evidència més antiga coneguda de la presència de la nostra espècie a Europa".
La mandíbula de Banyoles està datada en un període que s'estén entre 45.000 i 66.000 anys enrere. Tot i que fins ara s'ha atribuït a un preneandertal o a un neandertal, els investigadors que han dut a terme la recerca expliquen que, en realitat, el fòssil "no presenta els trets característics dels neandertals, per la qual cosa ha estat considerat com un fòssil problemàtic".
De fet, la mandíbula de Banyoles sempre ha estat un enigma per als investigadors. Datada en un període que s'estén entre 45.000 i 66.000 anys enrere, la seva situació dins l'evolució humana és un misteri. Ara, la recerca publicada a la revista Journal of Human Evolution refuta el que s'ha cregut fins ara i diu que la mandíbula seria l'evidència més primerenca de la presència d'Homo sapiens a Europa.
El fòssil conegut com la mandíbula de Banyoles és una de les restes humanes més rellevants de la península Ibèrica. I possiblement, com subratlla el Museu Arqueològic de Banyoles, "també una de les més estudiades". La va descobrir Llorenç Roura l'abril del 1887 en una pedrera de la ciutat. El fòssil es guarda a la farmàcia Alsius, però en aquest museu s'hi exhibeix una còpia molt fidedigna (feta el mateix any 1887).
L'estudi científic sobre la mandíbula de Banyoles Foto: Investigadors de la Càtedra d'Otacústica Evolutiva i Paleoantropologia d'HM Hospitals i la Universitat d'Alcalá
Tot i que se l'ha estudiada a bastament, la seva situació dins l'evolució humana continua essent una qüestió oberta. Segons explica el Museu Arqueològic, la major part dels antropòlegs sí que coincideixen en dir que correspondria a una dona d'entre 40-50 anys, amb un accentuat desgast dentari (perquè menjava molt de peix sec o bé perquè mastegava contínuament pells d'animals per adobar-les).
Ara, un equip d'investigadors ha aportat una nova teoria, que conclou que la mandíbula no correspon a un neandertal i que seria el fòssil d'Homo sapiens més antic d'Europa. La recerca l'han integrat investigadors de la Universitat de Binghamton i del Museu d'Història Natural de Nova York, de la Càtedra d'Otacústica Evolutiva i Paleoantropologia d'HM Hospitals, de la Universitat d'Alcalà, de la Complutense i de la UdG.
Segons aquesta nova teoria, la mandíbula de Banyoles correspondria a un Homo sapiens o bé a un híbrid entre aquesta espècie i els neandertals. I, per tant, com expliquen els investigadors, posa damunt la taula "que una altra espècie diferent a la dels neandertals va habitar el continent molt abans del que s'ha constatat fins ara, cosa que pot representar l'evidència més primerenca de la presència d'Homo sapiens a Europa".
Model virtual en 3D
"La interpretació del primer fòssil humà descobert a Espanya, la mandíbula de Banyoles, ha estat objecte de debat durant més d'un segle, tot i que la interpretació més estesa era atribuir-la a un neandertal", explica un dels coautors de l'estudi, el professor Ignacio Martínez. "Tot i això, aquesta interpretació ha estat refutada per una nova anàlisi, que es basa en un model virtual 3D", afegeix Martínez, que també codirigeix la Càtedra d'Otacústica Evolutiva i Paleoantropologia d'HM Hospitals i la Universitat d'Alcalà.Partint d'aquesta imatge en tres dimensions, i del seu estudi, l'investigador explica que la mandíbula de Banyoles "demostra l'existència d'una espècie humana diferent dels neandertals en una època en la qual es creia que aquests eren els únics ocupants d'Europa". I hi afegeix: "Si Banyoles representa la cruïlla entre una població d'Homo sapiens i els neandertals, constituiria l'evidència més antiga coneguda de la presència de la nostra espècie a Europa".
La mandíbula de Banyoles està datada en un període que s'estén entre 45.000 i 66.000 anys enrere. Tot i que fins ara s'ha atribuït a un preneandertal o a un neandertal, els investigadors que han dut a terme la recerca expliquen que, en realitat, el fòssil "no presenta els trets característics dels neandertals, per la qual cosa ha estat considerat com un fòssil problemàtic".