Pugna per la paternitat de la Constitució

Qui és el pare de la Constitució? La commemoració del dia del referèndum constitucional de 1978 ha delatat el grau màxim de crispació que viu la política espanyola i la voluntat de les diverses forces per apropiar-se de l'"esperit" constitucional, just quan s'ha fet evident la reinterpretació del text en un sentit conservador. No és un fenomen nou, però sí que ho han estat les referències explícites als adversaris com a aliens al pacte del 78. Quan falten només uns mesos per a les eleccions municipals, ja amb l'horitzó del final de la legislatura, dretes i esquerres espanyoles han explicitat com poques vegades abans que cadascun representa els valors constitucionals autèntics i els altres els volen falsejar. Un fet inaudit en l'entorn polític de la Unió Europea. 

Amb l'absència de les formacions independentistes, i mentre a Barcelona prop de 5.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- desfilaven contra la reforma del codi penal convocades per l'ANC, el Congrés acollia l'acte institucional pels 44 anys de la Carta Magna. Ja fa anys que les grans commemoracions de l'Estat tenen de tot menys aires versallescos. A Espanya, les festes nacionals són camps de batalla. El dia de la Constitució, una nova trinxera. 

Una oposició de dretes "fora de la Constitució"

Pedro Sánchez ha aprofitat el dia. El president espanyol ha començat fort. Ha assenyalat en unes declaracions que "honorar la Constitució és complir-la cada dia i hi ha una oposició conservadora i una oposició ultraconservadora que estan situats fora de la Constitució, que no compleixen les seves obligacions". Ha reclamat al PP que acabi amb el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Sánchez ha deixat clar que, mentre els populars no ho facin, "no podran donar cap lliçó de constitucionalisme". 

Una manera d'agafar aire mentre des del govern espanyol es transmetia un missatge important: la predisposició a acollir possibles esmenes -hi ha temps fins divendres- per retocar el delicte de malversació. Sense que això impliqui rebaixar penes per casos de corrupció o lucre personal.     

Feijóo vira cap a Aznar: "Amenaça a la Constitució"

Ja fa quatre anys que s'ha de renovar el CGPJ. Aquesta realitat cau sobre la imatge d'Alberto Núñez Feijóo, que intenta combinar una apel·lació a la moderació amb la satisfacció dels instints de la dreta més recalcitrant. El líder del PP ha qualificat avui d'"amenaça latent" els pactes de Sánchez amb ERC i Bildu. Feijóo ha recordat que totes dues formacions no van donar suport a la Constitució el 1978, que volen "anar-se'n d'Espanya" i, segons ell, són els partits que marquen l'agenda política. 

Feijóo no ha recordat que, precisament, en el partit predecessor del PP, l'Alianza Popular de Manuel Fraga, un potent sector es va oposar al text constitucional i que el mateix Fraga va rebutjar blocs essencials de la Carta Magna, com el títol VIII, que regula l'estat autonòmic. El que ha dit avui Feijóo és gairebé calcat al que José María Aznar va expressar fa uns dies, quan en un acte de la Universitat San Pablo va afirmar que el terme "crisi constitucional" no és inadequat a l'actual moment polític. Un Aznar, per cert, que va votar "no" en el referèndum constitucional.

Podem, contra els "falsos constitucionalistes"

Des de l'esquerra espanyola, també s'ha mostrat múscul. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ara amb un pols amb Podem per la reconfiguració de l'espai a l'esquerra del PSOE, ha lluït perfil sindical i ha afirmat que la Constitució ha estat una "conquesta dels treballadors" i que s'havia de posar en valor el que implicava en drets socials. Ha reclamat que la Constitució "arribi a les cases" en forma de millors sous i llocs de treball.


Gerardo Pisarello, en nom dels comuns, ha posat pressió al PSOE quan ha reclamat que es rebaixin les majories necessàries per renovar d'una vegada el CGPJ. Pisarello s'ha referit al bloc de dretes com a "falsos constitucionalistes" en la mateixa línia d'intentar ocupar tot l'espai polític possible i, de pas, endur-se la Constitució al terreny propi. 

Ciutadans ensenya les nafres

El trist destí de Ciutadans s'ha expressat en l'atenció mediàtica que han generat els seus dirigents, centrada en les seves trifulgues. Inés Arrimadas ha semblat voler donar la raó al seu ara crític Edmundo Bal quan ha sortit a mimetitzar el discurs del PP i referir-se a les "amenaces" a la Constitució comeses, segons ella, pel govern espanyol i els seus aliats. La gent d'Arrimadas ha criticat el suposat "personalisme" de Bal, que competirà amb la presidenta del partit pel lideratge dels taronja. El diputat ja ha contestat que està disposat a retirar la seva candidatura. Això sí, en favor d'una tercera via.   


Malgrat totes les paraules d'elogi al que va representar la Constitució en els anys de la Transició i a la "concòrdia", el que caracteritza la vida política a l'estat espanyol és precisament la manca de concòrdia. Està en joc l'hegemonia i, sobretot, si el sistema nascut el 1978 impedeix eixamplar alguns drets o obre la porta a alguna escletxa. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor