06
de desembre
del
2022
Actualitzat
a la
13:10h
Incomoditat de la Generalitat amb la manifestació contra la reforma del codi penal que s'ha celebrat aquest dimarts a Barcelona sota la organització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). "No som l'adversari", ha remarcat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, quan se li ha preguntat sobre la marxa, que s'ha desenvolupat amb crítiques contra la tasca de l'executiu i l'estratègia de diàleg amb Madrid. Plaja també ha lamentat que l'ANC estigui promovent una estratègia de "confrontació entre independentistes": "Si dediquéssim esforços als objectius compartits, aniríem més de pressa i més lluny". La portaveu també ha volgut remarcar que la sedició queda "derogada" i que el delicte de desordres públics augreujats es "concreta".
La marxa contra la reforma del codi penal també entronca amb l'oposició frontal que està duent a terme l'ANC al Govern, com va quedar acreditat, especialment, en la Diada d'enguany. Dolors Feliu, presidenta de l'entitat, va reclamar a l'executiu que promogués la independència o convoqués eleccions, i va abonar l'opció d'una llista cívica impulsada per l'Assemblea. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser el gran absent de l'últim Onze de Setembre i, amb el pas dels mesos, ha anat notant la creixent oposició per part d'un grup rellevant de l'independentisme civil, sobretot l'Assemblea.
La mobilització es va anunciar el 12 de novembre, només dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la derogació de la sedició en una entrevista a La Sexta. Es tracta del principal avenç obtingut en el procés de negociació amb l'Estat a través de la taula de diàleg, que es va posar en marxa el 2020 i fins ara només havia aconseguit enteses genèriques. La proposició de llei amb la qual s'està reformant el codi penal ha anat superant fases per la via d'urgència al Congrés amb l'oposició de Junts -amb una nodrida representació a la manifestació, començant per Laura Borràs- i també la CUP. Òmnium Cultural també ha mostrat preocupació per la reforma pels canvis en el delicte de desordres públics agreujats.
Tanmateix, el president de l'entitat, Xavier Antich, es va desmarcar ahir -en una entrevista al diari La Vanguardia- de la convocatòria de l'ANC. "No contribuirem a la confrontació", va insistir Antich. En l'úlitma gran manifestació auspiciada pel Consell de la República -a la qual l'Assemblea hi va fer costat-, el màxim dirigent d'Òmnium va ser xiulat, com va passar també amb representants d'ERC com Carme Forcadell. Es va tractar del cinquè aniversari de l'1-O, que va generar un fort enrenou en les bases independentistes. Només una setmana després, Junts va decidir sortir del Govern a través d'una consulta en la qual el 55% de la militància va apostar per abandonar-lo.
La intervenció de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder del Consell de la República, va ser decisiva per la sortida de l'executiu, com han admès públicament dirigents de la formació. Puigdemont ha estat especialment crític amb la reforma del codi penal avalada per ERC. La seva situació com a exiliat es podria veure afavorida per la derogació del delicte, però ara està centrat en la seva pugna amb l'Estat a la justícia europea, tant pel seu escó com per les euroordres. Sobre l'expresident també hi pesa una acusació sobre malversació, un dels delictes que s'està intentant reformar per revertir acusacions pendents sobre dirigents implicats en l'organització del referèndum.
La marxa contra la reforma del codi penal també entronca amb l'oposició frontal que està duent a terme l'ANC al Govern, com va quedar acreditat, especialment, en la Diada d'enguany. Dolors Feliu, presidenta de l'entitat, va reclamar a l'executiu que promogués la independència o convoqués eleccions, i va abonar l'opció d'una llista cívica impulsada per l'Assemblea. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser el gran absent de l'últim Onze de Setembre i, amb el pas dels mesos, ha anat notant la creixent oposició per part d'un grup rellevant de l'independentisme civil, sobretot l'Assemblea.
La mobilització es va anunciar el 12 de novembre, només dos dies després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés la derogació de la sedició en una entrevista a La Sexta. Es tracta del principal avenç obtingut en el procés de negociació amb l'Estat a través de la taula de diàleg, que es va posar en marxa el 2020 i fins ara només havia aconseguit enteses genèriques. La proposició de llei amb la qual s'està reformant el codi penal ha anat superant fases per la via d'urgència al Congrés amb l'oposició de Junts -amb una nodrida representació a la manifestació, començant per Laura Borràs- i també la CUP. Òmnium Cultural també ha mostrat preocupació per la reforma pels canvis en el delicte de desordres públics agreujats.
Tanmateix, el president de l'entitat, Xavier Antich, es va desmarcar ahir -en una entrevista al diari La Vanguardia- de la convocatòria de l'ANC. "No contribuirem a la confrontació", va insistir Antich. En l'úlitma gran manifestació auspiciada pel Consell de la República -a la qual l'Assemblea hi va fer costat-, el màxim dirigent d'Òmnium va ser xiulat, com va passar també amb representants d'ERC com Carme Forcadell. Es va tractar del cinquè aniversari de l'1-O, que va generar un fort enrenou en les bases independentistes. Només una setmana després, Junts va decidir sortir del Govern a través d'una consulta en la qual el 55% de la militància va apostar per abandonar-lo.
La intervenció de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i líder del Consell de la República, va ser decisiva per la sortida de l'executiu, com han admès públicament dirigents de la formació. Puigdemont ha estat especialment crític amb la reforma del codi penal avalada per ERC. La seva situació com a exiliat es podria veure afavorida per la derogació del delicte, però ara està centrat en la seva pugna amb l'Estat a la justícia europea, tant pel seu escó com per les euroordres. Sobre l'expresident també hi pesa una acusació sobre malversació, un dels delictes que s'està intentant reformar per revertir acusacions pendents sobre dirigents implicats en l'organització del referèndum.