07
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:05h
El Consell de Ministres va aprovar aquest dilluns recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC) la disposició primera, apartat 1.c, de l'article 12 de la llei catalana contra els desnonaments, referent a l'oferiment de lloguer social abans de desnonar judicialment. L'executiu estatal ha considerat que es "reprodueix novament" algun dels preceptes del decret llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge anul·lats pel mateix TC. Malgrat l'anunci de dilluns, s'havia treballat amb l'intent d'arribar a un acord d'última hora amb la Generalitat, durant els últims dos dies, per evitar aquest recurs. Finalment, però, no s'ha arribat a una entesa i el govern de Pedro Sánchez ha tramitat oficialment el recurs aquest migdia, indiquen fonts de Moncloa a Nació.
La disposició recorreguda afecta, segons el govern espanyol, la regulació de la propietat privada i la competència en matèria de legislació civil. També suposaria, ha afegit el Consell de Ministres, una "vulneració" del principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, del d'igualtat i de la competència exclusiva de l'Estat en legislació sobre expropiació forçosa. Així, l'executiu estatal ha considerat que concorren els requisits "formals i materials" per impugnar l'article davant del TC.
La postura, marcada pel PSOE, ha arribat després d'un temps intens de negociació entre diversos actors. De Catalunya i Madrid, i de dins i fora de la política. Les converses contemplaven que no hi hagués cap mena de recurs de l'executiu estatal al text català en plena crisi social, sobre una llei pensada per frenar desnonaments de famílies vulnerables. Finalment, però, la Moncloa ha acabat optant per aquest posicionament que els socialistes consideren intermig. Sobretot perquè, com va passar amb la llei catalana que posava un topall als lloguers, s'ha recorregut un article sense demanar la suspensió cautelar de la norma.
En concret, s'ha portat al TC només allò que afecta l'oferiment de lloguer social en cas d'ocupació. La llei catalana contempla que els grans propietaris, abans de desnonar, hagin d'oferir lloguer social si les famílies que viuen als immobles ocupats tenen informes de vulnerabilitat.
Almenys fins ahir al vespre, la subcomissió de seguiment normatiu prevenció i solució de conflictes, emmarcada en un acord de la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat, va intentar batallar un acord in extremis. Però finalment s'ha descartat. Des de l'executiu estatal es remarca que hi havia deu punts de la llei catalana que generaven tensió -malgrat haver estat aprovada al Parlament amb el suport del PSC i comuns- i en nou casos s'ha arribat a un pacte d'adequació. En el desè cas, però, el que afecta a les ocupacions i l'Estat considera que s'envaeixen competències, la conveniència ha estat impossible.
Tot plegat, a més a més, ha vingut marcat pel límit del 7 de desembre, la data màxima perquè el govern liderat per Sánchez podia introduir algun recurs a la norma. Ara, segons Moncloa, ja s'ha decidit tramitar oficialment el recurs. Mentrestant, el Constitucional prepara el que podria tenir una afectació molt més profunda: la resposta al recurs que va interposar el PP i que posa en perill tot el fons del text, no només l'oferiment de lloguer social a les famílies vulnerables que ocupen. Aquesta resposta de l'alt tribunal podria arribar aviat.
Paral·lelament, han anat arribant les primeres reaccions al recurs. Per exemple, des de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH), han considerat que és "un pas que no es pot assumir" reclamen al govern estatal que "rectifiqui" davant una situació social d'emergència. D'aquesta manera, l'activista pel dret a l'habitatge i portaveu de l'entitat, Lucía Delgado, ha remarcat que, si finalment el recurs s'acaba fent oficial, això suposarà un contratemps per a "milers de famílies que estan esperant un lloguer social".
La disposició recorreguda afecta, segons el govern espanyol, la regulació de la propietat privada i la competència en matèria de legislació civil. També suposaria, ha afegit el Consell de Ministres, una "vulneració" del principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, del d'igualtat i de la competència exclusiva de l'Estat en legislació sobre expropiació forçosa. Així, l'executiu estatal ha considerat que concorren els requisits "formals i materials" per impugnar l'article davant del TC.
La postura, marcada pel PSOE, ha arribat després d'un temps intens de negociació entre diversos actors. De Catalunya i Madrid, i de dins i fora de la política. Les converses contemplaven que no hi hagués cap mena de recurs de l'executiu estatal al text català en plena crisi social, sobre una llei pensada per frenar desnonaments de famílies vulnerables. Finalment, però, la Moncloa ha acabat optant per aquest posicionament que els socialistes consideren intermig. Sobretot perquè, com va passar amb la llei catalana que posava un topall als lloguers, s'ha recorregut un article sense demanar la suspensió cautelar de la norma.
En concret, s'ha portat al TC només allò que afecta l'oferiment de lloguer social en cas d'ocupació. La llei catalana contempla que els grans propietaris, abans de desnonar, hagin d'oferir lloguer social si les famílies que viuen als immobles ocupats tenen informes de vulnerabilitat.
Almenys fins ahir al vespre, la subcomissió de seguiment normatiu prevenció i solució de conflictes, emmarcada en un acord de la Comissió Bilateral entre Estat i Generalitat, va intentar batallar un acord in extremis. Però finalment s'ha descartat. Des de l'executiu estatal es remarca que hi havia deu punts de la llei catalana que generaven tensió -malgrat haver estat aprovada al Parlament amb el suport del PSC i comuns- i en nou casos s'ha arribat a un pacte d'adequació. En el desè cas, però, el que afecta a les ocupacions i l'Estat considera que s'envaeixen competències, la conveniència ha estat impossible.
Tot plegat, a més a més, ha vingut marcat pel límit del 7 de desembre, la data màxima perquè el govern liderat per Sánchez podia introduir algun recurs a la norma. Ara, segons Moncloa, ja s'ha decidit tramitar oficialment el recurs. Mentrestant, el Constitucional prepara el que podria tenir una afectació molt més profunda: la resposta al recurs que va interposar el PP i que posa en perill tot el fons del text, no només l'oferiment de lloguer social a les famílies vulnerables que ocupen. Aquesta resposta de l'alt tribunal podria arribar aviat.