1 de 10
MONARQUIA ESPANYOLA

El Regne Unit reconeix la immunitat al rei emèrit en el cas Corinna

Malgrat la decisió dels tribunals britànics, Joan Carles de Borbó podria ser jutjat pels actes comesos després de la seva abdicació

El rei emèrit, al Congrés, en una imatge d'arxiu. | EP
per Nació, Barcelona | 6 de desembre de 2022 a les 12:42 |
El rei emèrit Joan Carles I ha aconseguit la immunitat al Regne Unit en el cas de la demanda d'assetjament presentada per la seva examant Corinna Larsen. Ha dictat sentència el Tribunal d'Apel·lacions d'Anglaterra i Gal·les, en la seva divisió civil, que ha conclòs concedir la immunitat al Borbó per tots els actes comesos fins a la seva abdicació l'any 2014. Aquesta decisió judicial s'emmarca en el procés que se segueix contra ell al Regne Unit pel presumpte assetjament al qual va sotmetre Larsen.

La cort ha reconegut el recurs presentat pel rei emèrit per justificar que les seves accions entre l'abril de 2012 i el 18 de juny de 2014 sobre les quals se l'acusa no van pertànyer al seu àmbit privat, per la qual cosa procedeix a concedir-li la immunitat en aquest període. No obstant això, el judici contra ell podria continuar endavant pels actes comesos després de l'abdicació. El tribunal ha corregit així la conclusió a la qual va arribar el passat 24 de març el jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Justícia britànic, que va determinar que Joan Carles I no gaudia d'immunitat al Regne Unit després de la seva abdicació el 2014 com a Rei d'Espanya.


El procediment civil que se segueix al Regne Unit investiga si el rei emèrit ha de pagar una indemnització a Larsen pels costos del tractament mèdic de salut mental al qual s'ha hagut de sotmetre, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació a "exdiplomàtics i exfuncionaris del govern espanyol" perquè intervinguessin per "posar fi a l'assetjament" que defensa haver rebut per part de Joan Carles I. 

El passat 8 de novembre, els advocats del Borbó van presentar davant la cort d'apel·lacions els arguments pels quals consideraven que havia de revocar-se la decisió inicial del jutge Mathew Nicklin de no reconèixer immunitat cap a Joan Carles I, posant el focus precisament en el fet que, si segons Larsen el CNI va participar en els fets per ordre del llavors monarca, serien "actes sobirans" i immunes. En una vista oral que va durar poc més de cinc hores, el tribunal va escoltar la petició de la defensa de Joan Carles I i aquest dimarts coneixem la resposta.

 

El jutge Nicklin "es va equivocar" 

El Tribunal d'Apel·lacions ha donat la raó al rei emèrit. En 26 folis, ha explicat que "la immunitat estatal de la jurisdicció civil dels tribunals estrangers s'aplica tant a la conducta extraterritorial imputable a un Estat en el pla internacional, com a la conducta interna d'un Estat, encara que aquesta conducta es refereixi a processos penals i no civils en qualsevol cas". La cort ha considerat que el jutge Nicklin "es va equivocar" i ha incidit en què "la immunitat estatal és un dret absolut" que "impedeix qualsevol examen de fons". Segons l'escrit, "el jutge també es va equivocar en considerar significatiu per a la pretensió d'immunitat estatal, si els actes de vigilància i intrusió física en la propietat del demandat van ser realitzats per agents del CNI o altres contractistes".

D'aquesta manera, per a la cort d'apel·lacions, el jutge Nicklin "es va equivocar en concloure que la conducta prèvia a l'abdicació va ser una conducta privada". Per a la justícia britànica, "en primer lloc, es va centrar erròniament en la causa del dret intern d'acció d'assetjament, quan l'adequat és considerar els actes individuals presumptes. En segon lloc, va tractar erròniament com a determinant que els actes al·legats fossin actes que qualsevol particular podria fer".

 

L'actuació del CNI seria atribuïble a l'Estat 

Així, el tribunal ha incidit en el fet que si es tracta d'un acte que només un govern podria dur a terme, "és necessàriament un acte públic o sobirà". En el marc de la resolució, ha fet referència a les al·legacions de Larsen, que ha inclòs en la seva demanda suposades actuacions d'assetjament per part del director del CNI, Félix Sanz Roldán, que, segons ella, estarien orquestrades pel mateix rei emèrit. El tribunal ha assegurat que si la Larsen indica que Sanz Roldán actuava en qualitat de director del CNI, ell i els operatius del cos amb els quals van actuar, ho van fer com a "servents de l'Estat" i, per tant, atribuïbles, només a ell, "siguin o no lícits en el marc nacional o dret internacional". 

Altres notícies que et poden interessar






 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació