Seixanta anys d'història vertical

La paret de l’Os és un dels espais d’escalada més populars de Ponent. Ubicada al costat del municipi de Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de la Noguera, les 24 llargues vies que solquen la roca són reclams per a desenes d’escaladors d’arreu del món, que visiten el municipi cada any. A diferència del que passa a pocs quilòmetres, a la Cova Gran de Santa Linya, les betes de la paret de l’Os no tenen un alt grau de dificultat, un fet que, sumat a les espectaculars vistes que es veuen des de l’alçada, configura una experiència esportiva i sensorial de primer ordre i a l’abast de molts diletants de l’escalada.

Les vies a la paret van començar a ser obertes a inicis dels anys 60 i d’ençà les imatges dels escaladors a peu de carretera tirant corda s’han fet habituals als encontorns del pantà de Sant Llorenç. Moltes d’elles porten el nom dels aventurers que van obrir-les, i ara algunes han quedat afectades per les tasques de seguretat que la Diputació de Lleida està duent a terme amb la intenció d’evitar esllavissades que posin en perill les 60.000 persones que cada any trepitgen la zona.
 
L’ens provincial no vol que Sant Llorenç es converteixi en un segon cas com el del congost de Mont-rebei, afectat per despreniments que han obligat a tancar l’espai natural durant gairebé un any. Aquesta voluntat i els treballs per fer-la real ha topat amb l’oposició dels escaladors, que creuen que la retirada de roques de la muntanya s’ha fet de manera “improvisada i exagerada”.

Sospiten que la “Isaac-Gabriel”, la “Jordi-Andreu”, la “Carnaval Rock” o l'“Eclipsi” han pogut quedar inhabilitades a jutjar per les roques amb ancoratges i parabolts que han estat retirades de la paret i han anat a parar a la carretera. L’afectació real de les tasques de seguretat a les vies es coneixerà quan els escaladors puguin acostar-se a la muntanya, però temen no poder transitar-les més. En aquest context, els tècnics de la Diputació apunten que les pedres que s’han tret estaven ja molt soltes, la qual cosa suposava un risc que requeria d’una actuació urgent. 

Els experts han concentrat energies durant els darrers dies en les tasques d’assegurar els talussos de les muntanyes properes al municipi de Sant Llorenç de Montgai. Els problemes que han generat els treballs es justifiquen des de l’organisme provincial atès l’elevat risc de caiguda de roques i per alguns despreniments incontrolats que han provocat una allargament inesperat del període d’afectació en la carretera i de prohibició d’accedir a la muntanya.

Els treballs es van iniciar el passat 30 d'agost i han estat supervisats per geòlegs. Amb la retirada de les roques que fins ara estaven a la carretera s’obre la possibilitat de fer un tram alternatiu que permeti el pas dels vehicles per la zona, que previsiblement s’habilitarà aquest proper dilluns. 

L’escalada, un reclam turístic de Ponent

Pol Ortiz, escalador balaguerí, apunta a NacióDigital que l’activitat a la paret de Sant Llorenç va més enllà de la pràctica esportiva: “Es genera turisme i la Noguera es fa coneguda arreu”, explica.

Aquest reclam ha estat acreditat amb algunes visites mediàtiques com la de l’actor Jason Momoa, conegut per la seva participació a la llorejada sèrie Joc de Trons. L’intèrpret es va fotografiar fa cinc anys en diversos indrets de la paret i fins i tot va tenir temps de deixar opinió gràfica sobre els arqueòlegs, els “rivals” dels escaladors en l’ocupació de la muntanya. 
 
Arqueòlegs i escaladors mantenen una polèmica permanent. La defensa dels propis interessos resulta en una complicada acceptació de les dues activitats en una mateixa zona, i les crítiques creuades son constants. Els investigadors acusen els esportistes de malmetre l’espai de jaciments, en concret a Santa Linya i també a la Roca dels Bous, jaciment proper a Sant Llorenç de Montgai. Els escaladors consideren que els indrets de recerca no tenen per què afectar l’activitat d’escalada a la paret.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor