Catalunya està de celebració aquest dimarts 6 de desembre, amb el
norantè aniversari de la restitució del Parlament, després de la dictadura de
Primo de Rivera. Fa nou dècades que va tenir lloc la sessió inaugural solemne. Una sessió en què es va escollir
Lluís Companys com a president de la mesa interina i en què el president de la Generalitat,
Francesc Macià, va reivindicar una cambra "oberta als afanys i a les aspiracions dels catalans".
Han canviat moltes coses des d'aleshores. El
nivell de paritat de gènere d'avui, amb un
48,1% de diputades, hauria estat inimaginable en un hemicicle constituït aquell dia exclusivament per homes -hi havia 7 parlamentàries, però no van ser-hi presents. Altres coses, però, només han canviat una mica. Com ara que el partit al Govern era
Esquerra, tot i que llavors amb majoria absoluta. Dels 83 escons del 1932, s'ha passat als 135 d'enguany.
Amb l'arribada de la república espanyola, el Parlament no va poder gaudir de totes les facultats que havien votat els catalans amb l'
Estatut del 32, però sí que se li va permetre iniciar el seu camí. Centenars de persones es van congregar davant del palau per donar suport als diputats. Una festa. Feia 16 dies que s'havien celebrat les primeres eleccions catalanes postdictadura, que van erigir ERC en la força majoritària, amb 56 escons, seguida de
La Lliga, amb 16.
Noranta anys després, el mateix dia que a l'Estat se celebra el
44è aniversari de la Consitució espanyola, el Parlament ha volgut rememorar el seu naixement. Tot el dia que la plaça de Sant Jaume s'ha tornat a omplir. Si bé, en aquesta ocasió, amb un to crític i gens festiu, per expressar el
rebuig dels concentrats al nou codi penal. Un conflicte que guarda relació amb el que va viure Macià aquell inici de la dècada del 1930.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor