Miquel Badia, un lloc d'honor en la història de Catalunya

Homenatge als germans Badia el dia del 75è aniversari del seu assassinat, com aquells que "van preparar el camí cap a la independència"

per Quico Sallés/Barcelona, 29 d'abril de 2011 a les 01:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 

Un moment de l'homenatge amb dos joves uniformats amb el vestit de les JEREC. Foto: Q.S./ND
 


"Jo faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida”. Aquesta fou una de les premonicions complertes de Miquel Badia, el Capità Collons, que juntament amb el seu germà Josep, foren assassinats a mans dels pistolers de la FAI, el 28 d'abril de 1936, al carrer Muntaner de Barcelona.

Aquest vespre de 75 anys després en el mateix escenari de l'atemptat més d'un centenar de persones s'han aplegat per homenatjar a dos dels grans protagonistes de l'independentisme català. Un record pel crim dels germans Badia, un dels crims polítics que més va commocionar la societat catalana poc abans que comencés la Guerra Civil.


Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell), tots dos encarnen la complexa existència i coexistència entre lluita ideològica i activisme separatista en les dures dècades dels anys 20 i 30 del segle passat a Catalunya. De fet, Miquel Badia, des del seu ingrés a Estat Català el 1922 fins al seu assassinat, va protagonitzar 14 anys de lluita política compromesa en els quals va patir presó, exili i la clandestinitat. Activista de la nacionalització del país, des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir la violència sectària de la que va esdevenir una víctima mortal. Amb la mort del "Capità Collons" i del seu germà, potser va morir un dels darrers herois romàntics de la causa catalana. Una doble mort, la del rebel i la del mite, ja que Miquel Badia ha estat condemnat a l'ostracisme del buit institucional.

Però en aquest vespre de tempesta primaveral l'homenatge ha agafat més embranzida. Amb motiu d'aquest aniversari, un grup de vuitanta intel·lectuals, diputats, historiadors i periodistes han publicat un Manifest per demanar als ajuntaments de Barcelona, on els van matar, i de Torregrossa, on van néixer, que els dediquin un carrer.


En aquest sentit l’Associació Germans Badia també ha publicat  un manifest d'homenatge “In Memoriam: Josep i Miquel Badia” , que glossa la seva figura i l’actualitat de les seves virtuts.

A més, a aquests actes d'homenatge s'hi han adherit organitzacions com CADCI, Catalunya Acció, la Fundació Irla, Solidaritat Catalana per la Independència, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya o la Joventut Nacionalista de Catalunya.


Així mateix a títol individual s’ha rebut, entre d’altres,  l’adhesió d’historiadors com Oriol Junqueras, Agustí Barrera,  Francesc Xavier Hernández, Josep Maria Figueres o Fermí Rubiralta, dels professors Emili Valdero, Tessa Calders (filla de Pere Calders),  Eladi Llop o Elisenda Paluzié, dels editors, periodistes i escriptors com Quim Torra, Josep M. Vall Comaposada, Víctor Alexandre, Marc Garafot, Imma Albó o Miquel Martín Gamisans, de militants històrics de l’independentisme com Robert Surroca  o Jaume Renyer.
 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació